Finalment la magistrada titular del Jutjat Penal número 30 de Madrid ha condemnat a quatre mesos de presó l’exportaveu al Parlament de la CUP i periodista Antonio Baños per un delicte de desobediència comès el 27 de gener de 2019 en negar-se a contestar la formació d’ultradreta Vox durant la seva declaració a qualitat de testimoni a la vista oral de l’anomenat ‘judici del Procés’ a la sala penal del Tribunal Suprem.
Així mateix, la resolució, imposa el pagament de les costes al condemnat. De tota manera, la condemna encara no és ferma i contra ella es pot formular el corresponent recurs d’apel·lació davant l’Audiència Provincial de Madrid en el termini de deu dies. El tribunal considera que. va desobeïr i no admet cap dels al·legats de la defensa.

Sense declarar
El judici de Baños es va celebrar l’endemà que la diputada de la CUP Eulàlia Reguant també fou jutjada pels mateixos fets, el passat 27 de setembre. De fet, Reguant ha evitat la pena de presó i li han imposat una multa de 13.500 euros. Baños abans d’entrar a la sala de vistes ja va advertir tenia la intenció de respondre les preguntes tant del seu advocat com de la fiscalia, però ha canviat d’opinió quan se li ha negat la possibilitat de tenir un intèrpret que traduís al castellà. Baños no estava obligat a declarar.
A la sala, l’exdiputat de la CUP ha remarcat que “per parlar una llengua estrangera i ser jutjat fora de jurisdicció”, renunciava a intervenir al judici si ho havia de fer en castellà. Davant d’això, la jutgessa ha argumentat que com la jurisdicció del seu jutjat és exclusiva a Madrid, on “l’única llengua oficial és l’espanyol”, no acceptaria la declaració en català. La jutgessa també el va advertir que no podria al·legar indefensió perquè entenia el castellà.
La fiscalia en les seves conclusions definitives va modificar la petició de pena, de sis a quatre mesos de presó i inhabilitació. La modificació feta pel ministeri públic seguint l’estela de la fiscalia del Suprem en el cas de Reguant. De fet, el ministeri públic demanava la mateixa pena per a tots dos. La sentència remarca que “l’acusat coneixia la transcendència de la seva conducta quan es va negar a declarar”.