La Diada d’aquest 2026 ha certificat un punt d’inflexió en la mobilització sobiranista amb una presència destacada de joves, molts d’ells lluint estelades i la samarreta del FC Barcelona –la de la senyera, però també la blaugrana. Després d’anys de desencís post Procés, la incorporació d’aquesta nova generació, menys marcada per la frustració del 2017, s’ha convertit en una alenada d’aire fresc per al moviment, impulsada tant per la reacció a Aliança Catalana com pel paper del Barça com a referent de catalanitat. El jovent que ha assistit a la Diada té un objectiu clar: que l’independentisme miri al futur amb “esperança”.
Blai Francesch (18 anys), de Barcelona i membre de l’Assemblea de Joves de Catalunya –entitat que funciona de forma independent de l’Assemblea Nacional Catalana–, va participar en la manifestació convocada per l’ANC a Barcelona. Integrat en columna batejada com a “futur”, explica que “sempre” ha anat a la Diada perquè és tradició, però subratlla que enguany ha vist “més activitat independentista”. En conversa amb El Món, reconeix que l’independentisme “està molt decebut”, però creu que “està revifant” i veu un punt d’inflexió en el moviment: “Molts joves s’hi han adherit, i molta gent que ja no confiava en l’independentisme ha vist aquest any que no hi ha res perdut, que encara es lluita”, i considera que els problemes socials i la gestió del govern del PSC genera una pujada de l’independentisme. L’Èlia Farré, de les Borges Blanques i també membre de l’entitat, constata que li va “sorprendre” que aquest any a Barcelona hi va haver més gent que l’any passat, i considera que això és “bo” perquè significa que “el jovent surt al carrer i té ganes”. Per a ella, fets com la reivindicació de l’estelada després de l’agressió d’un afeccionat del Barça a Elx o l’organització d’entitats juvenil com la Força Antifeixista Catalana o Nosaltres Sols han funcionat com a catalitzadors perquè el jovent prengui els carrers.
Francesch recorda que el Primer d’Octubre, quan tenia 9 anys, va acompanyar la seva mare a votar i que al seu pare “li van trencar els dits”. En aquest sentit, subratlla que el va afectar la “repressió” que van patir familiars com el seu pare i afirma que, malgrat ser tan petit, considera seu aquell fracàs. “Tots els joves estem condicionats pel que va passar”, i afirma que se sent seu el fracàs del Procés perquè “és el fracàs de tota la societat catalana”. En qualsevol cas, subratlla que l’independentisme “reneix” perquè creu que hi ha “esperança”. “Tenim tot aquest impuls i esperança per intentar canviar les coses”, afirma el jove. Una opinió que també comparteix l’Èlia Farré, que en el referèndum tenia 10 anys: “Érem petits, però érem allí i ho vam viure”, diu. Ella sent el fracàs com a seu perquè a casa seva sempre han estat independentistes. “Van dir que estàvem molt a prop, però realment estàvem molt lluny”, lamenta sense perdre l’esperança: “Ho volem tornar a fer, tenim ganes i no ens rendim”. “Després del Procés, la gent se’n va a cansar, es va quedar a casa, i ara el que intentem és que hi hagi ganes de tornar als carrers”, conclou. Tots dos es mostren satisfets pel “triomf” de la Diada, però també denuncien les càrregues policials “indiscriminades” per part dels Mossos, que van detenir 18 persones, 10 dels quals menors.
L’anàlisi: de la polarització al factor Barça passant per la insatisfacció amb el Govern
Els politòlegs Marc Guinjoan i Andreu Paneque coincideixen a assenyalar a El Món que aquest fenomen respon a una “confluència de diversos factors” sociopolítics i culturals. Per a Guinjoan –que és professor de Ciències Polítiques de la UAB–, la mobilització de joves pot ser un reflex que el sobiranisme “ha començat a sortir del pou”, i això, segons ell, s’explica en bona part per “una reacció a Aliança Catalana”. “La protesta és més possible quan protestes contra algú pel qual sents animadversió. Quan Aliança Catalana creix, molta gent reacciona perquè no vol que el moviment independentista s’assimili a l’extrema dreta”, assenyala el politòleg. Però aquest per a Guinjoan no és l’únic factor. També assenyala altres factors com l’efecte Elx, la “presa de consciència de país i lingüística” per part del jovent i que els dos anys del PSC a la Generalitat no han millorat res: “El PSC semblava que ho havia de capgirar tot, però no ha fet absolutament res. Ha estat un autèntic desastre”. També afegeix que la presència juvenil aporta “noves visions” a organitzacions com l’ANC, dominades històricament per gent gran, i al moviment independentista en general per tornar-se a posar en marxa. “Alguna cosa s’està movent i suposa una alenada d’aire fresc sobre el conjunt del moviment independentista”.
Per la seva banda, Paneque –doctor en Ciències Polítiques i professor a la UOC– apunta a la polarització política com a element clau: “En una societat on ens hem centrat a analitzar com els joves s’apropaven a projectes d’extrema dreta, això genera l’efecte contrari”. Segons l’expert, molts joves busquen situar-se a l’oposat directament per contrarestar aquests discursos. A més, remarca que aquests nous electors arriben “amb una taula rasa” i motivats per eixos estructurals propis com l’habitatge, les condicions socials o el canvi climàtic, i no pas per la frustració del procés del 2017. També analitza el factor Barça en aquesta equació i manifesta que quan “Catalunya ha tingut menys mobilització, en tant que ciutadania a favor de la independència, el Barça ha sigut l’últim eslavó que ha quedat quant a catalanitat i, a més, cal sumar-hi el moment de bona dinàmica esportiva que viu el club”. “El Barça torna a molar, i la defensa de la llengua i de la catalanitat, agiten l’element de la polarització i pot tenir un efecte crida”, sentencia.
El Barça, “termòmetre” del país i icona de catalanitat
D’altra banda, la proliferació de la samarreta blaugrana —més enllà de la tradicional d’equipació de la senyera— i l’episodi recent com la repressió policial per dur l’estelada a Elx han estat punts de connexió simbòlica claus en aquesta jornada. La vicepresidenta del FC Barcelona, Elena Fort, en conversa amb El Món, constata aquesta proliferació i atribueix aquest fenomen a una tendència generalitzada del jovent de portar roba esportiva en el seu dia a dia. Però també en fa una lectura més política: “El Barça és una manera d’expressar un sentiment de la gent del país i de la seva catalanitat”. Fort enllaça aquesta resposta amb l’impacte que van tenir fets com l’agressió a un menor per dur l’estelada a Elx, un cas que “va colpir tota la societat” de forma “transversal”. “Part de l’èxit de la Diada també es genera per un fet com aquell que afecta el Barça, però colpeix tota la societat”, diu la directiva del club, que, segons ella, és un termòmetre del que passa a la societat i al carrer”. “El Barça no s’ha allunyat mai del país, és ‘més que un club’ precisament per aquesta vinculació intangible i emocional amb el que representa Catalunya com a país”, ha sentenciat.
