La vigília de la Diada al Fossar de les Moreres és una commemoració peculiar. Un lloc de reconeixement i memòria als defensors de les llibertats de Catalunya on els independentistes hi fan cap per dos motius. Un per demostrar que són indepedentistes. I l’altre, per demostrar les seves diferències. Els anys del Procés van ser un miratge de la unitat independentista amb desfilades de líders polítics que als anys 90 del segle passat o els primers anys del XX hagués estat molt difícil veure’ls. Després del Primer d’Octubre, el postprocés, l’ambient va començar a canviar i van tornar les demostracions sonores de desavinences sobre el moviment independentista.
Si fins ara el Fossar podia tenir algun episodi de batussa, com ho havia estat els anys 80, enguany corria el risc de convertir-se en una trinxera que podia haver esdevingut una batalla campal. La convocatòria d’Aliança Catalana a les sis de la tarda, amb la seva cap de files, Sílvia Orriols com a protagonista, ha mobilitzat 1.500 antifeixistes de diversos col·lectius de l’esquerra indepentista que protestaven per la seva presència en un lloc emblemàtic de la lluita contra el feixisme.
Les dues convocatòries no han fet pas agafar els Mossos d’Esquadra amb el peu canviat. La policia ha preparat un mega dispositiu amb unitats d’ordre públic, i tot el que fes falta, per evitar l’enfrontament o la topada entre els dos col·lectius. Tot i que en tres ocasions, uns joves s’han colat al Fossar, l’acció contundent dels Mossos a cop de porra per aturar tres intents d’entrada, i un incident greu amb el fotoperiodista Jordi Borràs, agredit per agents policials i participants de la manifestació d’Aliança, i un ambient més que enrarit pel fet que una astracanada al Fossar hauria marcat l’agenda de la Diada. El Fossar ha aguantat una febrada que no és ben bé d’estiu. El clam per l’independentisme inclusiu, per part Junts i ERC en els seus discursos, en resposta al vuitè passatger de la política catalana i el fet que no hi han hagut xiulets han estat els dos nous protagonistes de la nit de la vigília.
Tornar a la normalitat sense xiulades
Després de 4 hores de setge al Fossar, la plaça ha tornat al seu color habitual; al guió de cada any. L’entrada dels habituals que es prenen el Fossar com un ritual anual. Però no com aquell que per Nadal va a veure els Pastorets, sinó com un compromís amb les conviccions que un bon dia els va convertir com independentistes. I, de pas, poder fer una cervesa amb camarades de lluita amb qui rememoren quan ser independentista era, si fa o no fa, com pertànyer al gremi dels reparadors de paraigües.
La marxa de Torxes amb l’entrada de les quatre columnes i una gran estelada ha estat un dels moments més celebrats al Fossar. L’arribada de les torxes ha estat com un nou acte en l’obra del Fossar, amb crema de bandera espanyola inclosa. A partir d’aleshores, líders, minipartits, Gegants, Grallers, el parlament del Memorial 1714 que aquest any l’ha pronunciat la periodista i activista Núria Cadenes, o Jordi Graupera que, en nom d’Alhora, s’ha enfilat al mur del Fossar per fer un míting amb què ha defensat la independència gairebé com una qüestió de supervivència.
A mida que entrava la nit, a quarts d’onze ha estat el torn de Junts, que ha entrat al Fossar amb tota la plana major, amb Jordi Turull, Mònica Sales, Salvador Vergès, el president Josep Rull, o Antoni Castellà. Els parlaments, especialment d’en Turull, ha estat dedicat a subratllar la importància del record de l’11 de Setembre en relació amb la repressió que continua després del Procés. No sense oblidar el clam en favor de la unitat que, opina, serà el que es veurà a la manifestació de la Diada. A les dotze ha arribat ERC, amb els membres de la direcció com Oriol López,, Pau Morales i la portaveu parlamentària Ester Capella, i altres quadres del partit com ara, l’home fort dels republicans al Baix Llobregat, Eduard Suárez. Aquesta vegada, ERC ha pogut fer el míting tranquil·lament llevat d’un moment que ha marxat la llum i s’han quedat sense micros. Ha estat una qüestió tècnica i no els xiulets o les escridassades els que han interromput els parlaments. Només uns crits de “botiflers”, pocs i molt mal avinguts han trencat una estranya pau després del mambo que s’ha ballat a la tarda.
