El Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya té al calaix un document, amb el segell de “confidencial” i avaluat per tres bufets d’advocats i tècnics de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que consisteix en un programa tècnic, polític i jurídic per assumir el traspàs complet de Rodalies. Un projecte que també posa la vista en la futura assumpció del servei de Regionals. El document, al qual ha accedit El Món, proposa un full de ruta per fer-se càrrec de la gestió, i de l’actual estructura i plantilla de l’empresa. Així mateix, incorpora un estudi sobre la viabilitat econòmica i indica la possibilitat que quedar-se Rodalies suposés una oportunitat de negoci en els àmbits industrial, operatiu, logístic i de serveis auxiliars. Fins i tot, planteja l’oportunitat que comportaria Rodalies de convertir el sector ferroviari català en un actor més en el mercat internacional. El document, tot i ser sintètic, és prou explícit i detallat.
La nota confidencial es titula Consideracions tècniques i d’oportunitat amb relació a la transferència efectiva de les Rodalies de Catalunya i l’exercici ple de les competències ferroviàries i porta data de juny de 2020. A més, dibuixa un procés que qualifica de “sòlid” per poder “fer efectiu el traspàs a curt termini”. L’informe parteix de la idea que “la transferència de Renfe Rodalies i la seva integració a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya és possible jurídicament i oportuna econòmicament sense modificació legislativa ni la generació de determinacions complexes com pot ser un decret llei”. Els autors del text calculen que la Generalitat pot “donar compliment al traspàs, completar-lo i adequar l’organització dels serveis ferroviaris a la reglamentació europea en un període d’un any”.
“Cinc fites clau” per fer efectiu el traspàs ferroviari
El document parteix de l’acord del 21 de juliol del 2009 de la Comissió Bilateral Estat-Generalitat i de l’acord de valoració dels serveis que va fer la Comissió Mixta d’Assumptes Econòmics i Financers Estat-Generalitat (CMAEF). És a dir, “l’acord relatiu a la transferència dels serveis de transport de viatgers per ferrocarril de Rodalies de Barcelona a la Generalitat de Catalunya” i “l’acord addicional sobre el traspàs dels serveis de transport de viatgers per ferrocarril de Rodalies de Barcelona a la Generalitat de Catalunya”. Una base per assolir el que l’informe defineix com “cinc fites clau”.
En primer terme, caldria “aprovar un acord de Govern atribuint a FGC la prestació del servei de Rodalies (amb un període transitori d’un any)”. En segon lloc, reunir les comissions bilaterals amb l’Estat per portar a terme “l’avaluació d’actius i assegurant la dotació per cobrir el dèficit d’explotació i el desenvolupament futur del servei”. En tercer terme, signar un “conveni entre els ministeris de Foment i d’Economia i els departaments de Territori i d’Economia que reculli, en un format obligacional, tots els compromisos detallats i amb compromís explícit de data de compliment”. El quart pas seria establir la “transferència dels béns, actius i persones de Renfe Rodalies a FGC”. I una darrera etapa, “l’establiment d’un acord de servei amb l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) per mitjà d’una tarifa tècnica i un contracte programa de FGC amb l’ATM per a cobriment dels costos d’explotació i l’articulació de la renovació i ampliació del parc d’acord amb els ingressos propis de l’empresa”.
Amb Ferrocarrils de la Generalitat o amb una societat creada ‘ad hoc’
El document contemplava que es fes una “atribució a FGC de l’operació de les Rodalies de Catalunya a partir de l’1 de gener del 2022”. Una data que atorgava immediatesa al projecte i que, com és obvi, no es va complir. Fins i tot, el document preveu crear una “societat a tal efecte i que permeti complir amb els requisits establerts per la llei ferroviària”. De fet, el text també inclou que sigui la mateixa FGC qui creï “una societat anònima a través de la qual articular la prestació del servei de rodalies de Catalunya”. Una “entitat seria la receptora de tots els béns, mitjans i obligacions associats al traspàs”. De fet, els autors del document apunten que podria ser FGC Rail SA o una societat nova ad hoc.
Aquest sistema previst, en tant que mitjà propi de la Generalitat, podria anar per la via ràpida i licitar l’atribució directa per a 15 anys. També es reconeixeria una situació transitòria d’un any fins a l’assumpció efectiva del servei per part de la nova societat o d’FGC. Val a dir que el text també destaca que la creació d’una nova entitat “permetria articular el seu funcionament comptable en condicions de mercat i sense entrar en el perímetre del Sistema Europeu de Comptes (SEC)”. Un detall que el projecte descriu com a “particularment rellevant per a l’accés a finançament per a la renovació d’actius”. És a dir, poder accedir a fons públics per a renovació de flotes i millores tècniques de la xarxa perquè seria considerat una empresa OSP, l’acrònim d’Obligació de Servei Públic.
Un traspàs amb cost zero per a la Generalitat
Un dels punts forts del text és que subratlla que l’operació comportaria un “cost zero per a la Generalitat”. Així mateix, també preveu, l’actualització “dinàmica” de la transferència. És a dir, consistiria en un traspàs que “en cap cas ha de suposar una major despesa per part de la Generalitat”. Això vol dir que es calcula que les aportacions que l’Administració General de l’Estat fa a Renfe les aportés a la Generalitat, així com el cànon a ADIF i el “benefici raonable” de la gestió. Un càlcul que es podria modificar segons l’evolució de l’esforç inversor que fes l’Estat en altres sistemes de Rodalies. És a dir, compensar la inversió a Catalunya segons es faci a la resta de l’Estat.
El traspàs de Rodalies que analitza el document no comporta el traspàs de la infraestructura, però sí que recull “un compromís inversor per part de l’Estat”. “Aquest compromís s’hauria d’articular a través d’actuacions realitzades per ADIF o, alternativament, amb una transferència a la Generalitat perquè fos aquesta qui en decidís el destí final (encara que fos amb execució d’ADIF)”, assevera el document. De fet, l’estudi proposa un “conveni marc que fixi les inversions amb calendaris i tingui caràcter obligacional per l’Estat i Adif i així evitar més ‘plans'”. El document també inclou un dels punts que més espanta els sindicats: la subrogació de drets, obligacions i persones. La nova empresa de la Generalitat l’assumiria totalment i integraria un equip tècnic als “alts nivells de gestió per realitzar una avaluació del conjunt de l’empresa i traçar un pla a mitjà termini per implantar-hi el model de gestió d’FGC”.
8 
