Sergio López López, doctor en Ciències de l’Esport: «Molts obliden això: aixecar la punta del peu és clau als 60 per evitar ensopegades»

Aquesta sensació d’inseguretat quan el peu “es queda enganxat” sense voler, aquella petita ensopegada amb la catifa o un desnivell que no havíem vist, ens pot posar la por al cos. Per a moltes de nosaltres, especialment a partir d’una certa edat, no és només una molèstia: és un senyal d’alerta. El risc de caigudes augmenta, i amb ell, la preocupació pel nostre benestar i autonomia.

Però, què passaria si et diguéssim que hi ha un petit gran secret, un moviment gairebé oblidat, que pot ser la clau definitiva per blindar la teva estabilitat i la teva tranquil·litat? Una acció tan simple com aixecar la punta del peu podria canviar-ho tot, sobretot un cop superats els 60.

La revelació arriba de la mà de Sergio López López, un doctor en Ciències de l’Esport i expert en la matèria. Ell és clar: hi ha un múscul, sovint infravalorat, que té un paper estel·lar en la nostra capacitat per evitar ensopegades. Es tracta del tibial anterior, i la seva funció és tan bàsica com essencial: mantenir els dits del peu allunyats del terra mentre caminem.

Aquest múscul, situat a la part davantera de la tíbia, sembla insignificnt, però sense ell la nostra marxa es tornaria un camp de mines. Si el tibial anterior no funciona amb la força adequada, sobretot quan la musculatura comença a ressentir-se amb l’edat, el que fem és reduir aquella distància de seguretat vital entre el nostre peu i qualsevol petit obstacle del camí. (Sí, nosaltres també al·lucinem amb la importància d’un detall tan minúscul).

Aquesta distància de seguretat és la que ens salva d’enganxar-nos amb una catifa, un voral inesperat o una irregularitat a la vorera. Entrenar el tibial anterior és un truc per mantenir-nos fermes.

López López ho sentencia amb una claredat alarmant: «Si aixequem pitjor la punta del peu, reduïm aquesta distància de seguretat i augmenta la possibilitat d’enganxar-lo amb una catifa, un voral o una petita irregularitat». Imagina’t l’impacte en la nostra vida diària: des d’un passeig pel parc fins a moure’ns per casa. La qualitat de vida, l’autonomia i la confiança en nosaltres mateixes depenen de la capacitat d’aquest múscul.

A mesura que envellim, la força muscular disminueix, un procés natural que hem d’aprendre a gestionar. Per això, quan el doctor López López parla de com enfortir el tibial anterior a partir dels 60, ens està donant una eina imprescindible per combatre una de les pors més comunes en aquesta etapa de la vida. No és només qüestió d’equilibri general, sinó de centrar-nos en un moviment molt concret i de vital importància.

La diferència entre puntetes i prevenció

Segur que a les xarxes socials has vist milers de vídeos amb exercicis per posar-se de puntetes, amb l’objectiu d’enfortir els bessons o millorar l’equilibri. Però, quantes vegades hem vist a algú fer el moviment contrari? Aquesta és la solució oculta que ningú et diu: aixecar la punta del peu amb la mateixa consciència i entrenament és tan o més important.

Mentre que els exercicis de puntetes treballen la flexió plantar, el que necessitem per evitar ensopegades és enfortir la dorsiflexió, és a dir, la capacitat d’elevar el peu cap a la canyella. Aquesta diferència és subtil però definitiva per a la nostra seguretat. El problema no és la força per empènyer el terra, sinó per allunyar-nos-en a temps.

La fragilitat en el moviment de la punta del peu no és l’únic indicador d’un equilibri decreixent, però sí un dels més alarmants. Experts com Marcos Flórez, un altre entrenador esmentat en el context, ja ens adverteixen que ballar després dels 60, amb tots els seus girs i canvis de direcció, posa a prova la coordinació i l’equilibri. I Javier Abreu, també entrenador, ho resumeix a la perfecció: «Si a l’hora de pujar un esglaó necessites agafar-te a la barana perquè et trontolles, el teu equilibri està empitjorant i has d’entrenar-lo».

Però cap d’aquests grans consells té sentit si el múscul que evita el primer error fatal d’ensopegar amb res no està a punt. La connexió és clara: si no aixeques bé la punta del peu, no podràs ni pujar escales amb seguretat ni ballar amb confiança. És un dominó on la primera fitxa és el tibial anterior.

Quan consultar i actuar: el temps corre

Si notes que comences a ensopegar amb freqüència, o sents que la punta del peu et costa més d’aixecar, no ho deixis passar. El doctor López López insisteix en la importància de consultar un professional si aquests senyals apareixen. No és una qüestió de vergonya, sinó de prevenció i de cuidar-nos a nosaltres mateixes. Ignorar-ho podria ser un error amb conseqüències greus per a la nostra salut i la nostra llibertat.

El temps és un factor clau. Com més aviat comencem a treballar aquest múscul, millors resultats obtindrem i més tard podrem gaudir d’una vida plena i activa. No esperis que la primera caiguda t’obligui a prendre mesures. Ara tens la informació, ara tens el coneixement del secret d’un expert. És hora d’actuar per mantenir la teva independència.

Aixecar la punta del peu pot semblar un gest insignificant, però és la diferència entre un passeig tranquil i una caiguda que pot canviar-ho tot. Qui ens havia de dir que un detall tan petit podria tenir un impacte tan viral en la nostra qualitat de vida? Val la pena posar-hi atenció, oi?