El PSC va presentar la seva proposta d’acord al Govern en el marc de la negociació dels pressupostos del 2023 el passat 28 de desembre. Des d’aleshores, els socialistes s’han mostrat inflexibles amb aquest document de 25 pàgines, en les quals els projectes més notoris, als quals el PSC ha volgut donar més rellevància mediàticament, han estat els macroprojectes del Hard Rock, el Quart Cinturó i l’ampliació de l’Aeroport del Prat. A més, el Govern també s’ha enredat amb l’objectiu dels socialistes de frenar l’obertura de delegacions a l’exterior, tot i que l’executiu sembla que hagi fet cas omís al partit de Salvador Illa assegurant a Junts que seguirà reforçant la xarxa de les anomenades ambaixades. Però encara hi ha un altre punt sensible entre les mesures que vol incloure el PSC en el pressupost: la voluntat dels socialistes de modificar, durant aquest 2023, la Llei del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) per tal que esdevingui un òrgan depenent del Parlament, fet que ha tornat a posar aquest organisme a l’ull de l’huracà entre els partits.
David Madí i el polèmic naixement del CEO
El Centre d’Estudis d’Opinió s’encarrega de fer enquestes als ciutadans de Catalunya, amb baròmetres i resultats de tot tipus. Tanmateix, el més polèmic sempre han estat les enquestes electorals, ja que en publicar els resultats i el repartiment d’escons moltes vegades són qüestionades i planeja l’ombra de la utilització de la cuina –el procés de traduir les dades pures i dures i posar-les en context per fer projeccions útils– en favor del partit que governi. El director del CEO és nomenat pel Govern de la Generalitat i depèn del Departament de Presidència. Tot i això, la llei del CEO estableix que és un organisme autònom.
De fet, el CEO va néixer el 2005 després d’una polèmica que va ser sonada l’any 2003. Amb Jordi Pujol a la presidència i Artur Mas de conseller en cap, el detonant de l’escàndol va ser l’aparició d’enquestes que, segons l’oposició, estaven manipulades, encarregades per l’executiu i amb preguntes ocultes sobre qüestions d’interès partidari de CIU. Aleshores, aquest tipus d’enquestes es duien a terme a través d’una secretaria de comunicació del Govern, amb David Madí al capdavant. L’afer va acabar en una comissió i amb la dimissió de Madí de les seves funcions, que va replicar que la polèmica havia sorgit per la posició de CiU en el conflicte de l’Iraq, el plantejament del nou Estatut de Catalunya que impulsava la seva formació, la política de comunicació de la Generalitat i les eleccions del 2003. Tot i això, admetia alguns “errors” en la gestió d’alguns estudis d’opinió.
El Departament d’Economia i les estimacions de vot
Amb la dimissió de David Madí i l’investidura com a president de Pasqual Maragall, el tripartit del PSC, ERC i ICV decideix crear el CEO com a organisme autònom adscrivint-lo a l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), que pertanyia al Departament d’Economia. Tal com explica el primer director del CEO (2005-2011), Gabriel Colomé, el debat de si havia de dependre del Parlament o el Govern ja es va fer en el moment fundacional. “Una part del consell rector deia que havia de dependre del Parlament”, explica Colomé. “El debat era si no dependre de Presidència blindava al CEO davant possibles pressions o peticions de tot tipus”, explica Colomé. Aleshores, es va prendre la decisió que depengués de la conselleria d’Economia i evitar les estimacions de vot per tal d’evitar polèmiques. “Es presentaven totes les dades i microdades als grups polítics perquè poguessin fer les seves estimacions. Com a servei públic, no havíem de fer política“, afegeix.
A més, Colomé explica que el mecanisme de les enquestes està molt pautat per “evitar les pressions de l’anterior etapa”. De fet, l’exdirector del CEO considera que dependre d’Economia feia que estigués “menys polititzat”. Un altre exdirector del CEO, Jordi Argelaguet, també explica que el consell rector està format per representats dels partit polítics, tot i que Gabriel Colomé recorda com, inicialment, el president d’aquest òrgan l’escollia el primer partit de l’oposició, malgrat que era una norma no escrita. Un exemple va ser quan es va nomenar Jordi Argelaguet director, ja que Joan Marcet, del PSC, va ser nomenat president de l’ens. Tal com explica Colomé, això es va trencar amb el pacte entre Convergència i Esquerra Republicana l’any 2012, amb el nomenament de Jordi Matas (ERC) com a president del consell rector.
El trencament d’un pacte no escrit
El trencament del pacte no escrit i el fet que, l’any 2010, el CEO passés a dependre de Presidència a través d’un decret d’Artur Mas van provocar la indignació d’alguns grups de l’oposició. A hores d’ara, el CEO depèn de Presidència, tot i ser un organisme autònom actualment sota la direcció de Jordi Muñoz, amb la presidència del consell rector d’Eva Anduiza.
Colomé explica que, en crear el CEO, va copiar el CIS “per no cometre els mateixos errors”. Així mateix, considera que si el director depèn del Parlament tindrà més llibertat, tot i que explica que ell en va tenir molta. Tot i això, opina que és “un error” publicar l’estimació de vot, un percentatge calculat a partir de la intenció de vot declarada pels enquestats, ja que “tothom espera el CEO per veure qui guanyarà o perdrà”. “A hores d’ara, el CEO no està polititzat, però crec que viu i mor per l’estimació de vot”, opina l’exdirector. Alhora, explica que, en la seva època, el conseller de la Presidència coneixia els resultats de l’enquesta “només” dues hores abans de fer-se pública.
“L’error” de l’estimació de vot
Per la seva banda, Jordi Argelaguet es mostra escèptic sobre el canvi de mans de control del CEO que proposa el PSC, ja que no té la percepció que “hagi estat dedicat a una lluita partidista”. “Les coses aprovades pel CEO s’aproven al consell rector”, explica Argelaguet, qui assegura que mai va rebre pressions polítiques en la seva etapa com a director. A més, posa el focus sobre el PSC, el PSOE i el CIS, ja que “tenen problemes immensos en la seva direcció”. “Tezanos [José Félix Tezanos, president de l’òrgan espanyol] participa en el debat polític i es deixa entrevistar. Com a estructura de transparència està molt més avançat el CEO”, opina l’exdirector del Centre d’Estudis d’Opinió català entre el 2010 i el 2021.
Argelaguet afegeix que, quan feia l’estimació de vot, el Govern tenia els resultats només 24 hores abans de fer-se públic, que és el que estableix la llei. “No hi havia marge perquè hi diguessin res”, diu. També diu que el va nomenar l’aleshores conseller de la Presidència Francesc Homs després de parlar-ne amb el PSC per arribar a una figura de consens. “Van pensar que tenia el perfil adequat”, explica. I adverteix que no es pot aplicar el sistema parlamentari anglosaxó a l’estat espanyol. “Aquesta idea que el Parlament triï entre candidats és una mala còpia del hearing dels Estats Units“, opina. “Els diputats estan empoderats per escollir això?”, es pregunta Argelaguet.
4 
1 