La “tempesta perfecta”. Així defineixen els metges la situació actual del sistema sanitari que s’ha donat per la confluència entre un augment de casos de Covid, les vacances dels sanitaris i els professionals de baixa per aquesta mateixa malaltia en plena setena onada. Però el problema ve de lluny, amb un infrafinançament crònic que afecta, de retruc, el nombre de metges disponibles. Si aquests metges, a més, estan enfonsats en tasques burocràtiques derivades de la Covid, la situació es torna un “trencaclosques” gairebé impossible de resoldre. De fet, el problema és tan evident que Salut ha enviat una carta a la ministra de Sanitat perquè abordi “urgentment” la situació.
Així de taxatiu es mostra el cap de medicina preventiva de l’Hospital Clínic, Antoni Trilla, que considera que la situació és “difícil de millorar” perquè per fer-ho “s’haurien de tocar moltes coses alhora”. El trencaclosques del sistema sanitari, com ho defineix el doctor, és “extremadament complex”, perquè cada vegada que es toqui un aspecte caldrà estar atent perquè el puzle sencer no es trenqui.
Les mesures que es prenguin avui tindran efecte d’aquí a sis anys
“La pregunta principal per començar és quants metges es necessiten i quants es necessitaran en el futur”, explica Trilla, que insisteix que per saber-ho cal situar un horitzó temporal i analitzar com serà la professió en els pròxims anys. “Qualsevol mesura que es prengui avui s’ha de fer pensant que arribarà en sis anys vista com a mínim”, adverteix el doctor, que subratlla que les decisions s’han d’adoptar mirant l’entrada a les facultats.
Trilla també considera que cal tenir en compte el nombre de metges que surten de les facultats i el seu canvi en l’estil de vida. “Els més joves volen dedicar-se 24 hores al dia a la medicina com es feia abans?”, pregunta retòricament. Ell mateix es dona la resposta: “La joventut actual ho viu d’una manera diferent”. El catedràtic de la UB insisteix que és “totalment legítim” que els nous metges vulguin temps lliure, al contrari del que passava abans, i assenyala que això s’ha de tenir en compte alhora de planificar el futur de la professió.
Jubilacions massives
Durant la dècada del 70, les facultats de medicina de l’estat espanyol oferien moltes places, tot el contrari al que passa actualment. Això afegeix una variable més al problema, ja que la massificació de les facultats de medicina durant aquella època provocarà en els pròxims anys jubilacions massives. “Com que va entrar molta gent junta, ara coincideix que tothom es jubilarà, i aquests metges s’hauran de reposar”, alerta Trilla.
Les possibles solucions
Amb aquesta situació tan complicada, les solucions tampoc no són fàcils de trobar. Trilla intenta fer un esquema que simplifiqui la situació i troba quatre solucions possibles. La primera és obrir les portes de les facultats perquè puguin accedir-hi més alumnes, tot i que el doctor considera que no és una solució pràctica perquè tot el sistema hauria d’absorbir un nombre més gran d’estudiants en pràctiques. Una solució més factible és oferir places MIR a tots els alumnes que s’hagin especialitzat, és a dir, que tothom qui acabi la carrera tingui com a mínim la oportunitat d’especialitzar-se i no haver de ser interins per falta de places.
La tercera opció, explica Trilla, és que s’homologuin de forma més fàcil els títols dels professionals sanitaris estrangers que s’hagin especialitzat al seu país. Això, en tot cas, hauria d’anar acompanyat de millors condicions de treball perquè els estrangers vulguin venir i perquè els autòctons no hagin d’emigrar a altres sistemes sanitaris. “Cal que es puguin seguir formant amb bones condicions laborals, un millor salari i millors horaris, perquè ara el salari no es correspon a tot el sacrifici d’estudi i formació”, demana Trilla.
L’última solució, segurament la més factible, és “descarregar” els metges de tasques burocràtiques. “Si els metges que tenim els destinem a fer realment la seva feina potser no caldria un augment de professionals”, assegura el doctor. Així, cal preveure com evolucionarà la professió i anar cap a un escenari on els metges es dediquin a atendre els pacients enlloc de donar baixes o fer altres tasques burocràtiques. En aquestes tasques els metges podrien ser substituïts per assistents clínics.
Les tasques burocràtiques compliquen la vida als pocs metges que hi ha
“Haver d’invertir part del nostre temps a fer feines burocràtiques tira enrere els professionals que s’han format però acaben no exercint”, lamenta Mònica Solanes, vicepresidenta de la CAMFiC, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. Solanes assenyala que els metges de família han de rebre un gran volum de visites i no poden estar gaire temps amb cadascun dels pacients per aquesta falta de personal, el que acaba “cremant” els professionals.
En aquest sentit celebra la decisió de Salut de donar la baixa automàtica als pacients amb símptomes compatibles amb la Covid per evitar un nou col·lapse als CAP, com va passar amb la sisena onada. De fet, considera que “agilitzar” les baixes generals també faria que amb els metges que hi ha actualment al sistema es pogués atendre més gent. “Només que no haguéssim de fer feines burocràtiques els metges que hi ha podrien ser molt més eficients”, insisteix.
“Diuen que no es troben metges i infermeres en les condicions actuals, però segur que d’administratius sí que se’n poden trobar”, assenyala Solanes, que també reivindica la millora dels contractes i les condicions laborals perquè els metges que es formen aquí optin per quedar-se.
En contra d’abaixar la nota de tall per pal·liar la falta de personal
Una de les idees que ha anat prenent força per solucionar aquesta crisi de personal sanitari ha estat abaixar la nota de tall perquè més alumnes puguin accedir a la carrera de medicina. Solanes hi està en contra perquè creu que no seria la forma més adient de solucionar el problema. “Sí que estic d’acord amb una selecció diferent que no estigués basada en la nota, perquè actualment per entrar el mèrit que es valora estrictament és aquest”, explica la vicepresidenta de CAMFiC, que apostaria per valorar altres qualitats “més humanes”.
Pel que fa a Antoni Trilla, tampoc no creu que abaixar la nota sigui factible. “S’ha de trobar una manera de fer un moderat augment de places i alhora garantir les pràctiques i la qualitat de l’educació”, assenyala Trilla, que creu que seria complicat establir el límit d’alumnes que podrien entrar si es canviés la nota de tall.
El microbiòleg i epidemiòleg del Prosics Xavier Vallès també és contrari a aquesta mesura perquè creu que el problema no està en la falta de vocació mèdica sinó en les dificultats d’oferir una bona qualitat durant tot l’ensenyament. “Si s’obren més places s’ha de garantir que es podrà mantenir la formació de qualitat durant el pre grau i durant l’especialització”, assenyala. Vallès avisa que aquesta solució tampoc seria possible a curt temini, perquè “encara que el sistema pogués produir més professionals l’impacte no es veuria fins d’aquí a 10 anys”.
“Vindran més crisis sanitàries”
Vallès també insisteix a assenyalar que estem en un moment d’”evolució” del perfil sanitari, perquè ara es necessita més atenció a les malalties cròniques i a la gent més gran. També adverteix que “vindran més crisis sanitàries del tipus Covid”, pel que demana estar preparats i buscar solucions immediates. Una d’elles podria ser portar personal sanitari de fora, tot i que insisteix que l’emigració professional es dona de forma “massiva” en la infermeria però no en l’àmbit mèdic.
3 
