El departament de Territori, en mans de la consellera Ester Capella, ja ha començat a treballar en un eventual traspàs de la xarxa de Rodalies com a culminació del procés que va quedar a mitges el 2010. Una de les mostres ha estat la creació de set places dins el departament de Territori, el passat 12 de setembre, amb l’acord de Govern número GOV/187/2023. El projecte ja té partida pressupostària i implicarà la creació d’un equip format per enginyers de camins, enginyers industrials, així com tècnics superiors de l’administració i administratius. El seu objectiu serà “fer efectiva l’ampliació de serveis públics de regulació, planificació, gestió, coordinació i inspecció del servei de Rodalies de Catalunya”. “És a dir que, nosaltres, com a Govern, ja treballem en el traspàs”, apunten fonts del gabinet de la consellera.
És una de les primeres passes del departament per encetar un nou procés de traspàs del servei que actualment opera la companyia espanyola Renfe. De fet, la creació dels sets llocs de treball correspon a la Subdirecció General de Transport Ferroviari, de la Direcció General de Transports i Mobilitat del Departament de Territori. A més, aquest equip serà el responsable de la coordinació de la gestió pel canvi d’operador a Rodalies Lleida i R-Aeroport cap a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), així com de la posada en marxa d’una comissió d’accidents ferroviaris per aturar el desgavell que suposa la quantitat d’incidències directes i indirectes que pateixen les línies de Rodalies anualment, que en són més que no pas dies feiners té un any.
Objectius tenint present la futura competència
La provisió d’aquestes places és, segons fonts del departament, la “punta de la llança per avançar en l’objectiu per culminar la transferència del dèficit, la contractació d’un operador i el traspàs dels mitjans materials i humans per la millora del servei públic”. Una de les responsabilitats que tindrà aquest equip és “fer efectiva la gestió i la relació amb l’operador de Rodalies de Catalunya”. Una decisió i un estudi que vindrà determinat per un fet gairebé innovador en la xarxa ferroviària catalana, i és la imminent obertura a la competència del transport públic ferroviari, més enllà de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
L’entrada d’altres operadores segons la seva aposta de mercat suposa un canvi de paradigma en la gestió del servei i en la relació de l’administració amb els clients que en fan ús, a través d’una empresa interposada. L’experiència de l’obertura a la competència ja s’ha vist amb l’alta velocitat on, a més de l’Alta Velocitat Espanyola (AVE), han entrat companyies ferroviàries que fan el mateix servei a un preu més econòmic i amb horaris més flexibles, com ara Iryo o OUIGO, que fins i tot són més competitives en preus que no pas el low cost de Renfe, Avlo. Aquest nou equip de Territori haurà d’avaluar les condicions del traspàs tenint present la possibilitat de la lliure concurrència d’altres companyies de serveis ferroviaris.
Accidents, Ponent i aeroport
Una de les tasques prioritàries del primer equip pensat per al traspàs de Rodalies és la “coordinació dels serveis” entre Renfe i FGC quan la companyia catalana entri com a operador del servei de Rodalies de Catalunya a les línies R-Aeroport i Rodalies de Lleida. Una veritable prova de foc del traspàs per a la companyia de la Generalitat, que haurà de gestionar dues línies tensades i amb un índex d’incidències relativament alt. El traspàs d’aquests dos serveis es portarà a terme pilotat per aquest nou equip que per primera vegada veurà dos operadors en la xarxa de Rodalies que fins ara només havia treballat Renfe.
Per altra banda, aquest equip de set persones també haurà de comandar la creació de la Comissió d’Accidents Ferroviaris de Catalunya i la revisió del marc normatiu ferroviari de Catalunya relatiu a les qüestions de seguretat. En concret, han de definir el full de ruta i els estatuts i definir tots els mitjans necessaris per al desplegament de la futura Agència de Seguretat Ferroviària. Una entitat que ha de vigilar, prevenir i investigar la sinistralitat a les vies, les incidències directes, les indirectes, les avaries i els nous sistemes de seguretat a la xarxa que van des del manteniment a l’aplicació de tecnologia de mobilitat segura i sistemes de control més eficients i efectius així com de comunicacions internes dels diferents operadors que treballen en l’entramat ferroviari.
Reclamacions a l’Estat
Una de les altres funcions del nou equip serà “concretar les aportacions econòmiques de l’Estat per atendre l’explotació del servei”. És a dir, haurà de calcular i reclamar el cost que implica oferir un transport públic d’aquestes característiques en una zona especialment complexa com és Catalunya, on hi ha dues línies de Rodalies de fins a 170 quilòmetres, gairebé un cas únic a Europa, i amb més d’un miler de trens al dia. Precisament, aquest càlcul serà un dels grans cavalls de batalla de la negociació final del traspàs, és a dir, quina factura haurà de cobrar el Govern per la gestió del servei.
Un dels altres punts forts en la carpeta del nou equip és “planificar la nova xarxa de serveis ferroviaris de Catalunya”. Això es tradueix en un estudi a gran escala de la redistribució dels combois, horaris i trens llançadora. Un dels elements a estudiar és la creació de distribuïdors –minihubs– per no saturar l’entrada a Barcelona, on l’espai és limitat. És a dir, que no tots els trens hagin d’arribar a Barcelona i les darreres estacions siguin pràcticament llançadores a les estacions internes de la capital del país.
Així mateix, l’equip ha de dissenyar com establir i fer el seguiment del “document contractual de relació amb l’operador de Rodalies de Catalunya“. El paper on haurà de posar negre sobre blanc el servei i les condicions que haurà de prestar l’empresa que tingui el servei. A més, haurà de realitzar el protocol per realitzar el “seguiment de les condicions de la prestació de serveis de tots els operadors ferroviaris de Catalunya”. Segons el departament, aquest equip haurà de “gestionar les mesures per millorar les incidències” i, sobretot, “fer el suport tècnic, econòmic i jurídic a la definició i planificació del traspàs complet de Rodalies”.
Nou marc normatiu
A l’ordre del dia d’aquest equip tècnic i administratiu s’hi afegeix una de les tasques més delicades de tot el procés. En concret, el de “revisar el marc normatiu ferroviari a Catalunya”. Un veritable garbuix legal i administratiu que s’ha d’endreçar, i a més, tenint present la propietat de les vies, instal·lacions, infraestructures i estacions. Un cop aclarida la situació del marc normatiu, el mateix equip haurà de “treballar en la definició per implementar el model d’explotació de les estacions”. Una revisió de dalt a baix del paper de les estacions, serveis que han de prestar, accessibilitat i el paper que hauran de tenir en cada línia de Rodalies tenint present la particularitat de cadascuna.
El marc normatiu també inclourà el seguiment de què es podria anomenar el ‘primer traspàs’, és a dir, les línies R-Aeroport i Rodalia de Lleida atribuïdes ja pel Govern a FGC. De fet, la importància de l’entrada de FGC és que, per primera vegada, deixarà d’haver-hi un únic operador en la xarxa de Rodalies de Catalunya. D’aquesta manera s’haurà d’establir el procés d’adjudicació i del control del servei, de la sol·licitud de la capacitat –increment o rebaixa de combois i passatgers– i qualsevol de les funcions que es derivin de la nova adjudicació. Possiblement, aquesta contractació sigui un dels punts més importants en el llarg camí del traspàs de Rodalies que es va encetar l’1 de gener de 2011, quan es va fer efectiu el traspàs a la Generalitat de Catalunya de les funcions de l’Administració General de l’Estat corresponents als serveis ferroviaris regionals.
