Eloi Vila està d’enhorabona, ja que TV3 torna a apostar per Al Cotxe!. La nova temporada s’emetrà els dissabtes a la tarda, a partir d’ara, tal com ha passat aquest cap de setmana. Els primers convidats han servit per fer promoció a Eufòria Dance, la nova versió del concurs que ha rebut moltes crítiques per l‘ús exagerat de l’anglès. Carol Rovira i Albert Sala han xerrat sobre el programa i també sobre les seves respectives vides personals i professionals en un programa que ha agradat bastant a les xarxes socials.
Albert Sala, entrevistat a Al Cotxe!
L’Albert Sala, per la seva banda, es troba en un núvol en ser el gran protagonista d’Eufòria Dance. Conegut per ser el coach de coreografia d’Eufòria, el ballarí ara és el cap del jurat i també qui està darrere dels espectacles del programa. En la seva estrena va rebre moltes crítiques perquè introduïa paraules en anglès sense parar, però sobre aquest tema no ha volgut parlar. S’ha centrat en aplaudir tenir una feina que li encanta: “Soc un privilegiat. Jo vaig començar en aquest món sense esperar-m’ho, ja que la música m’agradava i vaig voler aprendre el piano per ser músic. M’apassionava, però vaig descobrir la dansa amb 11 anys i em va sorprendre molt. Els meus pares em van dir que havia d’escollir una cosa o una altra. Ells es van enamorar mentre cantaven amb la guitarra, però tots dos són empresaris i no tenen relació amb aquest món”.
“Vaig veure una pel·lícula de la Jessica Alba amb un ambient que em va cridar molt l’atenció perquè ballaven molt i molt de xou, allà em vaig adonar que volia dedicar-me al ball. Vaig començar a fer voltes pel barri jo sol i vaig trobar una escola de ball. Sempre em va donar suport. Els meus estudis els vaig haver de fer igualment perquè el meu pare em va dir que si no feia la Selectivitat, no podria fer res després. Després d’uns quants anys en el món de la dansa vaig voler estudiar una carrera universitària i vaig fer psicologia a la UOC. No la vaig poder acabar per culpa de ser coreògraf, per això”.
L’Albert Sala ha explicat que va marxar fora de Catalunya quan tenia 17 anys, vaig aprovar la Selectivitat i vaig començar a buscar feina de coreògraf. El problema era que no en trobava, la indústria no era com ara… No veia futur aquí, així que vaig marxar cap a Los Angeles tres mesos gràcies a l’ajuda dels meus pares. En tornar-hi, vaig veure que la ciutat amb més ambició de xou a Europa era Londres. Va ser allà on vaig descobrir la indústria, vaig fer contactes i, desgraciadament, vaig deixar d’utilitzar el català. La meva llengua professional va començar a ser l’anglès. Després vaig venir aquí, vaig començar a fer el meu projecte propi i Eufòria em va proposar ser el coreògraf perquè volien algú més modern”.
“No m’esperava gens que tingués tantíssima repercussió, de fet pensava que no triomfaria gens. I ara amb Eufòria Dance sí que tinc moltes expectatives perquè el càsting estava ple! La meva condició era que aquest programa s’havia de fer amb bones condicions per als ballarins, jo volia que estiguessin ben remunerats perquè hi ha una realitat de precarietat en aquest món i vull fer entendre que la vida laboral d’un ballarí és molt curta perquè als 30 anys t’has de començar a replantejar què fer. Són feines que duren molt poc i has de generar prou diners per poder viure mentre et replanteges el canvi laboral”, ha explicat.
El coreògraf sorprèn en parlar sobre la seva vida sentimental
Ha sobtat que se sinceri sobre la vida personal, de la que no havia parlat fins ara: “Jo vivia a Londres amb molta ambició, el que feia que digués que sí a absolutament totes les feines que em proposaven. Vaig perdre la noció de tot, vaig trencar amb el xicot, vaig deixar tots els projectes, vaig plantejar-me deixar de ballar, vaig tornar cap a Barcelona… Estava totalment trencat i va ser quan vaig començar a estudiar Psicologia”.
Diu que ho té tot, però que vol parella: “Necessito un bon xicot! És tan difícil trobar algú amb qui compartir la vida… però sol també s’està bé i tinc molta família i amics amb els que soc feliç”. Una entrevista en la que pràcticament no ha dit cap paraula en anglès, el que ha sobtat encara més.
Carol Rovira parla d’Eufòria i els seus plans de futur
A la Carol Rovira l’ha recollit a l’aeroport, directa d’un vol des de la República Dominicana on s’ha anat tota sola a l’aventura. Pel que fa a les confessions que ha fet, destaca que va tenir clar des de petita que voldria dedicar-se a l’àmbit artístic: “Mai no havia fet teatre, però creia que volia ser actriu. Vaig trobar una escola de teatre i allà vaig adonar-me que la carrera universitària que estava estudiant influenciada pels pares no m’agradava. Em va arribar la meva primera sèrie de ficció el 2016, que va ser La Riera, i vaig veure que m’encantava la càmera. Vaig fer un thriller al País Basc i llavors em van contractar a Amar es para siempre, en el que tenia una història d’amor que va agradar moltíssim, fins al punt de crear-se una seqüela sobre nosaltres que ha estat un boom“.
El que més il·lusió li fa és veure que el seu personatge s’ha convertit en un referent LGTBI i que moltes noies li escriuen per agrair-li que hagin donat visibilitat a les relacions lèsbiques en una sèrie d’Antena 3: “Visc la fama amb il·lusió i alegria, m’agrada que em coneguin per la meva feina i realment puc viure tranquil·la”.
Com era d’esperar, també ha parlat sobre Eufòria: “Gràcies al programa he pogut reconnectar amb el panorama català i provar una cosa diferent, que és fer de coach, per poder transmetre tot el que he après aquests anys. No m’esperava que tingués un boom tan gran, la veritat, encara que tenia la intuïció que aniria bé. Ha estat molt fort, oi? Les ganes de veure vitalitat a TV3 ha estat un punt a favor, a més a més del talent dels concursants”. El que no ha comentat és si continuarà en la segona edició del programa o no.
“Jo crec que soc la mateixa que abans, però sí que tinc més confiança en mi mateixa perquè sento més seguretat. He fet teràpia i gràcies a ella tinc el cap col·locat al seu cap. Em sento lliure i oberta. Crec que tothom hauria de fer teràpia perquè és interessant conèixer-se un mateix i veure d’on venen les teves pors”. Com es veu d’aquí a 10 anys? “Amb un pis a Barcelona, amb parella i fills i, sobretot, continuar treballant en la interpretació”, ha explicat.
També ha relatat un dels pitjors moments que ha viscut, la mort sobtada de l’avi quan encara era jove: “Va marxar de cop, totalment inesperat. Recordo la trucada en què m’ho van dir, va ser un xoc molt fort per a tots. Veure la meva àvia tan trista quan sempre ha estat tan activa…”.
1 