Com el Barça de Flick, que sempre remunta. Així s’ha mostrat l’independentisme aquesta Diada de 2026. No amb una remuntada èpica de les de golejada, però sense abaixar els braços quan ho té tot en contra. Especialment els àrbitres. D’entrada, una dada: s’ha revertit la tendència a la reducció de participants en la manifestació de cada Onze de Setembre a les 17.14 hores, multitudinària ininterrompudament –excepte l’any de la pandèmia, en què les mesures sanitàries ho impedien– des del 2012. Tot i que sempre fa de mal dir quants manifestants prenen part en una marxa –amb el decalatge crònic entre la versió dels organitzadors i la policial–, la Guàrdia Urbana ha atribuït a la convocatòria de Barcelona 17.000 assistents més que l’any passat: de 28.000 persones a 45.000. L’ANC calcula que n’hi havia 100.000, més 15.000 a Girona i 13.000 a Amposta. Però, a banda del ball de xifres, al carrer s’ha percebut la vitalitat d’una mobilització que continua sent la més massiva del país –i rodalia– després de catorze anys.
Aquest any, a més, s’hi ha començat a veure relleu generacional. Molta més gent jove. Nois i noies que no porten la motxilla de la frustració del post Procés –encara que la vegin carregada a les espatlles dels seus pares– i que viuen l’independentisme desacomplexadament i sense rancúnies ni decepcions, de moment. Com el noi de l’estelada que va acabar apallissat per la policia espanyola al voltant del camp de l’Elx per una estelada. De fet, l’episodi d’Elx –amb la posterior crida a “l’exaltació” de l’estelada que va fer Joan Laporta, s’apunta com un dels possibles incentius o coadjuvants de la presència remarcable de samarretes del Barça en la mobilització d’aquest divendres, on també s’han sentit càntics blaugranes, com el clàssic de la grada d’animació Un dia de partit.
Aquest gir arriba dos mesos després que l’últim sondeig del CEO detectés una revifada de l’independentisme i dels enquestats que es mostren partidaris d’un estat propi per a Catalunya. Una tendència dissociada de les perspectives electorals dels partits que van participar del Procés. I també han gairebé desaparegut les xiulades als representants d’aquestes formacions, tant en la manifestació organitzada per l’ANC com en la vetllada tradicional la nit abans al Fossar de les Moreres. Si alguna cosa els ha envoltat, en tot cas, ha estat la indiferència. De fet, el nou president de l’Assemblea, Josep Vila –que ha superat amb nota el desafiament de la seva primera Diada després de substituir un personatge tan carismàtic com Lluís Llach–, havia remarcat molt que en aquesta jornada no han de tenir-hi cap protagonisme els partits, sinó que ha de ser “de la gent”.
La primera Diada de Josep Vila com a president de l’ANC, amb una proposta
Vila havia afrontat amb aquest argument la pressió ambiental –i mediàtica– per fer-lo posicionar respecte d’Aliança Catalana, el partit independentista que sí que creix en les enquestes i que porta associat un discurs marcadament anti immigració. De fet, totes les mirades estaven posades aquesta Diada en els de Sílvia Orriols i la polarització que generen en l’independentisme. La tensió en aquest terreny has estat totalment absent de la manifestació d’aquest divendres a la tarda, tot i que sí que n’hi va haver ahir al Fossar de les Moreres, abans de la vetlla tradicional. A mitja tarda, Aliança havia anunciat que hi aniria i havia fins i tot noliejat autocars per omplir aquest espai emblemàtic i escenari de batalles internes històric de l’independentisme. L’esquerra independentista s’havia mobilitzat per respondre-hi, i finalment va ser força més nombrosa que els d’Aliança: 2.500 a 500. Hi va haver intents d’enfrontament, evitats pels Mossos d’Esquadra, molts nervis i tres detinguts per desordres –que avui han quedat en llibertat–, però un cop finalitzat l’acte d’Orriols, la resta del programa va continuar amb més placidesa que mai. El gran xoc, subratllat per veus interessades a remarcar la divisió interna en l’independentisme, va acabar sent un suflé.
I en la manifestació d’aquest divendres a la tarda i els parlaments posteriors han dominat les crides rituals a la unitat i la proposta d’Òmnium Cultural de reprendre el conflicte amb l’Estat quan s’acabi d’aplicar l’amnistia, però amb un element nou que ha posat sobre la taula el president de l’ANC: la proposta d’una gran mobilització per a l’any que ve, coincidint amb el desè aniversari de l’1-O, que l’entitat intentarà esperonar a partir d’una reunió amb tots els actors del moviment. Independentisme propositiu una altra vegada, al carrer i a la tribuna d’oradors, tot i la falta de concreció –de moment– i del desconcert en l’àmbit dels partits i el distanciament dels electors.
