Tres dies després que la ultradreta s’imposi a Itàlia, Espanya li guanya la partida. Com a mostra, aquest dimecres i dijous seuran a la banqueta dos activistes independentistes i d’esquerres per no respondre a la ultradreta de Vox al judici del Procés al Tribunal Suprem. Són l’actual diputada de la CUP Eulàlia Reguant i l’exdiputat cupaire i periodista, Antonio Baños. Tots dos van ser expulsats. La diputada seurà a la sala de vistes del Tribunal Suprem i Baños, en un jutjat ordinari. A tots dos se’ls demanen penes per desobediència greu en negar-se a respondre les preguntes de l’acusació popular.
Tant Reguant com Baños podran declarar en català. De fet, així ho han reclamat tots dos. El judici de Reguant estava inicialment fixat per als dies 1 i 2 de març però es va suspendre perquè es va acceptar una qüestió prèvia de la defensa i es va anular part de l’acció del jutjat d’instrucció de Madrid que es va ocupar inicialment del cas. Demà, serà la primera part de la vista. Baños haurà d’esperar a dijous i, en certa manera, ja dona per feta una sentència condemnatòria. Reguant ja ha assimilat que serà inhabilitada. Tots seran acompanyats per representacions dels partits i les entitats sobiranistes.
Un judici polític
La CUP ja fa temps que ha denunciat que aquest judici és “polític” i que suposa una “vulneració flagrant de la llibertat ideològica i de consciència” de la seva portaveu parlamentària. Reguant però assegura que malgrat suposi una sentència condemnatòria “l’autodeterminació, la independència i la justícia social per a tothom”. “Ni la justícia de part, ni el feixisme, ni l’espionatge ens desviaran dels nostres objectius”, va insistir en una piulada quan es va anunciar la nova data del judici. Per altra banda, les defenses recorden que ja van ser sancionats econòmicament per no respondre a la sala del Suprem a les preguntes.
En certa manera, en les dues vistes, tant Reguant com Baños volen aprofitar per denunciar “l’anomalia” que suposa la presència de Vox en un judici de caire polític com el del Procés. De fet, les seves acusacions van servir per aplicar més pena que no pas la que demanava l’advocacia de l’Estat. En qualsevol cas, tots dos veuen que la insistència en processar-los mostra la “connivència entre l’extrema dreta i l’aparell judicial espanyol”. La sala penal del Suprem i un tribunal ordinari de Madrid haurà de decidir si és punible que un testimoni que no va ser clau en el relat dels fets que recollia la sentència que condemnava a 99 anys els líders del Procés.
4
3
