Desenes de refugiats ucraïnesos estan intentant tornar a Ucraïna o a país propers per la “falta d’oportunitats” que hi ha a Catalunya. Asseguren que hi ha una barrera idiomàtica que els complica la situació a més de la lentitud dels tràmits per aconseguir permís de treball. Per això, intenten marxar cap a Polònia o Romania, on els tràmits burocràtics són més àgils i la cultura i la llengua són més properes a les seves. A més, a Catalunya les famílies que els acullen tenen dificultats per arribar a final de mes i mantenir els refugiats per l’alça de preus.
“No es va pensar prou en què passaria un cop aquí”, assenyala la tècnica de la coordinadora d’acollida de refugiats a les comarques gironines, Núria Palomar. “No s’ha tingut en compte ni preparat una resposta amb l’administració a llarg termini. Ara mateix hi ha situacions que no es poden resoldre”, lamenta. Per això la coordinadora on treballa aposta per fer “pressió política” perquè el Govern doni recursos als refugiats i els faciliti l’accés a llocs de feina.
Comboi per venir… i tornar
En Vitaliy és un dels participants a un comboi que va anar a buscar refugiats i que ara es troba amb demandes de retorn d’aquestes persones. És ucraïnès i vui a Vilobí d’Onyar, i amb els seus amics es va decidir a portar refugiats ucraïnesos de Polònia fins a Catalunya. En els diversos viatges que va fer va portar fins a 57 persones, i alguns d’ells li han demanat que els retornin perquè aquí no hi ha oportunitats. “Molta gent volen tornar perquè no troben ajuda del govern espanyol i tots els tràmits són llarg fins que no ho aconsegueixen i després perden l’esperança i senten que estan a casa d’algú sense poder aportar res”, explica en Vitaliy en declaracions a l’Agència Catalana de Notícies.
En Vitaliy parla en primera persona perquè ha tingut fins a vuit refugiats a casa i assegura que a la majoria els “sap greu no poder ajudar en res” i “se senten malament”. Per això, en Vitaliy demana que els tràmits amb el govern espanyol siguin “més ràpids” per tal d’evitar aquests problemes i que els refugiats puguin integrar-se més ràpidament.
Les famílies acollidores, al límit
Moltes de les famílies que tenen refugiats acollits a les seves cases no poden arribar a final de mes i fer front a les despeses de tenir més gent a casa. “Ens estem trobant que moltes no poden continuar acollint i hi ha persones que s’estan quedant penjades”, explica Palomar, que es queixa que l’administració no doni resposta. De fet, assenyala que molts ajuntaments no poden cobrir les necessitats bàsiques dels refugiats i les entitats acollidores també es troben amb problemes de subministrament. “L’administració és qui té la força, l’estructura i l’economia per poder-ho fer”, conclou.
12 
