Salvador Illa: “Saben que un referèndum no és possible i els falta el coratge de dir-ho”

Salvador Illa (la Roca del Vallès, 1966) ha fet gairebé tots els papers de l’auca del PSC. Ha sigut alcalde del seu poble, secretari d’organització del partit, ministre en un govern del PSOE i, ara, primer secretari dels socialistes catalans i cap de l’oposició com a president del seu grup al Parlament de Catalunya. Només n’hi falta un: president de la Generalitat. És, clarament, el seu objectiu, ho diu sense embuts i creu que li pertoca després de ser el cap de la llista més votada el 14-F. Però també assegura que no té pressa. De fet, es comporta en la política com quan surt a córrer. Com a corredor de fons –va participar la setmana passada en la marató de València– vol preparar-se bé, no precipitar-se i no malgastar energies. Amb aquest plantejament, compatibilitza la negociació dels pressupostos de la Generalitat “per responsabilitat” amb una crítiques dures a l’executiu de Pere Aragonès, que considera “fracassat”. Arran de la proposta per a un referèndum pactat llançada aquesta setmana per ERC, es mostra inflexible: creu que aquesta idea només generarà “frustració” perquè és tan “irrealitzable” com proposar “que Catalunya s’uneixi a Suècia”.

Fa dies que el Govern insisteix que l’acord per als pressupostos està gairebé enllestit i en canvi el PSC diu que no. És a prop o no?

La percepció del grup PSC-Units per Avançar és que queda feina per fer. El Govern s’hi ha posat tard i ha tingut un actitud erràtica. Nosaltres mantenim el nostre compromís de treballar perquè Catalunya tingui uns pressupostos i que siguin uns pressupostos de país, de retrobament generacional, social, territorial i polític. Vam ser el primer grup que ens vam oferir a obrir les negociacions pressupostàries i l’actitud erràtica d’ERC  va provocar que això no es pogués fer fins fa escassament unes setmanes. Per tant, queda molta feina per fer. Estem treballant perquè es pugui revertir aquesta situació el més aviat possible però també ens agradaria ser molt clars, han de ser uns pressupostos de retrobament i de país.

Per tant, veuen calendari per portar els comptes al Parlament abans de final d’any, com diu la consellera de Presidència, Laura Vilagrà?

Veig molta feina per fer i amb algunes qüestions rellevants que hem assenyalat com a necessàries per al país des del nostre punt de vista, com que es desencallin algunes inversions que han de tenir reflex pressupostari i que hem sabut ara que el Govern les vol deixar fora. Per a nosaltres són fonamentals. Parlo, per exemple, de la inversió en el consorci recreatiu i turístic de Vila-seca i Salou [el Hard Rock] i a la B-40 al Vallès, entre d’altres.

Sobre el Hard Rock, el Govern manté que se n’ha de parlar fora de la negociació per als pressupostos, com una qüestió a banda. El PSC està disposat a acceptar-ho?

Per a nosaltres aquest projecte és fonamental perquè hi ha un consens molt ampli al territori perquè això es porti a terme, perquè és una manera de generar prosperitat en una part de Catalunya molt rellevant. Vull ser prudent respecte a quan i com parlar-ne, però insisteixo que per a nosaltres és un tema molt important.

Mentre vostès negocien, el Govern ja ha presentat un acord amb els comuns i l’han qualificat de “tancat i barrat”, de manera que volen dir que qui es vulgui afegir a un pacte pels pressupostos haurà d’assumir aquest tracte.

Nosaltres hem dit des del principi, en públic i en privat, que som partidaris d’un acord el més ampli possible. Però també hem dit, en públic i en privat, que no ens sentim obligats ni concernits en acords en què no hem participat en la negociació. Estudiarem aquest acord i en el seu moment direm el que en pensem.

Creuen que és una mesura per apressar-los?

No sé si està fet amb aquesta intenció o no. El que és segur és que no té aquest efecte. El PSC té la seva manera de fer les coses. Jo no hauria conduït una negociació pressupostària d’aquesta manera. Em sembla que el més lògic és començar la casa pels fonaments. El que seria normal és que els grups que tenen més pes parlamentari són els primers que han de parlar a l’hora de travar un acord com els dels pressupostos. I en tot cas reservar espai perquè hi puguin entrar altres grups, i més en aquest cas, que amb dos grups no tenim el suport suficient. Però aquí s’ha triat una manera de fer diferent. Els que ho han fet que expliquin per què ho han fet. Si s’ha fet amb l’objectiu de pressionar o apressar el meu grup, no funcionarà. Seguirem amb el mateix esquema. Des del 22 d’agost que ens oferim per a una negociació seriosa i els acords en què no hem participat no ens comprometen.

Vostès també han dit que ara mateix no s’han de tocar els impostos i, precisament, hi ha algunes variacions en aquest àmbit en l’acord entre Govern i comuns.

El moment és prou complex com per què tota modificació que es faci de la fiscalitat sigui molt mesurada. Estem mirant la lletra petita d’aquest acord.

Mentre es negocia al Parlament per als pressupostos de la Generalitat, el líder del PSC a Barcelona, Jaume Collboni, ha dit a ERC que voti els pressupostos de l’executiu municipal si vol que els socialistes votin els de la Generalitat. Seguint aquesta lògica, ERC al Parlament pot reclamar al PSC que torni el vot a favor dels pressupostos de l’Estat.

No crec que estiguem plantejant un canvi de cromos. No som partidaris de canvis de cromos entre administracions, sí de mantenir una actitud coherent. I, efectivament, si tant important és tenir pressupostos a la Generalitat, també és important mantenir-los al principal Ajuntament de Catalunya, que és el de Barcelona. Fora bo que ERC mostrés una actitud coherent. Nosaltres ho fem. Vam ser els primers que ens vam oferir a negociar els pressupostos de la Generalitat i els estem negociant. Ho hem fet al govern d’Espanya i ho estem fent a l’Ajuntament. Als tres llocs diem i fem el mateix.

Quan parla d’un acord el més ampli possible vol dir que li agradaria que hi fos també Junts?

A mi m’agradaria que hi hagués uns pressupostos i que hi fossin l’u de gener, cosa que ja sabem que no passarà i serà per responsabilitat de Pere Aragonès. Dit això, a mi no m’agrada excloure ningú. I en els moments en què vivim s’han de travar pactes molt amplis. Ara, Junts formava part del govern del senyor Aragonès i aquest govern va col·lapsar. És un govern fracassat. Tampoc vull aventurar si aquest trencament pot permetre o no que hi hagi ara un acord entre les dues formacions polítiques que compartien el Govern fins fa molt poc. Jo no poso vetos. Si fossin capaços de travar un acord molt ampli, perfecte. Però sembla difícil després d’un trencament tan estrepitós com el que es va produir. 

La visió crítica que tenia del govern de coalició la manté ara, amb ERC en solitari? O hi veu canvis?

És el govern més dèbil de la història, dels darrers 40 anys. I no funciona, no està a l’alçada dels reptes que té el país. És així en pràcticament tots els àmbits. En seguretat, en educació, en transició energètica, en drets socials i tercer sector.

Tot i aquestes crítiques, volen aprovar-li els pressupostos.

Nosaltres no estem per apuntalar el Govern, sinó per fer una alternativa a aquest govern. Però sí que volem evitar que la ciutadania pagui els plats trencats d’un govern inactiu, que ha perdut el nord i fracassat.

Han dit diverses vegades que ho fan per responsabilitat. Si finalment no hi ha acord, o si no s’afegeixen al pacte que ja hi ha, quedaran com a irresponsables?

La responsabilitat que hi hagi pressupost a Catalunya és del president de la Generalitat i del seu govern. I han tingut una actitud erràtica. Primer posant vetos, després aixecant vetos, han anat tard, ha col·lapsat el Govern. La responsabilitat és seva. Hi ha pocs exemples de partits que havent guanyat les eleccions i estant a l’oposició s’ofereixin tan insistentment com nosaltres per negociar uns pressupostos. Fins i tot quan col·lapsa el Govern. L’actitud de responsabilitat del PSC ha quedat més que acreditada. El que passa és que el Govern és el més dèbil en 40 anys i té una actitud que no afavoreix arribar a un acord. El senyor Aragonès va ser investit amb 74 vots corresponents a tres formacions polítiques. De les tres, dues s’han desdit de l’acord, i només ha passat un any i mig. I ha sigut per manca de paraula del senyor Aragonès. La CUP ha dit ‘vostè no és fiable, ens ha enganyat, li retirem el suport’. Junts ha dit el mateix.

I vostès se’n fien, per fer-hi un pacte de pressupostos?

Nosaltres estem construint una alternativa a un govern que ja vam dir que no funcionaria. El temps ens ha donat la raó. Per tant, estem construint l’alternativa. Però mentrestant intentarem evitar que els plats trencats de tot això els pagui la ciutadania. Estic intentant construir una alternativa per quan arribi el moment, i no tinc cap pressa, de dir a Catalunya que hi ha una altra manera de fer les coses, un altre camí per governar Catalunya. Un camí en què cabem tots, en què centrarem les energies de l’autogovern a resoldre els problemes que tenen els ciutadans, a generar prosperitat, a afavorir que hi hagi inversions, a vetllar pels drets socials i a treballar per tenir una relació bona, fluïda, amb la resta de pobles d’Espanya i d’Europa.

Diu que no té pressa. Creu que s’esgotarà la legislatura?

Veig molt difícil que un govern tan dèbil pugui esgotar la legislatura. El senyor Aragonès va rebre el suport de la cambra i però l’ha perdut de dos dels tres grups que l’hi van donar. Tampoc, té la legitimitat de ser el representat de la força més votada. Ell ha d’explicar què pensa fer. Ha dit que no vol fer una qüestió de confiança. Molt bé. És la seva potestat. Però ha d’explicar com pensa tirar el país endavant, perquè és ell qui té la responsabilitat de governar, cosa que no està fent.

Per tant, el PSC espera que l’actitud que manté, com ara negociar els pressupostos, sigui premiada per l’electorat.

No sé si ho premiaran. El que penso és que és l’actitud i el capteniment que demana avui la ciutadania. Jo en dic política útil, política que vol construir i no només fiscalitzar, destruir o malparlar. I una política que quan s’arribi a un acord es porta a terme.

Una de les coses que forma part de l’acord que s’ha presentat entre Govern i els comuns és el traspàs de diverses línies de Renfe. I això està en el context de la petició de fons del traspàs total de les línies que només passin per Catalunya. 

Nosaltres no estem en contra d’estudiar cap opció, però per a això cal una actitud de cooperació entre administracions. El servei de Rodalies, en el darrer estudi del CEO, rep una nota del 7,7. És una nota alta. Molts parlen de Rodalies sense tenir dades objectives. El coordinador del pla de Rodalies nomenat pel govern d’Espanya per a Catalunya és Pere Macias, conseller de Política Territorial amb el govern de Jordi Pujol. Persona gens sospitosa d’adscripció al Partit Socialista, cosa que és una mostra que algunes formacions polítiques nomenem responsables pel que coneixen de l’ofici i no per adscripció política. Doncs Pere Macias diu que el pla de Rodalies avança bé i que s’estan complint els terminis de les inversions. Però cada vegada que hi ha algun mal funcionament de Rodalies alguns sembla que se n’alegrin i que ho elevin a la categoria màxima, amb una actitud completament diferent de quan hi ha un mal funcionament d’FGC.

Hi ha un treball a fer a Rodalies. S’han de millorar les coses. S’han de fer inversions que s’estan fent. I el que demana això és una actitud de col·laboració de totes les administracions. A partir d’aquí no excloem res. Estem disposats a explorar i buscar fórmules perquè hi hagi un gestor. Però qui es pensi que perquè ho gestioni la Generalitat funcionarà màgicament bé des del primer dia s’equivoca. I si no, mirem el procés de la T-Mobilitat, que té un retard d’anys. Cal una actitud d’humilitat, d’autoexigència i de treballar conjuntament i amb lleialtat.

Però hi ha un retard històric en les inversions a Rodalies.

Efectivament hi va haver uns anys sense inversió. Va coincidir amb governs del PP. I amb uns anys en què el govern de la Generalitat estava en altres coses i no es preocupava de reclamar que aquestes inversions es fessin. Per tant la responsabilitat és compartida. I, des del 2018, que torna a haver-hi un govern socialista a Espanya, això s’ha revertit.

Em deia que treballen per construir una alternativa al Govern actual. Les enquestes són favorables al PSC. Però també indiquen que hauria de pactar amb algun dels partits que han format part del Govern que diu que ha col·lapsat i del qual en té una visió molt crítica.

Ja ho veurem. Jo la percepció que tinc és que Catalunya ha girat full d’uns anys que no han sigut bons per a ningú. I crec que la ciutadania reclama una orientació diferent, anar a la feina i a les coses que realment preocupen la gent de forma majoritària. Jo aspiro a tenir un suport ampli i poder articular un govern centrat a generar prosperitat i a desenvolupar i exercir de forma eficaç l’autogovern de Catalunya.

Aquesta setmana ha fet una crítica molt dura al referèndum acordat que ha plantejat ERC. Ha dit que és “somiar truites”. Però hi ha una part important de la població que és independentista i que vol canalitzar aquesta aspiració per canals democràtics.

Amb molt de respecte, el que dic és prou d’enredar la ciutadania i d’embolicar la troca. Que es diguin les coses clares. Alguns fa ben poc parlaven de la via canadenca, ara parlen de la via Montenegro. Prou. No hi haurà referèndum d’autodeterminació a Catalunya. No hi serà perquè no té cabuda en el nostre marc de convivència. Es fa un exercici d’engany que portarà més frustració col·lectiva a Catalunya quan es plantegen coses que simplement no són possibles. El que hem viscut els darrers anys, la pandèmia i ara amb un atac als valors europeus, ens indica que el camí és justament el contrari, el d’anar plegats, amb la resta d’Espanya i amb la resta d’Europa. Amb respecte a la personalitat de cadascú. Jo defenso la personalitat del poble de Catalunya. Però hem d’anar plegats perquè compartim valors i moltes coses. Em sap molt greu que no hi hagi el coratge polític de dir la veritat als ciutadans de Catalunya.

Vol dir que plantegen aquest referèndum i no se’l creuen?

Saben perfectament que això no és possible. I els falta el coratge de dir la veritat.

Per què un referèndum, pactat i organitzat de manera acordada, no hi cap en el nostre marc de convivència?             

Per les mateixes raons per les quals el Tribunal Suprem del Regne Unit ha dit que no hi ha lloc per a un segon referèndum a Escòcia. No es compleixen els condicions que preveu les Nacions Unides. El Tribunal Suprem del Regne Unit diu que Escòcia no és cap colònia i que no hi ha minories amb drets fonamentals vulnerats. Per tant, no hi cap un referèndum. Com a Catalunya, on la gent vota sovint i no cal un referèndum, que és un mecanisme divisiu. I ja n’hi ha prou de dividir la societat catalana. Nosaltres el que volem és propiciar un retrobament.

Precisament quan la gent vota es veu que hi ha un volum important d’independentistes. Creu que això anirà canviant?

Jo tinc tot el respecte pel que pensin els electors. Però el marc de convivència que tenim a Catalunya i Espanya, dibuixat per la Constitució i l’Estatut, permet que cadascú expressi el seu punt de vista i fins i tot que defensi projectes polítics que a mi em semblen molt equivocats, com el de la secessió i la independència. El que no permet és actuar unilateralment, com es va fer fa cinc anys. I crec que s’equivoquen greument els dirigents polítics que plantegen coses irrealitzables. És com si jo plantegés que Catalunya s’unís amb Suècia. Són coses irrealitzables i hi ha una manca de coratge polític per dir les coses tal com són. 

Com es pot presentar Espanya com a projecte engrescador alternatiu a la independència amb l’actual crisi institucional, que aquesta setmana s’ha plasmat, per exemple, en l’intent del TC de bloquejar l’aprovació d’una reforma legislativa al Congrés?

És cert que a Espanya hi ha qüestions preocupants, com ara el bloqueig de la renovació dels òrgans judicials provocats per una actitud que no comprenc del PP. Però a Espanya hi ha un govern, que ha tirat endavant en temps i forma els pressupostos. A Catalunya el Govern ha col·lapsat. El Parlament de Catalunya té una presidència provisional per una baralla entre partits. Hi ha prou feina a casa nostra. En 40 anys no hem fet una llei electoral, som l’única autonomia que no en té. A mi m’agrada molt parlar d’autoexigència i faríem bé d’aplicar-nos-la. A partir d’aquí, els socialistes catalans estem compromesos amb una Espanya plural i diversa i contrastem políticament amb persones que plantegen un model d’Espanya que no compartim. I és veritat que hi ha una situació ara mateix, de bloqueig del poder judicial a Espanya, que a mi em sembla molt greu i que qüestiona el patriotisme o el suposat constitucionalisme de determinades formacions.

A banda de la qüestió concreta del bloqueig de la renovació del TC i del CGPJ, hi ha el paper general de la judicatura, que envaeix el terreny del poder legislatiu. 

Jo vull ser molt respectuós amb la judicatura, tot i que em sembla, efectivament, bastant inaudit i greu que es pugui ni tan sols plantejar l’alteració d’un procés legislatiu que correspon al poder legislatiu, al Congrés de Diputats, que és on rau la sobirania nacional. Però vull mantenir prudència perquè no han pres cap decisió.

A Catalunya, l’acord de quatre partits parlamentaris per la llengua, en el qual va participar el PSC, ha acabat també al TC, per decisió del TSJC.

Nosaltres vam participar en l’acord per la nova llei d’ús de les llengües oficials en l’ensenyament obligatori, no vam participar en la ratificació d’un decret llei que, des del nostre punt de vista, confrontava innecessàriament amb unes resolucions judicials que s’havien de complir.

Però el TSJC va enviar al TC les dues coses.

Tenen tot el dret a fer-ho, però la llei en què vam participar tenia l’aval del Consell de Garanties Estatutàries i estem segurs que és una llei que compleix en tots els aspectes. Però veurem què decideixen. Nosaltres sempre hem dit que s’han de respectar les resolucions judicials agradin o no agradin.

Fa un any i mig, en una altra entrevista, ens va dir que calien canvis importants en la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i, sobretot, que fos viable. Ara hi ha hagut canvis en la composició del Consell i el PSC hi té majoria, tres consellers. Els canvis són escassos i els problemes pressupostaris els mateixos.

De moment hi ha hagut un acord i, aquesta vegada, a més d’un acord sobre els noms dels consellers, hi havia un full de ruta, que s’està seguint. Crec que hi ha una reorientació dels mitjans de comunicació públics de la Generalitat que va en la direcció correcta. Aquestes coses porten un temps, no són mai d’un dia per l’altre. Però els acords s’estan complint.

Però tant la presidenta del Consell com el director de TV3 han advertit que necessiten més recursos. 

Respecte del pressupost, perquè hi hagi acord ha d’estar molt ben justificat a què es dediquen aquests recursos. I s’està treballant en un pla estratègic que faci viables aquests mitjans públics i que tinguin una proporcionalitat amb les necessitats que hi ha. És important que hi hagi mitjans de comunicació públics? Sí. A vegades hi ha tan excés d’informació que genera desinformació. Però és important que hi siguin i les coses s’han de fer ben fetes.