El fossar de les Moreres és un lloc simbòlic. Un espai de memòria col·lectiva que representa la lluita fins al darrer baluard per defensar les institucions catalanes davant l’ofensiva de la corona borbònica castellana. De fet, la veu pública quan pronuncia el nom del fossar de les Moreres afegeix gairebé de manera inconscient la definició del lloc on “no s’hi enterra cap traïdor”. L’espai, on crema permanentment una flama en honor als caiguts en la defensa de Barcelona contra les tropes borbòniques, ha estat sempre un lloc de pelegrinatge de l’independentisme, sobretot la vigília de la Diada. Quan era una opció minoritària dins el catalanisme i també durant els anys del Procés i de l’eclosió de l’independentisme com a moviment polític majoritari.
Enguany, però, la batalla interna de l’independentisme i l’efecte del vuitè passatger de la política catalana -aquell tripulant que ningú no havia convidat però tothom en nota l’alè-, Aliança Catalana, pot convertir un centre de memòria històrica en un ring polític de primer nivell. La convocatòria des d’abans de l’estiu d’una manifestació el dia 10 a la tarda, convocada per l’esquerra independentista, per impedir la presència dels de Sílvia Orriols al fossar la vigília de la festa nacional, amenaça el desenvolupament habitual de la Diada, que des del 2012 ha estat un dia de grans mobilitzacions, tot i que els darrers anys ja no ha tingut el poder de convocatòria de les primeres manifestacions organitzades per l’ANC, Òmnium i l’AMI. La situació pot provocar que el Fossar marqui l’agenda de la Diada.
No sempre ha estat un espai tranquil
Ara bé, que el fossar hagi estat un espai cabdal per a l’independentisme no vol dir que sempre hagi estat un lloc de pau i repòs. Ans al contrari. Durant els anys vuitanta del segle passat eren habituals les batusses entre diferents corrents independentistes cada vigília de la Diada. A mesura que l’independentisme va guanyar espai en la política institucional i civil, el fossar va viure temps molt més asserenats de celebració, i els veterans de la lluita per l’alliberament nacional s’hi trobaven fraternalment amb les noves generacions independentistes o les noves incorporacions que generava el vent de cua del Procés. Com a exemple, quan Artur Mas va ser president de la Generalitat, l’any 2014, hi va inaugurar els actes de la Diada amb una cerimònia d’homenatge als caiguts que va enfurismar l’oposició espanyolista del Parlament. Una imatge que es va repetir amb el president Quim Torra quan era inquilí de la Casa dels Canonges.
Després del Primer d’Octubre, però, el fossar va perdre efectius i va tornar a ser un centre de trobada de l’independentisme més irreductible, dels grans reserves independentistes i dels nous fitxatges generats pel Procés que no van sucumbir a la repressió, tot compartint plaça amb una munió de turistes que sempre baden quan ensopeguen amb la celebració gairebé mística de cada Diada. Els crits, les xiulades i alguna batussa esporàdica van tornar al Fossar sobretot durant les intervencions tradicionals dels partits polítics independentistes, amb especial virulència amb ERC i amb menys intensitat amb Junts. Les diferències i les disputes del postprocés s’han fet notar els darrers anys al fossar. De fet, ha retornat a ser un punt de trobada d’independentistes discordants. Un espai que es reparteixen, en un equilibri molt particular i fràgil, l’estol de partits, entitats, moviments, grups i associacions que, més enllà de la seva rellevància pública, tenen en comú l’objectiu de la independència.
També la presència dels de Ripoll s’ha constatat. La seva presència ha generat alguna trifulga i ha obligat a la intervenció de les dures unitats d’ordre públic dels Mossos d’Esquadra. Però els fets no havien sortit de mare. L’any passat una convocatòria contrària no va aplegar més d’un centenar de persones. Amb només dos escamots de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra n’hi va haver prou per evitar qualsevol conat de conflicte. A més, s’hi va afegir que una avaria en uns autocars va causar que molts simpatitzants de l’alcaldessa de Ripoll fessin salat a la convocatòria. L’endemà, a la manifestació, els d’Aliança, que van aplegar amb prou feines tres centenars de persones, hi van concórrer pel lateral del passeig Colom de Barcelona, encapsulats per unitats d’ordre públic i només es va registrar alguna topada dialèctica amb els manifestants del carril central de l’independentisme.
Dues demostracions de força
La perspectiva que Aliança pogués aplegar molta gent la vigília del fossar, anunciant autocars des d’arreu del país i la instal·lació d’una paradeta des de les sis de la tarda a les nou del vespre, va fer reaccionar l’esquerra independentista. L’aposta va ser convocar una “manifestació antifeixista el dia 10 de setembre al fossar de les Moreres per impedir la presència d’Aliança Catalana”. Ateneus i casals, Arran, el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans, el Sindicat de Llogateres i altres col·lectius com Top Manta s’hi han abocat i han posat en marxa tota la logística per recollir suports i garantir una presència massiva d’activistes i militants.
“No podem permetre que el feixisme d’Aliança Catalana s’apoderi d’un símbol de l’independentisme popular i combatiu, per aquest motiu cal que el dia deu hi siguem totes i que fem una demostració de força col·lectiva”, indica la convocatòria. “Deixem clar que davant el seu projecte identitari i racista trobaran el poble treballador català plantant cara!”, afegeixen a través dels diversos canals on s’exposen els manifestos que esperonen la participació. A més, hi ha hagut un canvi aquesta darrera setmana i és que la primera convocatòria era per a les sis de la tarda, però, finalment, s’ha avançat a les cinc perquè els orriolistes han anunciat que començaran la seva activitat a aquesta hora. De fet, la convocatòria de l’esquerra independentista vol aprofitar l’avinentesa per esdevenir el contrapunt de combat als orriolistes. L’objectiu simbòlic és assolir que els d’Orriols no puguin fer la seva ofrena.
Per la seva banda, Aliança fa temps que prepara una mobilització important per fer l’ofrena al fossar. Per això, ha organitzat autocars des de Ponent, el Camp de Tarragona, Ripoll, Vic, Berga, Anoia, Penedès, l’Alt Empordà i Gironès. La direcció d’Orriols s’ha esforçat a cridar a files els militants i simpatitzants de la seva formació per també fer una demostració de força i de poder de convocatòria, aprofitant l’horitzó de creixement que li atorguen les enquestes. Aliança també vol treure suc de la situació i rèdit del protagonisme que li regala la concentració convocada per evitar que pugui fer l’ofrena al fossar.
Un dispositiu preventiu
L’any passat també hi va haver una convocatòria, però no amb la intensitat de la preparació que s’ha portat a terme enguany. Aliança també volia fer-se veure, però si bé va aplegar molta gent va quedar molt lluny de l’expectativa d’omplir el fossar. A la vista de les convocatòries els Mossos d’Esquadra van desplegar un dispositiu de risc i prevenció amb la Brigada Mòbil, agents de la comissaria general d’Informació, ARRO i membres de la unitat de mediació. Però poca feina van tenir, més enllà de foragitar Cake Minuesa, un personatge mediàtic espanyol que volia embolicar la troca, i de protegir l’equip de TV3, que va haver d’abandonar la plaça pels crits dels islamòfobs titllant-los de manipuladors.
Una dotació de només deu agents de la Brimo van aturar el centenar d’antifeixistes a la cruïlla del passeig del Born amb el carrer del Rec, a uns dos-cents metres del fossar. Els joves van continuar la marxa pels carrers adjacents fins que van donar per dissolta la protesta. Enguany, però, els Mossos s’ho miren diferent. Les dues convocatòries i la potencialitat de conflicte ha fet parar l’orella a la policia, que prepara un dispositiu de contenció i de prevenció amb unitats d’ordre públic en una zona que fins ara els ha estat fàcil de controlar per la limitació dels accessos. Val a dir, però, que els Mossos tenen ara com ara, com a objectiu prioritari, la preparació del desplegament per la vaga d’Ensenyament convocada per a dimarts, 8 de setembre, primer dia de curs i una jornada que temen que els serà més complexa de gestionar que el fossar de les Moreres.
