Sandra Barneda i la ballarina neerlandesa Pascalle Paerel es donaran el “sí, vull” el pròxim 10 d’octubre. La presentadora catalana està feliç en aquestes últimes setmanes abans de la cerimònia, la que han decidit que tindrà lloc a Espanya. No han volgut anunciar a quina ciutat per evitar que hi vagi la premsa, el mateix objectiu pel qual han confirmat que no serà a Madrid ni a Barcelona. El que sí que ha fet la catalana? Donar detalls de la història d’amor que les ha portat fins aquí.
Fa més de quatre anys que surten juntes, una relació consolidada que les ha arribat en l’edat adulta: “Estic nerviosa per la boda, però també encantada”, ha reconegut a Lecturas. Preparar el casament és “més estressant” del que s’imaginava i reconeix que mai no s’hauria imaginat que calia fer una preparació tan gran. Elles ho han organitzat tot a quatre mesos vista, cosa que ho complica tot, però les ajuda tenir una wedding planner: “El que teníem clar era que volíem casar-nos a Espanya i amb bon temps. Tindrem un munt d’holandesos que gaudiran de la gastronomia espanyola”.
No ha compartit quines sorpreses han preparat per als convidats, tot i que comenta que cap d’ells no s’esperava que Sandra Barneda fes el pas de passar per l’altar: “La sorpresa és que jo hagi decidit casar-me… però soc feliç. Crec que, després d’un temps de tristesa, sempre s’ha d’apostar per la vida i tirar endavant”.
Sandra Barneda i Pascalle, una relació consolidada que passarà per l’altar
I, a partir d’aquí, Sandra Barneda dedica tot un seguit de floretes a una ballarina neerlandesa que l’ha enamorat de valent: “L’amor és el més bonic que ens pot passar i cal viure’l. I a mi, des de la mort del meu nebot, m’ha canviat la vida i cal esprémer-la al màxim”. Quan li han preguntat què és el que més estima de Pascalle, la presentadora ho té clar: “Tota ella, crec que és una dona extraordinària amb una sensibilitat tremenda i molta humilitat. Si la pots veure en una fotografia, això ja et diu com pot ser com a persona. I això que ha fet tota la carrera que ha tingut en el món de la dansa, que és un món molt complicat”.
Precisament aquesta relació la que li ha fet canviar la seva manera d’entendre el compromís: “És que al final trobes la persona. Jo crec que quan trobes la persona, deixes de tenir dubtes. I ara toca això de casar-se i treballar en el dia a dia i acceptar”, ha afegit. Creu que tot això realment cobra sentit quan tens la maduresa per saber que quan tries algú l’esculls quan estàs bé, però també quan estàs preparat per a tot el que pugui venir: “Això és el que estic disposada a fer, cosa que fins ara no havia estat disposada a fer-ho”.
En el seu cas, han hagut de fer funcionar una relació a distància quan no és fàcil: “Mai no he deixat de creure en l’amor. Però no m’ho imaginava així, ella sent d’un país diferent… No m’imaginava que això pogués funcionar realment”. Encara que sigui una relació complexa, en la qual han de quadrar moltes coses, considera que ha acabat sent “molt fàcil”. De fet, li fa gràcia que la seva parella li hagi ensenyat “que tot s’arregla comunicant-se”… a ella, que es dedica a la comunicació.
Tot i aquest moment de plenitud personal, la presentadora també ha volgut deixar clar que el matrimoni no implica que la parella tingui entre els seus plans ampliar la família. Preguntada per aquesta possibilitat, ha estat contundent: “No, formar una família no entra dins dels plans“. Una entrevista molt més íntima del que acostuma a fer en un moment molt i molt bo.
