Miki Núñez ha parlat obertament del trastorn de conducta alimentària que ha patit bona part de la seva vida, però mai no ho havia fet amb tantíssima sinceritat com ha fet ara. La Cèlia Espanya l’ha convidat a un dels capítols de Lo Repte, un programa en el qual el presentador ha confessat que va arribar a vomitar per evitar engreixar-se més perquè no s’agradava gens quan es mirava al mirall.
Ara considera que està “prou bé” gràcies a la teràpia, l’esport i els consells de la nutricionista. El problema és que continua veient-se millor en els moments en què es veu millor físicament i, això, és una manera de “tapar” el problema real. “Des que tinc records que he volgut tapar-me i portar roba ampla. Ara bé, quan em vaig adonar realment que tenia un problema va ser el primer cop que vaig vomitar, quan vaig veure que, merda, que allò era una malaltia mental“, ha explicat.
En el cas del Miki, recorda que s’ha arribat a “insultar” molt quan es mirava al mirall. Quan va tocar fons, va ser el dia que va intentar “tallar-se un tros de carn” amb un ganivet de pernil: “Va ser molt fotut… molt i molt fotut“.
Miki Núñez explica com l’afecta el complex físic que arrossega des de fa anys
Després de practicar junts escalada, la Cèlia i el Miki han coincidit que han patit dos trastorns de conducta alimentaria bastant semblants. En el cas del presentador d’Eufòria, lamenta no haver sentit altres casos així en nois: “No he tingut cap referent i, al contrari, sempre m’he comparat amb els meus amics que han tingut una fisonomia perfecta o als qui no els ha importat en absolut no tenir-la”.
“Quan vaig a la piscina em preocupo de no posar-me un banyador que m’estrenyi per evitar que em surti el mixelín per dalt i també em tapo amb la tovallola quan m’assec…“, lamenta. Ha viscut tota la vida així i confia arribar a estar bé del tot, però no és optimista: “Tant de bo arribi el dia que em sigui igual on se’m vegi la lorza, però sé que sempre em preocuparà encara que sigui més o menys“.
La seva parella l’ajuda molt, en aquesta lluita, amb petits gestos que creu que són macos: “Ara, ha escrit un munt de paraules maques als miralls que tenim a casa. També és cert que, el dia que sento que no tinc ganes de veure’m al mirall, doncs no ho faig”. Un testimoni que confia que pugui ajudar altres nois que estiguin vivint una situació similar.
