Un any després del naixement d’un Govern fruit d’una majoria independentista del 52% en les eleccions del 14F –dimarts serà el primer aniversari de la presa de possessió del president Pere Aragonès–, el fets constaten que l’acció de l’executiu camina més aviat en direcció contrària respecte al que va quedar fixat en els acords signats entre els socis. Els objectius d’independència semblen aparcats, començant per una taula de diàleg que només s’ha reunit un cop tot i ser la gran aposta del partit que lidera el govern, i tampoc es planteja cap altre embat a l’Estat, malgrat les escalades dialèctiques sorolloses arran d’episodis com el Catalangate. Un soroll que també se sent en les tensions constants entre ERC i Junts, els dos socis de govern que, malgrat tot, de moment no semblen disposats a trencar el pacte.
Mentrestant, departaments com el d’Educació estan a l’ull de l’huracà. El conseller Josep González-Cambray és al diana de totes les crítiques per les condicions laborals del professorat i però també per la indefinició en la resposta a la sentència del 25%. També cou l’aposta d’ERC i JxCat pels Jocs Olímpics d’Hivern, que ha generat una mobilització en contra als Pirineus i que arrossega Catalunya a una dinàmica espanyola molt visibilitzada amb l’estira-i-arronsa amb l’Aragó.
Un any després de la constitució del Govern d’ERC i JxCat, s’ha vist que aquest no disposa d’un soci estable al Parlament i ha hagut d’obrir-se a la geometria variable, tant amb els Comuns com amb el PSC. El suport inicial de la CUP, que va permetre la investidura d’Aragonès, s’ha anat debilitant. Els Comuns van avalar els pressupostos per al 2022 i un acord amb el PSC va possibilitar desencallar la renovació de càrrecs en molts organismes claus, com ara la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).
En total, durant aquest primer any de govern Aragonès, el Parlament ha aprovat 22 decrets llei, 3 projectes de llei, 6 proposicions de llei i diverses votacions sobre renovació de càrrecs. Els Comuns s’han convertit en el principal soci en projectes de llei i proposicions de llei, mentre que el PSC és el partit que més decrets llei del Govern ha facilitat: 20 dels 22 que ha presentat l’executiu.
Una investidura molt difícil i tensions permanents amb ERC-Junts
A l’actual president no li va resultar gens fàcil acabar sent investit el 21 de maig del 2021, després d’una primera sessió fallida, amb els vots a favor d’ERC, Junts i la CUP i els vots en contra de la resta de grups parlamentaris. Junts havia trigat gairebé dos mesos a garantir el suport a Aragonès, mentre que els anticapitalistes ja havien arribat a un acord amb els republicans el mes de març. El pacte amb JxCat es va tancar amb l’actual secretari general de Junts, Jordi Sànchez, i va ser avalat per les bases. De totes maneres, aquell acord no va satisfer totes les famílies del partit de Puigdemont. A hores d’ara, Junts està fent una auditoria per veure quin grau de compliment de l’acord s’ha assolit. Laura Borràs va dir que els resultats es presentaran a la militància per prendre decisions respecte el paper de Junts al Govern.
Fonts de JxCat expliquen que aquest examen sobre el primer any de Govern no té data d’exposició pública, que podria ser més enllà del 4 de juny, quan es renovi la direcció en la primera jornada de congrés a Argelers, a la Catalunya Nord. Algunes fonts de Junts, properes a la virtual nova direcció —que la militància haurà de ratificar properament—, apunten que el balanç, fora de les conselleries pròpies, no és prou bo. També públicament el mateix Jordi Sànchez ha dit que tant ell com Laura Borràs consideren que un dels punts més importants de l’acord, el que fa referència a pensar una estratègia independentista més enllà de la taula de diàleg, no ha complert cap fita.
La CUP denuncia una deriva cap a la “sociovergència”
Des de la CUP el balanç del primer any de Govern no pot ser més negatiu. Tot i que el Govern ha elaborat un informe en què es manté que ja s’estan executant el 60% dels acords amb els socis d’investidura de l’esquerra independentista, als cupaires no els ha calgut ni que passi un any per considerar que l’executiu que integren ERC i JxCat té una deriva que no els fa gens el pes. Ja van començar a plantejar el seu malestar durant la discussió sobre els pressupostos. “Hi ha molts elements de transformació que no s’estan produint”, apunta la portaveu parlamentària de la CUP, Eulàlia Reguant, en declaracions a EL MÓN. Si en el debat d’investidura Aragonès va plantejar que treballaria per quatre “transformacions” (social, verda, democràtica i feminista), la CUP no veu que s’hagi avançat en cap dels àmbits. “El que s’ha anat desplegant és l’agenda de la patronal Foment del Treball i del Cercle d’Economia”, lamenta Reguant. Per als anticapitalistes, les promeses inicials d’Aragonès s’han reduït a simple “sociovergència”.
Els cupaires reclamen ara que Aragonès se sotmeti a una qüestió de confiança per “una qüestió de transparència del Govern” si és que, “com hem anat veient, les seves aliances han canviat”. La CUP recorda que els Comuns van aprovar els pressupostos del Govern ERC-JxCat i també que hi ha hagut un repartiment de càrrecs —amb la “lògica de sempre”— amb el PSC, a través d’acords de “despatxos”, en referència al Consell de Govern de la CCMA.
La CUP tampoc valora positivament les dinàmiques de picabaralla constant entre ERC i JxCat, quan precisament en fer el canvi de Govern “es parlava de la necessitat de canviar la dinàmica del Govern Torra”, en què hi havia xocs continus. El fracàs de la taula de diàleg i l’aposta tant d’ERC com JxCat pels Jocs Olímpics d’Hivern o la Copa Amèrica, en col·laboració amb PSC i Comuns a Barcelona, refermen encara més la idea de la CUP que l’actual Govern no transita per la via pel qual van decidir donar-hi suport. A més, tampoc hi ha hagut cap pas endavant pel que fa la ideació d’una alternativa a la taula de diàleg que passi per plantejar un nou embat democràtic a l’Estat.
Escenari inestable amb hegemonies poc clares
Des de la perspectiva del politòleg Ivan Serrano, professor de la UOC, la situació política a Catalunya en l’actualitat és encara una conseqüència dels darrers cinc anys de post-referèndum, marcats per la repressió i la desorientació del moviment. Després els fets del 2017 a Catalunya es manté una situació política “inestable” on els suports electorals i les agendes dels partits “no s’han alineat ni estabilitzat”. Això manté el país travessant un període d’incertesa. Pel que fa a la correlació de forces, no existeix “una hegemonia clara”, diu Serrano, perquè existeixen tres partits importants de pes similar: PSC, ERC i JxCat. Darrere d’aquests tres, hi ha un segon grup de formacions més petites, però també de pes semblant o més petit: Comuns, CUP i les dretes, PP i Cs, i extrema dreta, Vox. El partit amb més escons no té ni la meitat dels que farien falta per obtenir una majoria absoluta.
“En termes pragmàtics i operatius no hi ha majories parlamentàries clares”, sosté Serrano. Això dificulta l’entesa en moltes ocasions i fa que s’hagi de recórrer a combinacions que precisen de més de dos socis. Com a resultat hi ha un escenari de gestió complexa, que pot derivar en situacions “convulses”. Un cas exemplar és el de la reforma de la Llei de Política Lingüística, quan un dels dos socis de Govern troba més sintonia fora de la coalició que dins. “Hi ha coalicions viables momentànies que s’exploren”, diu el politòleg de la UOC.
“La gran pregunta és si en el proper cicle començaran a explorar-se altres possibilitats, si hi haurà una reedició d’un pacte ERC, PSC i Comuns, o si és possible que s’explori una coalició de Junts amb PSC després de tots els anys de Procés en què hi havia una obligació i era difícil sortir del marc de la majoria independentista”, afegeix Serrano. Si les tensions es porten al màxim, el més probable és que la crisi es resolgui amb una convocatòria d’eleccions, opina.
Estratègia independentista inexistent
L’estratègia independentista és el que aparentment distancia els dos socis de Govern. L’acord d’investidura ERC-JxCat donava prioritat a “l’estratègia independentista per fer la República Catalana”. Precisament és en aquest punt que establia la necessitat de dissenyar un embat democràtic: “La forma, el calendari i les accions d’aquest embat s’acordaran de forma consensuada en el marc de l’espai de coordinació, consens i direcció estratègica”. Fins ara aquest punt no s’ha desenvolupat en cap acció concreta.
El politòleg Jordi Matas fa un anàlisi crítica del primer any de Govern, sobretot tenint en compte els avenços magres pel que fa l’acció cap a la independència. “No hi ha hagut res, cap increment de la mobilització ciutadana per a una confrontació democràtica, res sobre tenir institucions de govern amb agenda independentista, res per preparar escenaris de confrontació democràtica”, enumera aquest politòleg, que poc abans de l’1-O del 2017 va ser nomenat president de la Sindicatura Electoral de Catalunya gràcies a llei del referèndum.
Segons aquest politòleg alguns aspectes positius del Govern es podrien trobar en algunes polítiques socials en el marc de la gestió de l’autonomia, però aquest no havia estat l’horitzó que s’hauria fixat per part de tots els que van donar-hi suport. “El naixement i la raó de ser del Govern del 52%, aquella estratègia independentista per a fer la república, tot allò ha quedat en res”, rebla Matas.
La pitjor valoració d’un Govern d’ençà que existeix el CEO
Matas, que és el president del Consell Rector del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), ressalta a més algunes de les dades del primer baròmetre del 2022, que reforcen la idea que el Govern no està complint amb les expectatives pel que fa estratègia independentista. Pel que fa a valoració que els catalans fan del Govern, la mitjana és d’un 4,3, “la més baixa de tota la història del CEO”, apunta Matas. Això, afegeix, “hauria d’alarmar els membres del Govern, mai hi ha hagut una nota més baixa”.
A més a més, Matas apunta una altra dada “preocupant”, si es posa el focus en el record de vot: “Resulta que aquells que a les últimes eleccions van votar el PSC valoren millor l’acció de govern que no pas aquells que van votar JxCat, que és un dels partits del Govern”. Els que van votar PSC posen un 4,6 i els que van optar per Junts un 4,1.
La situació política embolicada encara és complica més tenint en compte l’escenari global marcat per la inestabilitat després de més de dos anys de pandèmia de la Covid i, des de fa quatre mesos, per les conseqüències derivades de la guerra d’Ucraïna, que fan presagiar dificultats econòmiques difícils a tot el món, de les quals Catalunya tampoc podrà escapar. En aquest marc de dificultats, el líder de l’oposició, el socialista Salvador Illa, aprofita per vendre un perfil conciliador i de “mà estesa” a Pere Aragonès. Les relacions entre ERC i els socialistes, després de l’episodi de l’espionatge massiu amb Pegasus, s’han posat en pausa, però no estan en via morta.
7 
1 