El PSC va fer una proposta d’acord al Govern de la Generalitat per tancar un pacte per als pressupostos del 2023 el passat 28 de desembre. El document consta de 26 pàgines que desgranen les propostes dels socialistes. A partir d’aquí, el PSC ha plantejat un tot o res i ha passat la pilota al Govern, que haurà de decidir si accepta aquestes 26 pàgines com a acord pressupostari. Segons l’executiu català, un 87% d’aquestes propostes ja han estat acceptades i acordades amb el Govern, fet que els socialistes: consideren que la xifra és molt més baixa. Tanmateix, l’executiu i els comuns van arribar a un acord pressupostari el passat 14 de desembre i el Govern va anunciar que estava “tancat i barrat”, de manera que ara es genera l’interrogant sobre si les propostes del PSC i l‘acord Govern-comuns són compatibles. De fet, el líder del PSC, Salvador Illa, va advertir en una entrevista amb El Món que de cap manera se sentien vinculats a pactes que no hagin negociat. Per tant, serà el Govern el que haurà de fer equilibris.
Xoc pels macroprojectes
Els tres punts amb més notorietat de les propostes socialistes són els que reclamen tirar endavant tres macroprojectes: el Hard Rock, l’ampliació de l’aeroport del Prat i el Quart Cinturó. Els socialistes volen incloure en el pacte del pressupost el compromís de desbloquejar aquests tres projectes per generar “prosperitat” a Catalunya. Pel que fa al Hard Rock, els socialistes consideren que és un projecte estratègic per al Camp de Tarragona i que generarà més de 1.000 milions d’euros d’inversió i més de 13.000 llocs de treball. Demanen que el Govern aprovi el Pla Director Urbanístic per poder iniciar les obres aquest 2023.
Sobre l’aeroport del Prat, el PSC vol el compromís que, durant el primer trimestre d’enguany, el Govern abordi amb AENA i l’Estat el projecte d’ampliar-lo per convertir-lo en un hub intercontinental, amb un “creixement que s’ha d’assolir respectant la biodiversitat i les directives ambientals europees”. Quant al Quart Cinturó, els socialistes volen que la Generalitat subscrigui en un “termini de dos mesos amb el govern espanyol el conveni on s’estableixi el finançament” i el traspàs de la gestió “per a la redacció i l’execució de les obres del projecte de la Ronda Nord [el Quart Cinturó] dels sistemes urbans de Sabadell i Terrassa proposada en el Pla específic de mobilitat del Vallès, així com incorporar les partides corresponents en el pressupost”.
Sense línia vermella però amb l’oposició dels comuns
ERC considera aquestes propostes “extrapressupostàries” i generen una divisió interna dins de les files republicanes. El comuns, en canvi, són taxatius i es mostren contraris a aquests grans projectes –l’oposició d’Ada Colau, màxima líder del seu espai polític, a l’ampliació de l’aeroport no pot ser més clara–, que consideren que “trinxen el territori”. Tot i això, en l’acord entre els comuns i l’executiu no apareix explícitament una línia vermella en relació amb aquests projectes. En canvi, sí que demanen fer de Catalunya “un país de trens” i prioritzar les inversions en matèria pressupostària, fet que casa amb la proposta del PSC de signar, en el termini de dos mesos, el contracte-programa entre la Generalitat de Catalunya i RENFE, per fer efectiu el Pla Transformem Rodalies.
De fet, el PSC xifra en el pressupost les millores al transport públic en 1.826 milions d’euros, proposant mesures com la millora de la xarxa de ferrocarril, la millora del metro i un pla per a l’adquisició i la remodelació de trens entre el 2023 i el 2027, entre d’altres.
El desacord més important per al nou pressupost: la fiscalitat
Un altre punt que pot generar fricció és la fiscalitat. Si no hi ha un veto per escrit dels comuns als macroprojectes, sí que hi pot haver un xoc en la carpeta dels impostos. Entre els acords dels comuns amb el Govern hi ha el de modificar l’impost de patrimoni per tal de permetre un augment de 12 milions d’euros de recursos. A més, també hi ha l’increment en un 33% de l’impost sobre els habitatges buits, un impost sobre les emissions portuàries dels grans vaixells i un impost sobre els aliments ultraprocessats.
Aquest acord pot xocar amb la voluntat dels socialistes de tenir “prudència fiscal”, tal com van repetint durant les últimes setmanes. De fet, la portaveu del PSC, Alícia Romero, ja ha deixat clar que és responsabilitat del Govern si hi ha alguna incompatibilitat entre l’acord dels comuns i les seves propostes. L’esmena dels de Salvador Illa es compromet “a no augmentar la pressió fiscal a Catalunya”, a causa de les “dificultats econòmiques de famílies i empreses”. Per tant, l’executiu haurà de quadrar aquestes divergències si vol aprovar els comptes amb socialistes i comuns.
Sanitat i renovables, amb menys diferències
Els punts en els quals hi ha coincidència és en l’augment dels recursos per a les energies renovables i en la carpeta de salut. Pel que fa a la primera carpeta, tant el PSC com els comuns aposten per una partida de 25 milions d’euros destinada a una empresa energètica pública perquè comenci amb el desplegament de plaques fotovoltaiques a les teulades i terrats dels instituts per assolir un mínim de 15 megawatts.
Pel que fa a salut, el PSC vol incrementar el pressupost de la conselleria en uns 1.300 milions d’euros i que un 24% vagi destinada a l’atenció primària. El pacte entre els republicans i els comuns preveu que passi del 17% al 20% dels fons destinats als CAPs. Una altra divergència en salut i que el PSC maximitza són els recursos destinats a la salut mental per a joves. Mentre en el pacte del Govern amb els comuns aquesta partida és de 20 milions d’euros, els socialistes volen incrementar-lo en 30 milions d’euros. Un altre element en el qual estan d’acord és en arribar a 365 higienistes per a la salut bucodental per tal de reforçar la dotació d’odontòlegs a l’atenció primària.
Un altre element que pot xocar és la prova pilot de la renda bàsica universal. Mentre el PSC la vol deixar en suspens per estalviar-se 40 milions d’euros, els comuns es mostra favorables al projecte, tot i no especificar-ho en el document de l’acord. D’altra banda, un dels punts clau dels comuns és l’habitatge, mentre els socialistes no fan propostes en aquest aspecte.
2 
2 