El que ha passat a Ripoll no és una anècdota local. Ja ha impactat al Govern de Salvador Illa. És un avís. El PSC ha fet plegar dos regidors per haver-se abstingut i permetre la governabilitat d’Aliança Catalana al municipi. El missatge inequívoc: cordó sanitari sense fissures. Però els cordons no només aïllen, de vegades tensionen i ofeguen. El debat és incòmode perquè no té resposta fàcil. Fer un cordó sanitari a Aliança Catalana pot ser una línia ètica clara per la seva islamofòbia inacceptable en democràcia. No fer-lo, pot transmetre una renúncia a principis morals en nom del poder.
El primer risc de fer-lo és convertir el partit aïllat en víctima útil. L’exclusió alimenta el relat, i el relat mobilitza. Sense confrontació política real, el cordó es pot convertir en gasolina. L’outsider creix quan el sistema el declara intocable.
Segon risc: governs artificials. El cordó obliga a sumar majories sovint febles o incoherents. Quan aquestes majories no arriben, passa el que ha passat a Ripoll: el bloqueig acaba reforçant qui es vol aïllar. No perquè pacti, sinó perquè els altres no poden.
Tercer risc: empobrir el debat. Si tot es redueix a “o amb nosaltres o amb ells”, la política esdevé binària. I aquí el PSC hi juga còmode.
El socialisme català fa temps que treballa aquest marc: PSC o caos. I dins del “caos”, no només hi col·loca Aliança Catalana, també Junts. És una operació intel·ligent: simplificar per centralitzar. Si el debat és PSC contra Orriols, el PSC guanya. Si el mapa es complica, perd el monopoli. I Ripoll encaixa en aquest relat. Disciplina interna i advertiment extern. No hi ha grisos.
Ara bé, no fer cordó tampoc és innocu. Normalitzar Aliança Catalana implica assumir-la com a actor legítim de pacte. I això té impacte: en el llenguatge, en l’agenda, en els límits del debat públic, de manera que el llindar d’allò que és acceptable es desplaça.
Aquest és el dilema que ja han viscut altres partits, també Junts. Quan els números no donen, la teoria s’esquerda. I la decisió no és abstracta: és governar o bloquejar. I assumir-ne el cost. Perquè això no va només de principis. Va de poder. A Catalunya, el cordó sanitari a un partit que es diu independentista pot acabar facilitant governs unionistes del PSC. Aquesta és la tensió real.
