Jorge Javier Vázquez ha concedit una entrevista a TV3, un fet que feia moltíssim temps que no succeïa. Ricard Ustrell s’ha marcat un bon punt gràcies a convèncer-lo per tenir-lo com a convidat a Col·lapse, en el que ha pogut parlar amb ell sobre el llibre autobiogràfic que acaba de publicar. El presentador de Sálvame ha viscut una època molt tèrbola per culpa de la seva addicció a l’alcohol i els antidepressius, en els que va perdre’s després de la mort de la seva companya Mila Ximénez. Reconèixer que tenia un problema va ajudar-lo molt, de la mateixa manera que escriure sobre el tema.
El de Badalona ha parlat en castellà, com és habitual en les entrevistes que concedeix, el que Ricard Ustrell ha volgut saber per què és així. En Jorge parla català perfectament, així que per què no canvia quan l’entrevisten en un mitjà d’aquí? Ell mateix ho ha explicat: “Em fa moltíssima vergonya parlar català en públic. Sempre he estat castellanoparlant i sempre havia fet les classes en castellà, vaig començar a estudiar català amb 12 o 13 anys. El meu pare s’enfadava moltíssim perquè jo no parlés en català, això és cert. Hi havia temporades en què em deia que havia de parlar en català i ho intentàvem, però em podia la vergonya i encara em passa ara. I no és una cosa de la que em senti orgullós perquè el català també és la meva llengua”.
Jorge Javier assegura que s’ha barallat amb gent de Madrid que “no entén” el bilingüisme
Creu que el problema deriva d’un moment polític que va viure quan encara estava a Badalona, quan tot just després de la dictadura l’idioma va separar els catalans: “L’època del Pujolisme va ser dura en aquest sentit. A més a més, en aquell moment no es valorava que algú castellanoparlant fes l’esforç de parlar en català i molts no ho fèiem. Recordo les declaracions de Marta Ferrusola en què deia que no s’entenia que un president es digués José. Allò va tenir un impacte en la societat”.
Sobre aquest tema, també ha reconegut que s’ha barallat amb gent madrilenya perquè “no entenen” el bilingüisme: “M’he adonat que els sembla una cosa molt estranya que no acaben d’entendre. No els entra al cap que puguem alternar els dos idiomes sense problema, quan a mi em sembla una cosa molt maca”.
