Metges de Catalunya té sis exigències sine qua non per a la conselleria de Salut si vol evitar la vaga convocada els pròxims 25 i 26 de gener. El sindicat majoritari ha convocat aquestes aturades per exigir al Govern mesures urgents que salvin el sistema de salut pública, que segons els facultatius està a punt de col·lapsar. A la convocatòria s’hi han sumat la Mesa Sindical de la Sanitat i La Intersindical, que ha convocat del 24 al 26 tots els professionals del sector de salut. Tots tres sindicats insisteixen que no desitgen aquestes vagues perquè tindran afectació en els pacients, però creuen que és necessària una mesura de pressió com aquesta per aconseguir canvis. De fet, el secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, va anunciar la convocatòria amb gairebé dos mesos de marge per negociar, però la primera reunió per fer-ho no es produirà fins dimecres que ve, en temps de compte enrere per a la vaga. El sindicat critica que el departament “hagi dilapidat els dos mesos de negociació”, però insisteix que el seu compromís de diàleg és “total”.
En aquest sentit, esperen que la reunió de dimecres serveixi per negociar les reivindicacions plantejades i que la conselleria els traslladi mesures “contundents i concretes”. Així, esperen que sigui una reunió “productiva” que permeti fer un pas endavant “sinó definitiu almenys significatiu”, ja que cap de les dues parts desitgen una dilatació del conflicte. Per això, Metges de Catalunya reitera la voluntat de negociar amb “responsabilitat, honestedat i rigor” per trobar resposta als greus problemes del sistema, com ara la sobrecàrrega assistencial, la falta de personal que afecta professionals i pacients i les dificultats d’accés a l’atenció primària o urgències.
Mentre no s’arribi a un acord, el pròxim 25 de gener començarà la vaga dels metges sota el lema “Ho has donat tot, no has rebut res. Rebel·la’t”, a la qual ambé s’hi uniran els docents, que han convocat una vaga contra el conseller d’Educació, Josep Gonzalez Cambray, els mateixos dies. Ara bé, tot podria canviar si la conselleria calendaritza l’implementació de les mesures que exigeix el sindicat, que es divideixen en sis grans blocs.
Les 6 línies vermelles
Les reivindicacions dels metges són diverses i insisteixen que no tenen només a veure amb la retribució. De fet, les seves demandes es poden dividir en sis grans blocs molt diferenciats:
1- Planificació: objectiu incrementar el nombre de metges al sistema públic
Els metges reclamen que es quantifiquin i registrin els facultatius que estan treballant actualment a l’Institut Català de la Salut i al Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública (SISCAT) i s’identifiquin per centre de treball i especialitat. El sindicat majoritari dels metges denuncia que el Departament de Salut no sap de quants professionals disposa i que això fa gairebé impossible saber quants en falten per poder cobrir les necessitats del sistema.
Un cop es tingui aquest llistat, Metges de Catalunya exigeix que es planifiquin les necessitats de facultatius a curt, mig i llarg termini tenint en compte les jubilacions a 5-10 anys vista, el dèficit d’especialistes mèdics que notifiquin les empreses, les places ocupades per facultatius que no tenen el títol d’especialista -actualment el 30% dels metges dels CAP no tenen l’especialitat- i les hores extra que fan els professionals per suplir la falta de personal mèdic.
També exigeixen al Ministeri de Sanitat un increment “imprescindible” de les places MIR per tal de cobrir el dèficit d’especialistes i les vacants generades per la jubilació de professionals en actiu.
2- Retribucions: objectiu aproximar la retribució a la dels països europeus
Metges de Catalunya reclama un increment retributiu lineal de 10.000 euros anuals per als facultatius adjunts i de 7.000 per als residents. A banda, insten el departament a establir un increment retributiu de 5.000 euros a l’any en concepte de complements.
D’aquesta manera s’aconseguiria aproximar la retribució mèdica mitjana de Catalunya (entre els 55.000 i els 70.000 a l’any sense guàrdies) a la dels països europeus més propers. Per exemple, a França els metges cobren una mitjana de 88.000€ a l’any, a Alemanya arriben als 165.000 i a Bèlgica als 152.000 euros.
En paral·lel, reclamen una millora del preu-hora per dignificar el sobreesforç que fan els facultatius per cobrir la falta de personal. El sindicat reclama que la guàrdia presencial obligatòria tingui un preu un 50% superior a l’hora ordinària i d’un 100% en el cas de la guàrdia presencial voluntària. També que es consideri el descans post-guàrdia com a jornada treballada i retribuïda i una millora retributiva addicional per les guàrdies per edat. Això suposaria que els facultatius entre 45 i 50 anys cobrin un 10% més i els majors de 50 un 20% més.
3- Jornada i descansos: objectiu recuperar la jornada laboral de 35 hores setmanals
El sindicat majoritari entre els metges reclama la unificació de la jornada ordinària de tots els facultatius a 1.553 hores anuals, el que suposa 35 hores setmanals. També exigeixen regular la jornada laboral i els descansos conforme les recomanacions de les institucions europees, el que vol dir que hi hagi un mínim de 12 hores de descans entre jornada i jornada i 36 hores de descans setmanal ininterromput.
4- Sobrecàrrega: objectiu conèixer les necessitats dels facultatius segons l’excés de treball que fan
Metges de Catalunya exigeix que es facin estudis bianuals sobre les càrregues laborals. Aquests estudis han de ser discriminats per especialitats i centres de treball. D’aquesta manera s’evitaria la situació de burnout que pateixen molts metges.
També demanen una revisió dels acords de sortida de vaga de novembre del 2018, que van establir en el cas de la primària un màxim de 28 pacients per jornada i un mínim de 12 minuts per visita presencial, 6 per visita telemàtica i 45 per domiciliària. Cap d’aquests supòsits s’estan complint, tal i com denuncien els facultatius d’aquest sindicat.
5- Formació: objectiu garantir l’actualització dels coneixements i desvincular-la de les farmacèutiques
El sindicat reclama que un terç de la jornada laboral dels facultatius es destini a la formació, la recerca i la docència per tal que la formació mèdica continuada sigui part de la jornada laboral i estigui finançada per l’empresa o la Generalitat. Això permetria desvincular la formació de la indústria farmacèutica, que actualment paga l’actualització del coneixement mèdic dels facultatius.
6- Contractacions: objectiu eradicar la precarietat i fer que el sistema sigui capaç de retenir talent
Per últim, el sindicat reclama que s’estableixi el CatSalut com a únic contractador de facultatius per possibilitar la planificació de les necessitats del sistema i garantir que les condicions laborals i retributives són homogènies a tot el sistema públic. També aplicar el pla d’estabilitat laboral de Salut que determinava un índex de temporalitat de com a màxim el 8%, establir mecanismes sancionadors per a les empreses que sobrepassin aquesta xifra i acordar mesures que garanteixin la conciliació de la vida familiar i la laboral.
2
