Sandra Barneda va començar a triomfar a televisió fa molts anys, però encara són molts els interrogants que hi ha sobre la seva vida. La catalana, que es casarà el pròxim cap de setmana, ha volgut fer un exercici de transparència amb els fans i ha acabat resolent alguns dubtes que l’han acompanyat des de fa temps. Què ha explicat? Doncs, per exemple, que no entén per què s’ha escampat el rumor que assegura que Sandra no és el seu nom real: “Diuen que em dic Alejandra i no sé d’on ha sortit això, en la meva partida de naixement posa Sandra clarament”.
Sí que va haver-hi un moment de la seva vida en el que va demanar que es referissin a ella per un altre nom, però no era Alejandra… sinó Jordi. I això per què? La periodista confessa que va fer-se passar per noi en un moment donat. I el motiu, perquè volia apuntar-se a una lliga de futbol i no li permetien fer-ho sent dona: “Vaig demanar al meu pare que em tallés els cabells, vaig inscriure’m a la lliga com a Jordi i vaig començar a jugar com a defensa“, ha reconegut a l’ABC.
Curiosament, el seu pla va funcionar i va poder jugar durant un temps amb la resta de nens. El problema, quan va sortir el seu secret a la llum en un partit… una escena digna de pel·lícula: “Un dia, vaig tenir una topada amb un altre jugador i els meus companys van saltar a defensar-me i van demanar-lo que no m’empenyés, que si no veia que era una noia”.
Els problemes de Sandra Barneda a l’escola
Sandra Barneda també ha recordat alguns dels moments més complicats que va viure a l’escola, on va haver-se d’esforçar-se molt perquè ha estat dislèxica des de molt petita. Això va condicionar la seva relació amb la lectura o la memorització: “Anava endarrerida a l’escola perquè em costava llegir o memoritzar. No puc mantenir l’ordre d’un refrany ni aprendre’m la lletra de les cançons“.
Durant molt de temps, la catalana va suspendre matemàtiques perquè fixava els nombres, però no les fórmules: “Arribava al mateix resultat, però sense fer servir les fórmules”. I ara, que és escriptora, ha hagut d’aprendre diferents trucs per intentar que les lletres ballin… encara que els seus editors saben que s’hi han de fixar. En els moments que va fer d’actriu, recorda passar-ho malament perquè estudiar-se els guions era “un malson”. Ell mai no va voler ser actriu, però considera que va anar-li bé pel tema de la improvisació i l’expressió corporal.
Un altre dels moments més complicats, quan van diagnosticar un dels seus germans amb leucèmia: “Jo era molt petita i no sabia què era, però sentia que passava alguna cosa estranya a casa. Fins als 7 anys, un nen aprèn a gaudir i jo no m’ho podia permetre”.
