L’exvicepresident del Parlament, Josep Costa, no s’atura. Després d’haver assolit apartar dos magistrats de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que havien de jutjar la Mesa del president Roger Torrent, s’ha quedat amb gana. Ara, l’exdiputat de Junts per Catalunya ha presentat un recurs davant el Consell General de Poder Judicial amb què demana la recusació de nou dels seus membres, entre ells, el seu president Carlos Lesmes, a qui colla amb especial èmfasi. Tot amb la vista posada en la més que probable suspensió del judici previst pel 5 d’Octubre.
Aquest procés s’emmarca en la recusació del president del TSJC, Jesús Maria Barrientos. Un cop apartat el magistrat va presentar un acord de Sala que ell mateix presideix on proposava una terna de “jutges voluntaris” per a la seva substitució. El fet que un magistrat apartat proposi els seus mateixos substituts va esperonar Costa a personar-se en el procediment. Com a solució va presentar un recurs d’alçada contra l’acord de sala que proposava els substituts. El text, al que ha tingut accés El Món, carrega especialment els neulers contra el president del Consell General de Poder Judicial i president del Tribunal Suprem.
Els membres del CGPJ, com Barrientos
L’argument de Costa és que els membres del CGPJ que han de decidir sobre els substituts també estan contaminats en la causa contra la Mesa. Nou dels seus membres van signar un comunicat amb què criticaven les paraules de Torrent a la diada de Sant Raimon de Penyafort al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, el 23 de febrer de 2018. És a dir, el mateix motiu pel que Barrientos va ser apartat pels seus mateixos companys.
L’escrit de Costa és concloent: “l’endemà d’aquest acte, el 24 de febrer de 2018, tot i ser inhàbil, es va reunir d’urgència la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial censurant durament les paraules del molt honorable President Roger Torrent”. En concret, aquell comunicat sentenciava: “Reiterem que afirmar l’existència de presos polítics, i en especial per un representant institucional, és una desqualificació molt greu de la funció judicial, que transcendeix al propi Poder Judicial, atacant frontalment al nostre model de convivència basat en el respecte a la llei”.
“Posat en relació”, continua Costa en el seu escrit, “el pronunciament de la Comissió Permanent del CGPJ amb l’objecte del recurs d’alçada i els seus antecendents, és obvi que els membres de la Comissió es van posicionar en uns termes solemnes que suposen la defensa del magistrat recusat i l’assumpció dels seus mateixos postulats públics, i de retruc, de censura pels mantinguts pel president Roger Torrent i pel recorrent, aleshores vicepresident del Parlament de Catalunya”.
Petició perquè s’apartin i, en especial, Lesmes
Amb aquests fets, per a Costa, “resulta evident que els vocals que van participar a l’acord de la comissió permanent” que renyava Torrent, no tenen “l’aparença d’imparcialitat necessària per decidir sobre el recurs d’alçada”. Així s’haurien d’apartar de la decisió Carlos Lesmes, Mar Cabrejas Guijarro, Juan Martínez Moya, Rafael Mazo Muelas, Álvaro Cuesta Martínez, Nuria Abad Díaz i Pilar Sepúlveda García de la Torre.
Però Costa fa una passa més enllà i detalla com Lesmes ha fet números constantment per ser recusat de qualsevol procediment on com a part hi hagi un independentista. “Lesmes s’ha prodigat en manifestacions de clar signe polític en els darrers anys, tant en mitjans de comunicació com en discursos institucionals”, assegura Costa. “En aquests discursos, Lesmes ha atacat durament els postulats ideològics i l’estratègia de defensa del recurrent o els seus companys i aliats al Parlament de Catalunya”, afegeix.
Per acreditar-ho, Costa recorda que Lesmes quan va començar el judici de l’altra mesa del Parlament va acusar l’independentisme de fer “campanyes d’autèntica difamació i de desqualificació contra la justícia espanyola”. Lesmes va parlar de “desafiament independentista” i va assegurar que el poder judicial no està cridat a resoldre un problema polític com el de Catalunya, però sí a garantir el Estat de dret “i ho ha de fer amb prou energia”.
Tambe aporta el seu discurs a l’Escola Judicial de Barcelona quan es vantava que els jutges responien amb necessària fermesa als desafiaments que es presenten en moments especialment convulsos i complicats”. En aquest sentit, així com retrets per carta president del Senat francès, Gérard Larcher, en què titllava “d’inadmissible” que 41 membres de l’assemblea francesa qüestionessin el judici del Procés i demanaven cessar la “repressió contra l’independentisme català. Afegeix que Clara Martínez de Careaga és la muller de Cándido Conde Pumpido que com a magistrat del Tribunal Constitucional va iniciar el procediment contra els membres independentistes de la Mesa de Torrent. També abona l’abstenció de Vicente Guilarte per la seva amistat personal amb Encarnación Roca, també magistrada que va signar el mateix procediment.
31 