Finalment, una setmana després de la vista oral, la Sala Penal del Tribunal Suprem ha condemnat la diputada del Parlament de Catalunya Eulàlia Reguant a la pena de nou mesos de multa amb una quota diària de 50 euros. És a dir, una multa total de 13.500 euros. En canvi, l’exonera de la pena de presó i, per tant, d’inhabilitació. Una quota proporcional als ingressos que té com a diputada, segons el tribunal.
Els magistrats conclouen que Reguant mereix la condemna com a autora d’un delicte de desobediència greu a l’autoritat, per negar-se a contestar, en la seva compareixença com a testimoni en el judici del Procés el 27 de febrer del 2019, a les preguntes de l’acció popular exercida pel partit polític Vox. D’aquesta manera compra la tesi del ministeri fiscal i no aplica el principi de non bis in idem que reclamava la defensa, en el sentit de no jutjar uns mateixos fets dues vegades, perquè ja havia estat sancionada amb una multa.
Conducta clara
La resolució del tribunal, escrita per la magistrada Susana Polo, conclou que “l’actitud de l’acusada negant-se a complir el mandat del tribunal ha estat evident i inequívoca, clara i palesa”. Així, els magistrats retreuen que la seva negativa a respondre no només va ser expressada a l’acte del judici oral, sinó també en l’escrit presentat per la seva representació processal el 22 d’abril del 2019, que responia a l’acord de 10 d’abril del 2019 del tribunal, un requeriment a l’acusada perquè manifestés si accedia a declarar novament en la forma prevista legalment o si persistia en la negativa a contestar a l’acció popular de Vox, i va optar per continuar sense respondre.
El tribunal ressalta que, així, l’oposició a contestar de Reguant va ser “obstinada”, “totalment meditada i decidida”, amb actitud d’oberta i pertinaç negativa a assumir els deures que la Llei imposa als testimonis. A més, subratlla que la desobediència de l’acusada revesteix una gravetat especial perquè “el bé jurídic tutelat no només és el principi d’autoritat”, com en la resta dels delictes de desobediència, sinó que indirectament també es violen altres béns jurídics de gran importància en cas de no acatar l’ordre judicial, com és “el bon funcionament de l’administració de justícia, l’ordre públic i el dret de defensa”.
Sense inhabilitació
Pel que fa a la pena imposada, la sala assenyala i subratlla que no hi ha raons per optar per la més greu prevista legalment en aquest cas, que era la de presó, “no només perquè aquesta és una pena privativa de llibertat, sinó per les conseqüències accessòries que aquesta porta aparellada –inhabilitació especial per al dret de sufragi passiu durant el temps de la condemna”. D’aquesta manera el Suprem considera que no s’infringeix, per tant, el principi de proporcionalitat de la pena en relació amb el dret a la participació política que s’invoca per la defensa, ja que optem per la imposició de la pena de multa”. Així mateix interpreta que Reguant va superar els límits de la llibertat ideològica.
2 
6 