Després de les contundents derrotes electorals a Castella i Lleó i Andalusia, Ciutadans aguanta la respiració a Catalunya, on considera que té un feu que s’aguanta contra el Procés i contra l’independentisme, i intenta resituar-se en un context en què es posa en qüestió la seva pervivència. La presidenta del partit, Inés Arrimadas, ha iniciat un procés de refundació que, segons ha transcendit en alguns mitjans de Madrid, no ha estat ben rebut per tots els membres de l’executiva, que es va reunir dilluns passat. De totes formes, aquest pla d’Arrimadas es va aprovar i és el que s’ha de dissenyar en els propers mesos.
La davallada del suport electoral de Cs a les darreres cites electorals aprofundeix la crisi oberta per la pèrdua de militants. Segons informacions filtrades en premsa a principis d’any, el partit hauria perdut un 72% dels militants en els darrers tres anys. EL MÓN ha demanat la xifra de militants a Catalunya, però el partit no les ha facilitat.
Fonts de la direcció del partit a Catalunya intenten traslladar una lectura en positiu del moment actual de la formació i diuen que l’estat d’ànim de la militància a Madrid o Andalusia no es pot comparar. De fet, manifesten que si en d’altres territoris l’existència de Cs és qüestionada, a Catalunya en cap cas és així, i apunten que les pròximes eleccions municipals seran una “revàlida” per al partit taronja.
La cúpula de Cs a Catalunya tanca files amb Arrimadas
La cúpula del partit a Catalunya tanca files amb Arrimadas i el seu pla de refundació, que té previst generar-se a través d’un procés d’escolta dels militants i de la societat civil, però també de tècnics que revisaran la marca i les formes de comunicar a través de les xarxes socials. Una auditoria a través de la qual el partit confia a poder reflotar-se.
Les fonts consultades insisteixen a més que disposen del suport del grup Renovar Europa del Parlament Europeu i de la Fundació dels Liberals Alemanys i destaquen que el partit ja disposa de presència en institucions i desplegament territorial. “Això no és UPyD, que no tenia implantació”, diu destacat membre del partit a Catalunya.
A Catalunya, on a les darreres municipals van passar de 36 diputats a 6, els de Carlos Carrizosa encara confien a recuperar-se i esperen que sigui a costa del PSC, captant aquell electorat que no veu bé la interlocució amb ERC. Els d’Arrimadas creuen que Vox ha tocat sostre a Catalunya i que el PP no sortirà del seu estat “raquític”. Ara bé, sí que temen que els populars intentin descapitalitzar-los. De fet, segons fonts del partit taronja, la direcció del PP a Catalunya ja ha sondejat un líder local de Cs a Terres de l’Ebre per aconseguir formar una candidatura més a les properes municipals.
Apareix una plataforma d’exmembres de Cs crítics amb el partit
Després de la derrota a Andalusia i abans de les municipals Cs també afronta l’aparició d’una plataforma nova, Ahora Tú, que lideren alguns exmembres del partit, com són ara els exdiputats al Parlament Antonio Espinosa i Carmen de Miranda. En conversa amb EL MÓN, Espinosa explica que la nova plataforma sorgeix precisament després d’haver percebut una sagnia de militants, malgrat que el partit no la vulgui confirmar. “Veiem que la possibilitat de refundar Cs no existeix, i en canvi sí que hi ha la possibilitat de recuperar molta gent decebuda i desil·lusionada”, indica Espinosa.
Ahora Tú neix com a plataforma però té la voluntat d’agrupar petites formacions i, des de Catalunya, “configurar un gran partit” d’àmbit estatal amb la vocació de representar persones que es considerin de centre liberal i social. Espinosa, que denuncia manca de “democràcia interna” al partit, opina que Cs “s’ha anat escorant a la dreta i hi ha molta gent desconcertada”.
Crítics qüestionen el procés per escollir la candidata de Cs a Barcelona
Aquest exdiputat de Cs està convençut que el diagnòstic que la direcció del partit fa a Catalunya sobre l’estat d’ànim de la militància “respon més a un desig que una realitat” i apunta que “la prova és que no s’han pogut fer primàries, que són obligatòries en poblacions de més de 350 afiliats”. Luz Guilarte ha estat designada candidata per Barcelona per la direcció del partit, però no s’han celebrat les primàries que el reglament fixa. “Si no s’han fet és que ni tan sols hi ha 350 afiliats”, diu Espinosa.
El partit no parla de nombre de militants i, a preguntes EL MÓN, sobre la designació de Guilarte respon és una “candidata de consens” que té el “suport unànime de la direcció” després d’una convenció municipalista que el partit va celebrar el febrer a Lloret. “A més, com ja s’estan donant a conèixer la resta de candidats, s’ha volgut precipitar per avançar feina”, indiquen les mateixes fonts.
La marca de Cs a Catalunya no es tocarà
El procés refundació implicarà a nivell estatal un canvi de marca, però a Catalunya la marca no es tocarà, assegura una font del partit. En les darreres municipals es van presentar unes 200 candidatures, però per al 2023 encara no se n’ha concretat xifra. Pel que fa a les “banderes” que el partit pretén continuar aixecant, hi ha la de la llengua, promovent el “bilingüisme”, cosa que diuen que els diferencia de Vox. Fonts de la direcció del partit intenten marcar distàncies amb els ultres i afirmen que no hi tenen relació. “Vox té una forma autista de fer política a Catalunya i porta els discursos escrits per Madrid”.
El Procés consideren que encara perviu i que “no hi ha un apaivagament sinó que ha mutat”, de manera que aquí hi troben un motiu de continuar existint a Catalunya. Mentre els partits independentistes el mantinguin viu, Cs diu que s’hi aixecarà en contra. Consideren que aquest és “un flanc fundacional” del partit i que el seu públic objectiu continua sent, a nivell identitari, aquelles persones que es reivindiquen “catalanes, espanyoles i europees”.
24 
