La guerra de Rússia contra Ucraïna provoca una crisi amb moltes derivades a Europa. I la més espinosa és probablement la dependència energètica. La UE ha recriminat i sancionar des del primer moment les accions del govern rus, liderat per Vladímir Putin. Però la dependència europea del gas de Rússia genera una paradoxa important, ja que “les sancions aplicades es paguen amb els diners que Europa ha pagat a Rússia per comprar-hi gas”, assegura Mar Reguant, experta en economia de la Barcelona School of Economics. Per aquest motiu, el Consell Europeu es troba dividit entre els països que pensen que el subministrament s’ha de tallar i els que creuen que el xoc seria massa difícil d’assumir per a Europa.

El desacord europeu està allargant una qüestió molt complicada. En concret, Reguant recorda que la Rússia de Putin s’embutxaca 1.000 milions diaris pel gas, una xifra que supera els diners que se li estan cobrant amb les sancions. “Està fent caixa”, afirma l’experta. Per, Europa ha d’arribar a un acord per intentar trobar una solució a aquesta contradicció. En unes declaracions recents, Paolo Gentiloni, responsable de la cartera d’economia de la Comissió Europea, afirmava que “no es descarta un embargament del gas rus en un futur”, sobretot després de les imatges que s’han vist a la ciutat de Butxa, que ell mateix definia com “una escalada d’atrocitats“.

Planta de processament de gas natural rus a Lubmin, Alemanya / DPA

Tot i això, sembla que tancar l’aixeta per complet a Putin no seria una decisió gaire aclamada pel Consell Europeu, format pels caps d’estat i de govern de la UE. El ministre de Finances d’Alemanya, Christian Lindner, assenyalava fa uns dies que “no és el moment de tallar el subministrament de gas” de Rússia. “Necessitem més temps i diferenciar entre gas, petroli i carbó”, explicava. I és que no és una decisió fàcil i comportaria canvis estructurals importants. D’altra banda, l’alt representant de l’UE, Josep Borrell assegurava en unes declaracions que “tallar el gas avui, no aturarà l’exèrcit rus les pròximes setmanes”. En aquest sentit, Borrell insistia que la solució era “una ofensiva militar”.

Sobre aquesta qüestió, Reguant adverteix: “Hauríem d’adoptar una posició forta, deixar Putin amb el cul a l’aire, però vindrien temps de restriccions dures”. En aquest sentit, l’experta en economia confirma que tallar el subministrament de gas provocaria certs canvis en la vida dels consumidors: “Racionament o menys potència en el servei serien alguns dels efectes del canvi”, explica Reguant.

Més de 35.000 milions d’euros invertits en gas rus

En les últimes estadístiques publicades, la Unió Europea lamentava que havia invertit 35.000 milions d’euros en gas des que havia començat la guerra a Ucraïna, un gas que es compra a Rússia i que, per tant, afavoreix Putin, ja que genera una línia de finançament indirecta de la guerra. Davant d’aquestes xifres, el president del Consell Europeu, Charles Michel, reconeixia fa uns dies que les sancions contra el petroli i el gas provinents de Rússia “seran necessàries tard o d’hora” per trencar amb la dependència energètica de Moscou.

A més, Michel insistia en el mateix que recorda Reguant, ja que la guerra està “obrint els ulls a Europa” i, el president del Consell Europeu, assegurava que “s’ha de treballar per la sobirania energètica d’Europa”. Tot i això, l’últim paquet de sancions a Rússia encara no inclou el gas, però sí el carbó, una qüestió que segueix dividint el consell. “Prohibim el carbó, però hem de mirar també el petroli i a la font d’ingressos que té Rússia amb el sector dels hidrocarburs”, explicava Úrsula Von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, en la presentació de les noves sancions.

L’Eurocambra en una imatge d’arxiu / ACN

L’energia a preus estratosfèrics

Putin no té el monopoli de l’energia d’Europa, però sí que hi intervé d’una manera molt directa. “El 40% del gas ve de Rússia, és una xifra prou considerable”, diu l’experta en economia de Barcelona School of Economics. A més, el preu de l’electricitat i el gas estan lligats i, com a tal, mentre els preus continuïn pujant, més diners arribaran a Rússia. En una de les reunions del Consell Europeu, el president de Lituània, Gitanas Nauseda, demanava a la Unió Europea “obrir els ulls” i advertia que “la millor manera de castigar” Rússia és amb sancions energètiques: “Això tindria un impacte significatiu en l’economia russa”.

El preu de l’energia puja de manera constant en els últims mesos i la guerra només ha fet incrementar aquestes pujades. Tot i que no es planteja tancar l’aixeta de manera directa sí que cal “contraatacar d’una manera més agressiva”, afirmava Nauseda. Una opinió que Reguant comparteix però que porta un pas més endavant: “Necessitem un cop d’efecte i això només ho aconseguirem tallant el subministrament”. A més, l’experta insisteix que si no hi ha un canvi dràstic, “el preu de l’energia seguirà pujant i repercutirà encara més en els consumidors”. “Arribarà un moment que no podrem pagar”, lamenta Reguant.

Itàlia s’apropa a Algèria pel seu gas

L’estat espanyol tenia la seva alternativa al gas rus. Algèria era el país amb el que l’Estat havia començat a negociar per trencar amb la dependència del gas de Rússia. De fet, les mesures que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez va aprovar, anaven destinades a considerar la península Ibèrica com una illa energètica i, per tant, Algèria es podria haver convertit en la salvació del subministrament. Tot i això, després de l’acostament de Sánchez amb el Marroc, aquesta aliança s’ha desdibuixat, deixant la porta oberta a Itàlia, que ha aprofitat la situació per firmar-hi un acord.

El ministre d'Afers exteriors italià, Luigi di Maio / EP
El ministre d’Afers exteriors italià, Luigi di Maio / EP

“Continuem treballant incansablement per la seguretat energètica del nostre país”, deia el ministre d’Afers exteriors italià, Luigi di Maio. Gràcies a l’acord, s’incrementarà el subministrament de gas a Itàlia, explotant el gasoducte ítalo-algerià Transmed. Al llarg de 2021, Algèria es posiciona com el segon principal proveïdor de gas per a Itàlia, amb el 31% de les importacions, tan sols per darrere de Rússia, amb el 40%.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anna a abril 13, 2022 | 19:31
    Anna abril 13, 2022 | 19:31
    Els actes de Putin són tan violents i criminals que és difícil que un país seriós no s'hi posicioni.
  2. Icona del comentari de: gamma a abril 15, 2022 | 20:45
    gamma abril 15, 2022 | 20:45
    Putin amenaça a tota l'Europa. Europa és una merda...quina vergonya....

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa