Embolica que fa fort. El nou front obert per l’exvicepresident del Parlament Josep Costa en el judici contra els membres independentistes de la Mesa de la cambra que presidia Roger Torrent es complica. La sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que els ha de jutjar ha nomenat un advocat d’ofici a Costa, sense el seu consentiment i en previsió que no es presenti a l’acte del judici oral, previst per als dies cinc, sis i set d’octubre.
L’argument dels magistrats és que així s’evitaria suspendre la vista en cas que Costa no hi vagi, ja que com que la pena a la qual se’l podria condemnar és baixa se’l pot jutjar en absència sempre que hi hagi un advocat que el representi. Costa va recórrer la interlocutòria que ordenava la jugada dels magistrats, però de res ha servit. El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona ha remès la designa 39028/2022 per la qual s’estableix que Antoni Fitó sigui el lletrat d’ofici de l’exvicepresident. Una circumstància que, segons Costa, vulnera no només els drets processals sinó els drets fonamentals.
Dos problemes generats per la decisió del tribunal
La designa per part del Col·legi genera, segons Costa, “un problema deontològic, perquè cap advocat pot actuar en un cas que porta un altre professional sense que li doni la vènia o consentiment, o sense que hi hagi almenys constància que el client li ha retirat l’encàrrec professional”. Per a l’exvicepresident del Parlament, fer aquesta designa és “una infracció del codi deontològic”. De fet, en el recurs de súplica presentat per Costa quan es va comunicar a les parts que es procediria a triar un advocat d’ofici per a ell, assegura que el que està fent el TSJC és “violentar el codi deontològic de la professió”.
Un altre problema que al·lega Costa és el “professional”. Segons ell, “l’advocat d’ofici designat, si és que aquesta designa ha de servir d’alguna cosa, hauria de preparar un judici complex, de tres dies de durada, sense poder tenir accés al suposat client –que ni l’ha demanat ni accepta el seu nomenament– ni als antecedents de la causa que obren al seu poder o que estan emparats pel seu dret a la privacitat i al secret professional”.
Qui paga l’advocat designat a la força?
Per altra banda, Costa alerta el tribunal que la seva decisió “genera un problema econòmic perquè la llei no preveu pagar honoraris a un advocat d’ofici designat ad cautelam“. “Per tant,” argüeix, “ens trobaríem davant d’una feina potencialment inútil que, o bé s’hauria de pagar sense haver-se dut a terme o sense haver tingut cap utilitat, o quedaria sense retribuir”.
“La primera de les opcions seria un malbaratament de recursos i la segona un abús injustificat que generaria responsabilitat patrimonial de qui ha adoptat la mesura”, afegeix Costa. I apunta a la responsabilitat del tribunal que l’ha de jutjar i, ateses les seves decisions i la interpretació de Costa, també prejutja. “Atès que aquesta part ni el necessita ni té cap intenció d’acceptar els seus serveis, és obvi que no es farà càrrec dels honoraris de cap advocat d’ofici, com pertocaria en una designació feta d’acord a llei”, avisa Costa.
“Un prejudici immotivat”
Costa insisteix en el “prejudici immotivat dels magistrats” que conformen la sala, atès que “mai no ha revelat quina serà la seva estratègia de defensa”de cara al judici previst per als dies 5, 6 i 7 d’octubre. I carrega els neulers contra els magistrats: “És gratuït i impropi d’una sala veritablement imparcial que se l’acusi preventivament de voler obviar o desatendre les funcions de defensa lletrada, en plena coherència amb els interessos i la voluntat de l’acusat (que en aquest cas és ell mateix)”.
Ara el tribunal ja ha avançat la feina amb la rebuda de la designa de l’advocat “per si de cas”. Caldrà veure quina és la reacció de l’advocat, si accepta o no aquesta designa deontològicament i quines accions pren Costa davant el Col·legi, ja que mai no ha demanat aquests serveis de manera directa o indirecta. D’aquí que contempli portar els magistrats, a més de recursar-los, davant l’Agència de Protecció de Dades.
6 
1 