L’independentisme es prepara per rememorar un dels seus punts d’inflexió més cabdals. La fundació Reeixida ha programat una sèrie d’actes d’homenatge nacional per commemorar el 125è aniversari del primer Onze de Setembre combatiu. Els fets es remunten a la Diada de 1901, quan una trentena de joves patriotes van ser detinguts sota els càrrecs de “reunión ilegal y atentado a la integridad de la patria” després de dur a terme una ofrena floral al monument a Rafael Casanova a Barcelona. El president de Reeixida, Oriol Falguera, defineix els fets com “l’hora zero” de la Diada que es commemora avui dia, i lamenta que el nom de sis d’aquella trentena de protagonistes apareixen escrits de diferents maneres als llibres que ha consultat: “Si no sabem ni els noms exactes d’aquella gent, què cony hem de commemorar?”
Aquest episodi, ocorregut en un context polític convuls posterior a la pèrdua de les darreres colònies espanyoles el 1898, va marcar un abans i un després en la significació de la Diada de Catalunya. El que fins aleshores havia estat una jornada de record restringida a misses i actes en interiors va mutar i es va convertir en la primera manifestació pública i reprimida al carrer, un bateig èpic de la protesta sobiranista que obria la via perquè 35 anys més tard s’aprovés oficialment la Diada com a festa nacional al Parlament de Catalunya. “La Diada, que ja des del 1886 era pensada com a record pels caiguts de 1714 a través de misses i actes dins de locals lligats al catalanisme, havia canviat de paradigma”, subratlla l’entitat que centra la seva activitat en la recuperació de la memòria històrica del moviment independentista.
De la detenció a la creació de La Reixa
La nit de la vigília de l’Onze de Setembre de 1901, membres de les entitats Catalunya Avant i Lo Renaixement es van congregar al monument a Rafael Casanova —situat aleshores al passeig que ara s’anomena Lluís Companys— per dipositar-hi corones d’olivera i llorer. La presència d’un confident de la policia va desfermar els crits d'”independència” per part dels joves. La reacció policial es va traduir en la detenció de 24 manifestants, als quals se’n van afegir set més –entre ells Lluís Marsans, president de Catalunya Avant i secretari de la Unió Catalanista– quan es van presentar a la comissaria per demanar el seu alliberament.
Els arrestats van ser traslladats a peu i custodiats per guàrdies civils a cavall fins a la presó del carrer de la Reina Amàlia, on van entrar cantant Els Segadors. Després de ser posats en llibertat amb càrrecs el 13 de setembre, la fotografia a la sortida de presó i el ressò de la detenció van provocar una allau de solidaritat que desemboca, dies després, en una manifestació de suport als detinguts al mateix monument. S’hi van congregar més de deu mil persones. A més, el col·lectiu va fundar a l’Hotel Comtal l’entitat antirepressiva La Reixa, establerta a la seu de la Unió Catalanista, al carrer Canuda, 14, de Barcelona, i presidida per novel·lista i autor teatral per a infants Josep Maria Folch i Torres.
Aquesta organització, que exigia haver estat represaliat per formar-ne part, és considerada l’embrió de l’activisme i la solidaritat independentista. A més, en un escorcoll policial a La Reixa l’any 1908 -coincidint amb la suspensió de les garanties constitucionals-, les autoritats espanyoles hi van trobar una insígnia amb un triangle i l’estel al mig, versió primigènia de l’estelada. Sobre aquests fets, Falguera detalla que “la policia espanyola rebenta el local” de La Reixa i allà troben correspondència amb la gent del casal català de París i amb la gent del Grup de Santiago i de Cuba. També localitzen un petit símbol que és un triangle amb una estrella al bell mig. En aquest sentit, el president de Reeixida recorda que els primers independentistes es posava el triangle amb una estrella al trau de l’americana i amb la senyera. “Sense les detencions del 1901 no hi hauria Reixa, sense Reixa no hi hauria estelada”, sentencia.
Un repte contra l’oblit i una crida a les famílies
Entre la trentena de detinguts figuraven perfils de destacat relleu cultural i social de l’època, com el mateix Folch i Torres, el fotògraf Rafael Areñas Tona, l’editor Jaume Aymà i Ayala, el dibuixant Joaquim Bas i Gich, el pintor Ricard Coll i Serra, el pedagog Jaume Arqué i Clapés i el poeta Xavier de Zengotita Bayona. Des de Reeixida alerten que, 125 anys després, gairebé no existeix cap biografia completa de tots els protagonistes i fins i tot s’observen discrepàncies en els cognoms segons les fonts historiogràfiques. Per cobrir aquest buit documental i retre l’homenatge degut, la fundació ha fet una crida pública per localitzar els descendents directes d’alguns dels represaliats que encara no han pogut ser identificats. “De les 30 famílies ja en tenim quatre, però és que volem arribar a trobar-les totes”, diu Falguera, que també lamenta que en els fitxers consultats només hi hagi informació biogràfica de 8 o 9 participants. “La resta és com si no haguessin existit mai”, lamenta. I es pregunta: “Quin país ens imaginem?”
@Reeixida busca als familiars dels herois detinguts l’11 de setembre de 1901:
— Fundació Reeixida (@reeixida) August 28, 2026
Tomàs Soler i Santmartí
Josep Soronellas i Brossé
Joaquim Sot i Romaguera
Ricard Usall i Puig
Josep Viader i Farell
Francesc Vinyals i Forment
Xavier Zengotitai Bayona
📨Si en sou família, DM😀 pic.twitter.com/7vzxDZ4rGt
Oriol Viñas Folch, net de Josep Maria Folch i Torres, explica a El Món que ha anat investigant la trajectòria del seu avi. “S’han de tenir presents totes les circumstàncies, però la seva trajectòria política no es comentava gaire a la família”, admet Viñas, que rememora que el record del seu avi se centrava en la seva activitat a En Patufet i en les seves novel·les, “que tots teníem per casa”. “L’activitat política, fins que vàrem ser una mica ganàpies, no la vàrem descobrir”, subratlla. Rememora que el seu avi va patir presó, multes, segrest i exili a França a causa de la publicació a La Tralla el maig de 1905. Amb el seu retorn a Catalunya, l’any 1908, Oriol Viñas diu que el seu avi “va canviar bastant la seva manera de fer”, sobretot perquè En Patufet li va encarregar una novel·la per a joves i van néixer Les aventures extraordinàries d’en Massagran. “Va vincular el seu activisme al suport a la llengua i també cap a la religió”, perquè tenia interès que la gent, sobretot els més petits, aprenguessin bé el català i el fessin servir. Segons Oriol Viñas el seu avui, avui en dia, en un moment que el català va de baixada, “deixaria clar que ens hem d’obrir una mica, però ser fidels amb les nostres arrels perquè hi ha un problema evident amb el català”.
Tres dies d’homenatge nacional
El programa d’actes arrencarà el dimecres 2 de setembre a les 19 h amb un homenatge públic a l’Auditori del Museu d’Història de Catalunya, que comptarà amb les intervencions de l’historiador Fermí Rubiralta, el president de Reeixida, Oriol Falguera, i representants de les famílies de Folch i Torres i d’Alfons Solà i Faner. Posteriorment, el dijous 10 de setembre a les 11.30 h, el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, rebrà en audiència oficial les famílies dels protagonistes de 1901, juntament amb els membres de la fundació. Finalment, el divendres 11 de setembre a les 11 h, es rememorarà la ruta històrica des del carrer Copons fins a l’Arc de Triomf, unint el punt d’inici de la colla patriòtica amb l’escenari de l’ofrena original. Amb aquestes iniciatives, Reeixida busca refermar la memòria nacional com a element d’arrelament i orgull col·lectiu. El nom dels 30 activistes que van posar la llavor de la Diada tal com la coneixem avui dia són:
- Lluís Aleman i Carvi
- Antoni Antich i Antich
- Rafael Areñas i Tona
- Jaume Arqué i Clapés
- Jaume Aymà i Ayalà
- Joaquim Bas i Gich
- Miquel Balmas i Jordana
- Jaume Casanova i Soler
- Joan Caselles i Cals
- Francesc Corbella i Vila
- Ricard Coll i Serra
- Andreu Ferrer i Sanllehí
- Josep Maria Folch i Torres
- Joan Fonta i Manau
- Joaquim Horta i Boadella
- Josep Horta i Camps
- Francisco Llach i Font
- Lluís Marsans i Solà
- Enric Rafel i Surell
- Manel Ribas i Cot
- Ramon Riu i Cots
- Alfons Solà i Ganer
- Tomàs Soler i Santmartí
- Josep Soronellas i Brossé
- Joaquim Sot i Romaguera
- Ricard Usall i Puig
- Josep Viader i Farell
- Francesc Vinyals i Forment
- Xavier Zengotita i Bayona
