El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Jesús Maria Barrientos, ha fet una encesa defensa del paper dels jutges i magistrats durant el Procés català i de la seva independència de la política. Així ho ha sentenciat en el seu discurs d’obertura de l’any judicial que s’ha celebrat aquest dimecres al Palau de Justícia. Barrientos s’ha referit al discurs del president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lemes, en l’obertura a nivell estatal el passat 7 de setembre on carregava contra el poder polític sobre la caducitat dels seus membres.
Barrientos també ha reclamat més jutges i més funcionaris a Catalunya i ha alertat del creixement de les ocupacions. Per altra banda, ha felicitat el departament de Justícia per facilitar beques per tal que llicenciats en dret puguin opositar a la carrera judicial i fiscal. El president del TSJC ha pronunciat el seu discurs, en un acte solemne i envoltat de les primeres espases de la judicatura, fiscalia i les policies, en català i castellà i ha comminat a les administracions a treballar conjuntament. També ha apuntat que “ningú està per sobre la llei” per avisar -sense esmentar-ho- que els jutges arrufen el nas quan es parla de desjudicialització.
Els jutges, “exemples paradigmàtics” a Catalunya
Només al començament del seu discurs, Barrientos ha citat Lesmes per haver “ressaltat la tasca dels jutges a Catalunya, com exemple paradigmàtic de l’extraordinari servei prestat a la societat espanyola durant els darrers anys, per preservar la convivència, l’assegurança de la primacia de la nostra Constitució i el compliment de les lleis”.
El magistrat també ha recordat que la lloança al poder judicial establert a Catalunya la va expressar fins i tot, en el Parlament. A més, ha agraït al suport de tot el cos funcionarial- lletrats de l’administració de Justícia, fiscalia, forenses, administratius- per tal de “superar totes les contrarietats del sistema de justícia, i de la societat catalana en general, que ha hagut d’afrontar els darrers anys”.
Injustificable el que passa al CGPJ
Especialment dur ha estat amb el que Barrientos ha qualificat “d’injustificable demora en la renovació del Consell General del Poder Judicial, i la retallada parcial de les seves competències constitucionals”. El magistrat ha retret l’incompliment dels grups parlamentaris al Congrés per tal de procedir a la renovació dels membres del Consell. “A conseqüència d’aquests incompliments”, ha acusat, “assistim a un deteriorament progressiu de la imatge del Poder Judicial, i de la percepció ciutadana sobre la politització del seu òrgan de govern per excel·lència, el Consell General del Poder Judicial, que l’imaginari col·lectiu no arriba a diferenciar dels tribunals ordinaris, amb dany evident per a la seva pròpia aparença de neutralitat”.
En aquest marc, Barrientos ha alertat que “cal establir una separació nítida entre les tensions polítiques que condicionen la renovació del Consell i l’activitat ordinària dels jutjats i tribunals en l’exercici de la seva activitat jurisdiccional, els jutges titulars que són els primers que assisteixen perplexos a les posicions partidistes i a les recriminacions recíproques, que impedeixen la renovació efectiva del seu òrgan de govern”. “La indissimulada politització“, ha continuat, “dels nomenaments dels vocals del Consell General del Poder Judicial no afecta en absolut els més de cinc mil jutges, magistrats i magistrades -846 a Catalunya- a l’exercici de la seva tasca jurisdiccional. “És manifestament injust, i no està justificat, projectar sobre ells i elles els mateixos mals que puguin afectar el seu òrgan de govern”, ha conclòs.
En aquest sentit, ha posat en valor “la independència, la responsabilitat i el sotmetiment a la llei com a únics motors” de l’activitat dels jutges. De fet, ha admès que “està en joc el crèdit i la confiança de la ciutadania en els seus jutges”. “Els ciutadans poden restar tranquils perquè els seus afers seran vistos, estudiats i resolts per jutges professionals, imparcials que res tenen a veure amb les lluites partidistes i, sobretot, que res deuen al poder polític”, ha reblat.
Desjudicialització?
Sense esmentar-ho, Barrientos s’ha referit al discurs de la desjudicialització que proposen ERC i el govern espanyol de Pedro Sánchez. Així ha defensat “la primacia de la Llei i la separació de poders en un Estat de Dret i Democràtic”. “Només preval el dret si es respecten i acaten les resolucions judicials”, ha advertit. “La Constitució Espanyola (art. 117.3 CE) atribueix al Poder Judicial, a jutges i tribunals en exclusiva, la potestat de jutjar i fer executar allò jutjat”, ha emmarcat per afegir que “cap dels altres poders, fora de les vies legals, pot interferir en el compliment efectiu d’aquesta potestat constitucional”. “Qualsevol intent d‟interferència ni és legítima ni és democràtica”, ha resumit.
“Encara que pogués semblar innecessari recordar-ho, la Llei obliga tots per igual, les persones físiques, però també totes les institucions i entitats –tant públiques com privades-, inclòs el mateix Estat”, ha exhortat Barrientos. “Tots estem sotmesos a l’imperi de la llei, ningú no s’hi pot col·locar per sobre o pretendre eludir les conseqüències de la seva vulneració”, ha precisat.
17 
