Una bústia plena del servei del correu electrònic del Parlament podria aclarir el cas de la Mesa del Parlament. Així s’ha constatat aquesta tarda en la segona jornada del judici dels membres independentistes de la Mesa que presidia Roger Torrent. La història ha estat detallada en la declaració com a testimoni de l’exlletrat major del Parlament Joan Ridao, que ha relatat el cas d’una moció de la CUP –en l’arrel d’aquest judici per desobediència–, que es va suspendre pel Tribunal Constitucional un cop ja havia estat votada.
En concret, Ridao ha explicat que la notificació del Tribunal Constitucional va arribar després de la votació perquè la primera comunicació enviada va ser retornada automàticament pel sistema informàtic perquè la bústia estava saturada i no podia assumir la documentació que tenia adjunta. Un informe dels serveis tècnics del Parlament aportat al sumari avala aquest relat de Ridao. Aquest fet ja havia estat apuntat pels membres de la Mesa de partits unionistes que han passat per l’estrada aquesta matí. Ridao també ha criticat, igual que l’exsecretari general del Parlament Xavier Muro, que el Tribunal Constitucional no sigui clar en la seva doctrina. Tant Muro com també l’exlletrat major Antoni Bayona han manifestat que les mocions eren merament declaratives i que no es podia entendre que vulneressin resolucions del Tribunal Constitucional.
De la CUP al mail
El fets es remunten al 28 d’octubre del 2019, quan l’aleshores subgrup parlamentari de la CUP va registrar al Parlament una moció subsegüent a la interpel·lació al Govern sobre l’autogovern. L’apartat 1 del text contenia la declaració que deia: “El Parlament de Catalunya expressa la seva voluntat d’exercir de forma concreta el dret d’autodeterminació i de respectar la voluntat del poble català”. Aleshores, la Mesa del Parlament va decidir, amb data del 29 d’octubre del 2019, admetre a tràmit la moció i desestimar les peticions de reconsideració amb una resolució motivada.
El text dels cupaires tenia el primer apartat polèmic per a les formacions unionistes. Tant Ridao com Muro van entendre, i així consta en les actes, que “inadmetre aquest apartat de la moció seria excessiu atesa l’ambigüitat del text”. Fins i tot el secretari segon de la Mesa, el socialista David Pérez, va manifestar que tenia “bastants dubtes sobre si s’està referint a aspectes de resolucions declarades inconstitucionals pel TC”. Un extrem que ha avançat en el seu testimoni d’aquest matí. Finalment, la Junta de Portaveus va incloure el text per a debat i deliberació al ple del Parlament del dia 12 de novembre del 2019. Però es van presentar incidents d’execució per part de l’Advocacia de l’Estat contra la resolució, malgrat que els lletrats defensaven la validesa de la proposta.
Arribats el 12 de novembre, el secretari general estava de baixa i va assumir el relleu el lletrat major de la cambra, Joan Ridao. Es va avançar l’ordre del dia i es va acordar que fos a primera hora del debat i votació. A les deu i cinc, es va procedir a la votació del punt número 1 de la moció, que va ser aprovada per 61 vots a favor. Abans, l’aleshores portaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa va preguntar si havia arribat un requeriment del Tribunal Constitucional, moment en què el president Torrent va preguntar expressament a Ridao si havia arribat algun requeriment del TC. La resposta va ser negativa. Pocs minuts després de la votació, el lletrat major va informar que a les 10.08 s’havia rebut la comunicació per part de la secretaria del ple del Tribunal Constitucional, a través del correu electrònic. Havia arribat més tard que la votació.
Un historial informàtic
Un informe dels serveis tècnics aclaria la trigança de la comunicació del TC i posava en evidència el grup de Ciutadans, que sabia abans que la cambra que arribaria una comunicació del tribunal. El correu que la secretaria del ple del TC va intentar enviar a les 9.55h no va arribar mai a aquella hora per una senzilla raó: quan el Tribunal Constitucional va enviar a la bústia dels serveis jurídics les resolucions dictades aquell dia, va adjuntar també tota la documentació annexa que, per l’excés de pes, va provocar que el sistema no permetés la sortida del correu.
Això va donar lloc al fet que, just a les 10.08 hores, la secretaria del ple del TC remetés novament un correu en què manifestava “repetimos el correo solo con las Providencias”, doncs l’inicial correu de les 9.55 hores els havia estat retornat i figurava com a no entregat degut a l’excés del pes de la documentació adjunta, que no va arribar fins a les 10.09 h, a les 10.34 h i les 13.18 h. De tota manera, Ridao ha subratllat que aquestes comunicacions no són vàlides a efectes processals fins que no arriben per correu ordinari. Per la seva banda, Eduard Bayona, també exlletrat major del Parlament, ha defensat la legalitat de les mocions.
4 
1 