El 37è debat de política general al Parlament de Catalunya des del restabliment de la democràcia serà, probablement, el més deslocalitzat de la història. Començarà aquest dimarts, a les 10 del matí, amb la intervenció sense límit de temps del president de la Generalitat, Pere Aragonès. Just dues hores abans que al Congrés Albert Núñez Feijóo faci el seu intent d’investidura per presidir el govern espanyol. Malgrat que tothom dona per descomptat el fracàs del líder del PP, les seves crides al transfuguisme perquè diputats del PSOE discrepants amb Pedro Sánchez trenquin la disciplina de vot faran que el debat a Madrid conservi un cert interès.
Però no és aquest l’element que rebaixa el perfil del debat que es produirà a la cambra catalana, que hauria de ser un dels dos més importants de l’any, juntament amb els pressupostos. El que deixa el Parlament amb un paper reduït és la negociació extraparlamentària en què està en joc el govern espanyol i el futur immediat –i potser també a llarg termini– de l’independentisme. I ERC i Junts jugaran cartes diferents en aquest taulell.
Pere Aragonès donarà per feta l’amnistia i reclamarà a Sánchez “valentia” per fer un referèndum
Els dos principals partits de l’independentisme institucional –el tercer, la CUP, s’ha replegat als quarters d’hivern– es veuran les cares un any després del xoc del debat de política general que es va acabar amb la ruptura del govern de coalició. Fonts de la presidència del Govern han avançat que Aragonès es presentarà a la cambra amb un discurs en tres blocs en què vol ressaltar la seva gestió –calculen que el compliment del pla de legislatura està en un 58,5%–, anunciar propostes per al que queda de legislatura –com a màxim, fins al febrer del 2025– i abordar la qüestió clau al final.
En aquest últim apartat, dedicat al conflicte polític entre Catalunya i Espanya, el president refermarà la seva aposta –i la del seu partit– per l’amnistia i l’autodeterminació. De fet, segons aquestes mateixes fonts, donarà per feta l’amnistia i reclamarà “valentia” a Pedro Sánchez per plantejar un referèndum. Però també vol parlar de dèficit fiscal i del traspàs de Rodalies. Aquesta última reivindicació és una de les apostes dels republicans dels darrers mesos, fins al punt d’haver creat un equip de tècnics d’alt nivell per preparar la Generalitat per fer-lo efectiu quan es produeixi, cosa que donen per descomptat que passarà.
L’objectiu d’Aragonès, expressat en diverses declaracions, és remarcar el paper que considera que ha de tenir el Govern en una eventual negociació amb l’Estat un cop superada la fase dels partits per arribar a la investidura d’un president espanyol. De la investidura de Pedro Sánchez com a president espanyol, per ser exactes. I, mentrestant, com a membre d’ERC que és, el president de la Generalitat continuarà invocant la unitat estratègica de l’independentisme, que significa reclamar a Junts que treballin coordinadament per negociar amb el PSOE.
Junts criticarà la gestió del Govern monocolor i remarcarà la “solitud” dels republicans
Davant aquest plantejament, Junts se situa a l’altre cantó del ring, almenys en l’inici del debat. Mentre mantenen que s’han “conjurat per mantenir l’hermetisme” fins que hi hagi algun acord amb Madrid, si és que s’assoleix, volen aprofitar el debat de política general per fer oposició sense gaires miraments. És difícil que tinguin preparat un torpede més agressiu que el de l’any passat, quan formaven part del govern del 52% i van advertir Aragonès que li reclamarien una qüestió de confiança si les coses no canviaven. Però, tot i això, ressalten que aquesta vegada és la primera que estan a l’oposició des del 2011. De fet, ara fa un any la intervenció del president del grup parlamentari, Albert Batet, demanant la qüestió de confiança va ser el que va desencadenar la decisió d’ERC de destituir el vicepresident de l’executiu, Jordi Puigneró. I aquesta expulsió va precipitar una consulta interna a Junts que va decidir la sortida del Govern del partit de Laura Borràs, Jordi Turull i Carles Puigdemont.
Un any després, amb la conjuntura que ha donat l’aritmètica electoral de les eleccions al Congrés del 23 de juliol, Junts se sent amb el poder a les seves mans i vol escenificar-ho també al Parlament, malgrat que la seva posició és que la clau és a Waterloo. Tenint en compte totes aquestes circumstàncies, inclòs l’hermetisme reivindicat aquest diumenge pel secretari general del partit, Jordi Turull, Junts té previst qüestionar l’eficàcia del govern de Pere Aragonès, criticant-ne la gestió afers cabdals com ara la crisi de la sequera, i burxar en la “solitud” de l’executiu, que té el suport de només 33 diputats dels 135 del Parlament i que consideren que haurà de tornar a pactar els pressupostos amb el PSC.
El paper del PSC i els comuns, encarat a la investidura de Sánchez
Paral·lelament, els socialistes i els comuns continuaran amb les consignes de les darreres setmanes encarades a empènyer un acord per investir Pedro Sánchez només amb l’amnistia. Uns i altres descarten totalment parlar de referèndum. De fet, els socialistes ni tan sols volen parlar d’amnistia obertament, tot i que donen per fet que hi haurà investidura de Sánchez. Són els comuns i Sumar els que l’esmenten i la defensen directament i que, per contra, critiquen la pretensió de Junts i ERC de reclamar el referèndum.
