Xavier Lleonart, cirurgià d’emergències i secretari general de Metges de Catalunya, rep El Món a la seu del sindicat, des d’on fa un mapa dels problemes estructurals als quals s’enfronta el sistema sanitari català. “El pitjor està per venir”, alerta en un moment en què la mitjana del temps d’espera per visitar-se en un centre d’atenció primària ja és de cinc dies. Lleonart carrega contra els dirigents polítics que es “passen la pilota” i no s’esforcen a evitar “l’hecatombe” que vindrà si no es prenen mesures urgents.

Al començament de l’estiu es parlava d’una tempesta perfecta en la sanitat. S’ha produït? 

Les tempestes perfectes encara no han arribat. Tenim mar de fons molt gran però el pitjor està per venir i serà una tempesta que no serà de dos mesos, sinó d’anys. La demografia mana i en aquest sentit la mancança de facultatius es notarà en els pròxims deu anys. Com que hem de tenir en compte que la producció de metges especialistes tarda onze anys ens trobem que si ara es comencessin a posar mitjans per recuperar professionals no notaríem els efectes fins d’aquí a onze anys. Mentrestant, els que treballen ara s’aniran jubilant i no tindran relleu.

Xavier Lleonart durant l'entrevista amb El Món / Mireia Comas
Xavier Lleonart durant l’entrevista amb El Món / Mireia Comas

Quan temps fa que adverteixen d’aquesta situació?

Més de deu anys. Els primers que van donar la veu d’alerta van ser els col·legis de metges, amb els estudis demogràfics. Ells saben quants professionals hi ha si miren el cens de col·legiats. Amb això veuen quants es jubilaran i quants en falten. Fa més de deu anys que van alertar que la piràmide poblacional dels metges mostrava que en els següents vint anys hi hauria un gran problema. Ara comencem la part més complicada i hem perdut deu anys perquè ningú no ha fet res. Els polítics segueixen el qui dia passa any empeny. Ho veuen molt lluny i miren de passar-se la pilota per veure si xutant una mica li toca resoldre-ho a un altre. Mentre no es posin mesures estem perduts. 

Què s’hi pot fer ara que ja es va tard?

S’ha de planificar la necessitat de metges a partir d’un cens dels professionals que hi ha treballant al sistema públic de salut. Aquest cens ningú no el té. Tenim una resposta formal de l’administració sanitària, per una petició que vam fer a través de transparència per saber quants metges hi ha a Catalunya, en què ens diuen que no ho saben. D’això fa pocs mesos. Si no tens ni idea de quants metges tens treballant al sistema públic, com pots planificar res? Mentre no hi hagi algú que agafi el toro per les banyes i comenci a voler saber la realitat sense tapar-se els ulls ni defugir les responsabilitats, se seguirà així. Tenim un problema molt gros. 

El Govern està ignorant la realitat del sistema sanitari?

Aquest sistema sanitari en mans de qui està va a l’hecatombe. Hi ha formes de reflotar-lo i tenim idees. És molt senzill resoldre la situació i fa feredat veure com no ho volen aplicar. El sistema sanitari públic depèn de l’ICS i de 120 concerts amb empreses sanitàries privades. Cadascuna d’elles té el seu personal i el problema és que el departament de Salut no sap quant personal té perquè ha de recopilar les dades d’aquestes 120 empreses. No hi ha transparència. No cal que les expropiïs però sí que facis una llei que digui que seguiran sent els propietaris dels hospitals però que el personal al seu càrrec passa a dependre del departament de Salut. Així sabrien de quin personal disposen i podrien començar a planificar amb un mapa de Catalunya on calen professionals. Tenim un departament de Salut des de fa molts anys que no vol fer la seva feina. I ho tindrien fàcil. Al departament d’Educació tenen els mestres contractats encara que siguin d’escoles concertades i, quan tenen un sarau com el que han tingut, el conseller seu i negocia. Aquí no, aquí el conseller diu explícitament que ell no negocia. Potser la seva feina és fer-ho i planificar. 

Xavier Lleonart avisa del col·lapse del sistema sanitari en els pròxims anys / Mireia Comas
Xavier Lleonart avisa del col·lapse del sistema sanitari en els pròxims anys / Mireia Comas

El conseller Argimon va enviar una carta a la ministra de Sanitat on reclamava una solució per a les places MIR. Arriba tard?

Anem radicalment tard perquè a banda de la planificació de les places hi ha una segona pota que ningú vol abordar. Van trampejant com poden, però la realitat és que en l’actualitat els metges es senten sistemàticament maltractats. I aquell que té l’opció de marxar a qualsevol altre lloc mínimament millor que l’atenció sanitària pública ho fa. Això vol dir no només la gent que marxa a l’estranger, que és molta com es pot veure per l’increment de peticions d’idoneïtat per a l’estranger, sinó també la gent que s’estima més anar directament a la privada o al Mercadona abans que treballar al sistema sanitari públic. Tenim un problema greu amb les desercions. Són absolutament lògiques, estan posades en coneixement dels polítics i ningú no fa res per esmenar-ho. Seria diferent si els donessin bones condicions laborals i retributives. No és que creiem que som els millors i per això volem que ens paguin més; el que volem és que a la gent no li resulti atractiu anar a França o a Portugal a treballar. Els hem format nosaltres, s’ha fet una inversió en ells i una aposta com per ara deixar perdre el talent i que l’aprofitin altres. 

També s’està contractant molta gent de països amb pocs recursos per cobrir la gent que marxa.

La nostra recepta ara és anar a països on els costa més esforç formar professionals i esprémer els seus recursos per portar-los aquí com a mà d’obra barata. La prioritat d’aquest Govern i dels anteriors no és donar qualitat sinó quantitat i això vol dir com sigui i al preu que sigui. Com que no volen pagar més, el que fan és seduir gent que vingui a treballar per aquest preu. Això és pa per a avui i fam per a demà, perquè aquesta gent que deixa de treballar als seus països sovint el que vol es tenir els certificats d’idoneïtat per tornar a fer el salt cap a altres llocs d’Europa. 

Aquest malestar dels sanitaris es deu únicament a la mala retribució?

També per les ràtios de pacients que han d’atendre. És increïble que el Govern o els responsables sanitaris pensin que és normal atendre 50 persones en un torn. Això ho creu gent que no s’ha posat mai davant d’un pacient i no sap que és impossible donar la mateixa qualitat assistencial al primer pacient que a l’últim. Ara, embolica que fa fort, com que han vist que pot ser més rendible no fan venir els 50, sinó que 25 els atens per telèfon. Es produeix una despersonalització de l’atenció sanitària que la pateixen tant els pacients com els professionals, que no estan còmodes amb aquesta atenció. Creuen que aquest aprofundiment en la sanitat low cost és el camí a seguir, els és igual que hi hagi menys qualitat. Només vigilen els costos i, si per això han de degradar l’atenció sanitària, no ho dubtaran ni un segon. 

Xavier Lleonart carrega contra la conselleria de Salut per la seva gestió / Mireia Comas
Xavier Lleonart carrega contra la conselleria de Salut per la seva gestió / Mireia Comas

La conseqüència pot ser un increment de malalties com el càncer per no haver-les diagnosticat a temps?

Sí, això implica necessàriament un empitjorament de la qualitat assistencial. L’acte mèdic es compon d’un intercanvi d’informació en persona on el metge no només et sent sinó que veu la teva actitud, com camines, com parles i quina es la teva postura corporal. Per fer un interrogatori i una exploració física adequats el metge necessita un temps que el sistema no dona. A mi que m’expliquin com explores físicament per telèfon! No té ni solta ni volta. Han desvirtuat l’essència de l’acte mèdic, no té cap sentit. No m’estic carregant la telemedicina: puc entendre que si tens un pacient que veus molts cops i a qui has demanat una anàlisi per controlar un paràmetre concret puguis trucar-li i dir-li que tot ha sortit normal. Però això és l’excepció i no la regla. 

Aquest empitjorament de la qualitat assistencial s’ha traduït en el fet que ara mateix hi ha cinc dies d’espera per anar al CAP.

I seran més. 

La gent fa pagar el seu malestar per aquestes esperes als professionals mèdics?

Forma part de la feina. Vam posar en marxa una campanya de signatures amb l’objectiu que els ciutadans veiessin que nosaltres patim com ells aquesta situació i ens ajudessin a rebel·lar-nos-hi en contra. Destinem molts esforços a intentar explicar a la població que som igual de víctimes del sistema que ells. A vegades tens la sensació de ser el cornut i pagar el beure, que per més que t’expliques les persones actuen amb egoisme i només els importa que se solucioni el seu problema en aquell moment. També és cert que t’has de posar a la pell de les persones que han patit humiliacions quan ningú els atén ni els contesta i arriben allà i aboquen la frustració viscuda en el metge.

La responsabilitat s’ha de derivar als dirigents polítics i no a la ciutadania?

Exacte. Els nostres responsables polítics han fet un frankenstein del sistema sanitari. Quan vaig començar a exercir tot passava per l’hospital. Es va decidir reformar la primària perquè agafés preponderància. Vam tenir molta feina perquè la gent, acostumada a anar a l’hospital, anés als CAPs. Després, amb la crisi del 2008 van haver-hi retallades, van treure molts CAPs i derivaven els pacients als hospitals. Tota la feina de cultura de la població va anar a la paperera i ara tenim una població que per a tot va a l’hospital. És normal, la gent va on sap que poden resoldre-li el problema. Estan matant l’atenció primària amb excés de demanda per una banda i traves per accedir-hi per l’altra. 

Xavier Lleonart, secretari General de Metges de Catalunya / Mireia Comas
El secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, al seu despatx / Mireia Comas

Estem preparats per a noves onades de Covid com les que s’espera que arribin?

Per a una nova onada de Covid sí que estem preparats perquè ja ens ho coneixem i tenim automatismes i protocols a seguir. Ara bé, estem preparats per suportar una nova pandèmia? De cap manera. S’acabaria d’ensorrar el poc que està dempeus. Només que fos la quarta part de la pandèmia de Covid ens enfonsaríem en la misèria, perquè allò que dona consistència al sistema sanitari actualment, que són els professionals, claudicarien. La major part de personal manifesta que no pot més. Fan jornades de més de 80 hores a la setmana i això ho aguantes uns mesos, però no més. 

Amb aquest context caòtic que descriu, pot ser que molta gent opti per recórrer a la sanitat privada.

Molt mala idea. Una mútua d’assegurances fa negoci cobrant moltes primes i gràcies al fet que la gent en fa poc ús perquè té l’alternativa pública. Això per tant és factible mentre hi ha un volum de població que contracta les pòlisses baix o moderat. Quan comença a incrementar-se s’acaba el negoci. En aquest punt, si passés, regularien el mercat apujant preus segons les patologies o el perfil de cada persona. Veuríem un increment de preus que acabaria fent que petés tot i hauríem de recórrer a una sanitat pública que ja estaria desballestada. 

Més notícies
Un metge visitant a una pacient / Servimedia

Tempesta perfecta a la sanitat: falta de metges, vacances i setena onada

Notícia: Tempesta perfecta a la sanitat: falta de metges, vacances i setena onada
Comparteix
Els experts posen el focus en la "burocràcia" que encara ara han de fer els metges i que no els permet atendre més pacients
Notícia: Tempesta perfecta a la sanitat: falta de metges, vacances i setena onada - Mobile
Pla general d'un professional de l'atenció primària de l'ICS Girona atenent una consulta per telèfon el 3 d'agost de 2021 (Horitzontal)

La indignació s’obre pas entre els sanitaris per la falta de mans

Notícia: La indignació s’obre pas entre els sanitaris per la falta de mans
Comparteix
Denuncien una falta de personal crònica que s’aguditza durant l’estiu, quan molts professionals estan de vacances i els que queden no donen a l’abast
Notícia: La indignació s’obre pas entre els sanitaris per la falta de mans - Mobile
Una infermera camina per la sala d'espera d'Infermeria Familiar i Comunitària del centre d'atenció primària (CAP) Can Bou de Castelldefels, el 15 de novembre del 2021 (ACN)

“Si em parla valencià, ha de marxar”, un metge es nega a atendre un pacient

Notícia: “Si em parla valencià, ha de marxar”, un metge es nega a atendre un pacient
Comparteix
La Plataforma per la Llengua demana a la conselleria de Sanitat Universal que investigui els fets
Notícia: “Si em parla valencià, ha de marxar”, un metge es nega a atendre un pacient - Mobile
Els metges remarquen que cal esperar 24-48 hores per saber si Jordi Pujol tindrà seqüeles neurològiques

Els metges avisen que cal esperar 48 hores per saber si Pujol tindrà seqüeles

Notícia: Els metges avisen que cal esperar 48 hores per saber si Pujol tindrà seqüeles
Comparteix
L'expresident està ingressat a l'Hospital Sant Pau després d'haver patit un ictus greu
Notícia: Els metges avisen que cal esperar 48 hores per saber si Pujol tindrà seqüeles - Mobile

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Sou eclaus o gent lliure? a setembre 18, 2022 | 01:19
    Sou eclaus o gent lliure? setembre 18, 2022 | 01:19
    Envieu cartes a qui ens vol mort.
  2. Icona del comentari de: vado01 a setembre 18, 2022 | 03:29
    vado01 setembre 18, 2022 | 03:29
    Sense posar en dubte la descripció de la situació de la situació i les previsions de futur inclosa la falta de la mirada a llarg termini vull fer esment a algunes aspectes que cal insistir: -LA PRIMERA I MES IMPORTANT: Molts problemes venen pel mal finançament de la CCAA catalana (tot i el sobre esforç impositiu de la societat catalana) agreujada per la falta d'inversió de l'estat en infraestructures i el déficit fiscal. Falten recursos i en un pressupost de la comunitat autònoma on crec que el 70% correspon a Sanitat, Educació i Atenció a la Dependencia, està clar on repercuteix essencialment el mal finançament (que s'havia de actualitzar un munt d'any), el dèficit fiscal i la falta d'inversió. -El centralisme que regeix en la decisions del sistema de formació d'especialistes és un altra dificultat en augmentar-ne la quantitat i en la potenciació de determinades especialitats, a més a més de la necessitat de disposar de més dotació econòmica (veure punt anterior). -La falta de professional també provoca un problema de la comunicació amb pacients per falta de coneixement del català d'alguns professionals contractats. Que ja sigui perquè no hi ha el temps per fer-ho o par falta de medis o pel marc jurídic no se'ls dona les competències lingüístiques necessàries abans d'exercir. -una dita; les coses urgents no et permeten fer les coses importants. Penso que aquest es un problema freqüent. -La eficiencia de l'administració amb organismes superflus o sobre dimensionats com les diputacions i la hipèrbole burocràtica.
  3. Icona del comentari de: Gironí. a setembre 18, 2022 | 06:58
    Gironí. setembre 18, 2022 | 06:58
    L'assistència sanitari ha esdevingut pèssima. Jo mateix vaig patir un esvaniment; trasl·ladat a l'hospital em van dir que era a causa d'haver pres pastilles somníferes. No va servir de res que els digués que aixó no era cert, que a casa ni tan sols n'havien. L'explicació oficial va ser aquesta. Ara s'han adonat- Ara!- que la cosa va per un altra cantó i m'han indicat tractament. Però he perdut mig any, mig anys que he hagut d'aguantar com bonament he pogut.
  4. Icona del comentari de: adolf a setembre 18, 2022 | 08:28
    adolf setembre 18, 2022 | 08:28
    En temps de Felipe Gonzalez els ciutadans que pagaven un col.legi privat i/o una mútua sanitària i medicaments es podien aplicar una certa desgravació al impost de IRPF, es a dir es fomentava l'alliberament de places del sistema educatiu i hospitalàries. No fa falta ser economista per establir que amb aquest model es millorava la prestació social, doncs be l'esquerra va manifestar que el que vulgui un servei privat que se'l pagui, el resultat va ser que molts que es pagaven els serveis privats al no poder desgravar res van passar-se al sistema públic amb el seu deteriorament, però l'esquerra satisfeta.
  5. Icona del comentari de: Josep a setembre 18, 2022 | 10:10
    Josep setembre 18, 2022 | 10:10
    Quan tot just el que hauríem d'incorporar al benestar social de la ciutadania i posar-los a la mateixa alçada d'avanç que havia aconseguit la sanitat i l'educació, el que seria politiques socials de l'habitatge, un treball digne que no vagi a la precarització, el que es fa es retallar drets. Si volem un millor país, comencem per defensar uns millors serveis públics.
    • Icona del comentari de: Anònim a setembre 18, 2022 | 12:22
      Anònim setembre 18, 2022 | 12:22
      Molts problemes venen pel mal finançament de la CCAA catalana (tot i el sobre esforç impositiu de la societat catalana) agreujada per la falta d'inversió de l'estat en infraestructures i el déficit fiscal. Falten recursos i en un pressupost de la comunitat autònoma catalana el 70% del qual correspon a Sanitat, Educació i Atenció a la Dependencia, està clar on repercuteix essencialment el mal finançament, el dèficit fiscal i la falta d'inversió de l'estat. El finançament s'hauria d'haver actualitzat, segons la normativa actual, fa un munt d'anys.
      • Icona del comentari de: Pere Llimonera i Citronell a setembre 18, 2022 | 19:56
        Pere Llimonera i Citronell setembre 18, 2022 | 19:56
        !Que cuentas, Anònim!?, N0 importa que el supremacismo secesionista esté podrido hasta la médula, que yo les apoyo... ja, ja... que candidez... deja de inventarte la cifras y porcentajes, y de Fantasear y mentir... Y dale con el rurun, los Mantras y las Mentiras que contáis siempre, "Ni ens roba, Ni ens aniquila"... No hay NiNGúNDéficit Fiscal, ni ninguna de las falacias e imposturas de que habláis y pretendéis siempre los separatas suprematas de patrias inventadas del Nacional Catalanismo... Ya te lo he explicado... Lee el Libro del Profesor de Economía Aplicada de la UAB, Ferran Brunet, como te dije... El explica muy bien y claramente todas esas Falacias e inventos separatas suprematas... Lee el libro, que la Verdad y el conocimiento te harán libre... N0 hay Deficit Fiscal, ni 70%, ni las ch0rradas de cifras y cosas que inventas siempre al respecto... Leed auténticos libros de economía/Econometría de la dura, 'maco', y aprended; lee por ti mismo como te han engañado y te manipulan... Hay que ser simpleras, Falso y Demagogo para decir, por las buenas, que te roban noseque, basado en NaDa... Todo invenciones, Falacias, Falsificaciones, Ficciones, Fantasías, Inventos, Mentiras, BuL0s, patrañas, de las mentes abducidas mediante Ingeniería Social, supremacismo y Adoctrinamiento = Abducción de ignaros, simples, cándidos, crédulos y pueriles en la Catalunya Profunda... Es imprescindible leer el Libro "Economía del separatismo catalán" (Planeta, enero 2022), el ultimo libro de Ferran Brunet, Profesor de Economía Aplicada en la "Universitat Autònoma de Barcelona" (UAB)... El Profesor Ferran Brunet, entre otras muchas cosas, desmonta la MeNTIRa del "Déficit Fiscal"; analiza las consecuencias económicas, sociales y políticas del desafío independentista; el descenso del PIB catalán por el proceso secesionista del 4,6%, unos 10.626 millones; la destrucción de 117.000 empleos por causa del 'Procés', la fuga de empresas, la reducción de la inversión extranjera, el auge de Madrid frente a la regresión catalana, analiza los daños del desafío secesionista, la “vampirización” de las instituciones y la “guerra híbrida” de la inmersión etc. Y analiza todo esto y mas, a partir de una gran profusión de datos, estadísticas y autores, exponiendo las negativas consecuencias de esa gran explosión que, "sin llegar a un choque de trenes porque el Estado lo evitó, ha supuesto una abrasión social, económica y en las relaciones políticas, sociales y económicas en Cataluña... Así pues, no queda mas que N0 andarse con mojigaterías ni haciendo el moñas mas tiempo... Se trata de actuar al unisono por los intereses comunes; atendiendo a la racionalidad, el pragmatismo, la hermandad, la fidelidad y el buen entendimiento, y buena marcha de las cosas... Lee el Libro/Leed el Libro y otros muchos donde se prueba como os manejan como títeres y os manipulan, indepas suprematas... La VeRDaD os hará LiBRes... Verdades apoyadas en datos cuantificables y verificables que el Populismo N0 puede DesM0NTar... esa es la autentica realidad... Apa, Adéu!
  6. Icona del comentari de: Josep a setembre 18, 2022 | 10:10
    Josep setembre 18, 2022 | 10:10
    Quan tot just el que hauríem d'incorporar al benestar social de la ciutadania i posar-los a la mateixa alçada d'avanç que havia aconseguit la sanitat i l'educació, el que seria politiques socials de l'habitatge, un treball digne que no vagi a la precarització, el que es fa es retallar drets. Si volem un millor país, comencem per defensar uns millors serveis públics.
  7. Icona del comentari de: Ok corral a setembre 18, 2022 | 12:00
    Ok corral setembre 18, 2022 | 12:00
    No diu que les universitats (i hosp. univ.) no volien ser fàbriques de llicenciats i es van dedicar a tancar portes a les rellevants per obrir d’altres que molt poca gent volia. Tancar portes, menys alumnes i més professorat, suposadament investigador. Aules abans amb 40-80 alumnes, acabaven la carrera la meitat, però suficients. Si després tenies 40 i acabaven 30…Doncs ara metges de fora, pitjors que un en pràctiques i ni l’idioma. Fa 25 anys ja no funcionava, podies anar a la Vall d’Hebron i et tocava un MIR, i si no sorties mort ja podies anar feliç, com a mínim sorties. Tenia un parent morint-se i la MIR només sabia fer copets a la cara per veure si despertava. La llista de bestieses és molt llarga. Fa més de 20 anys ja se sabia que faltava personal.
  8. Icona del comentari de: Joan Pacient a setembre 18, 2022 | 12:54
    Joan Pacient setembre 18, 2022 | 12:54
    La única raó per la que calguin metges o infermeres estrangers és que aquí no hi ha places a les universitats per als catalans que volen ser metge o infermer, és un problema creat artificialment per desiria de l´administració, o solucionen tot amb parxes important mà d´obra estrangera de països a on cal una nota més baixa per a ser metge en comparació al que és demana a una universitat catalana.
  9. Icona del comentari de: adolf a setembre 18, 2022 | 17:39
    adolf setembre 18, 2022 | 17:39
    Es molt senzill, cada vegada hi ha menys joves que estiguin disposats a fer la carrera de medicina de 6 anys + oposicions + mir 4 anys + obtenció de plaça + uns anys mes per assolir un servei i passar-se després tot el dia operant amb la responsabilitat que suposa per guanyar quant tens uns 40 anys uns 3000 €, no te sentit tant esforç , solució anar a l'estranger a guanyar el doble com mínim i aquí els metges sud-americans .Perdeu tota esperança la sanitat no millorarà sinó que anirà pitjor.
  10. Icona del comentari de: Observador a setembre 19, 2022 | 05:42
    Observador setembre 19, 2022 | 05:42
    Joan Pacient i Adolf: hi ha països llatinoamericans on el títol de metge- com d'altres- es COMPRA, no cal haver estudiat la carrera ni res. I llavors passa el que passa.
  11. Icona del comentari de: adolf a setembre 19, 2022 | 07:34
    adolf setembre 19, 2022 | 07:34
    El que està clar es que els titulats sud-americans que venen a Espanya a treballar i demanen la convalidació del títol presenten un deficient preparació i es injusta la convalidació, si mes no, aquí també s'està produint al sistema universitari un rebaixa de la qualitat així com les oposicions.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa