La falta de mans en el sistema sanitari català juntament amb les vacances d’estiu estan posant l’atenció primària en una situació molt delicada, el que de retruc s’ha traduït en indignació i desencís entre els sanitaris. Durant l’agost és habitual que el sistema es tensi, però els sanitaris estan cada vegada més cansats que es “desmantelli” la primària amb cada cop menys metges i infermers. El desencant és cada vegada més evident i sobretot en localitats costaneres on pot pujar l’activitat, com denuncien els sanitaris consultats per El Món.
Un d’ells és Josep Ausió, metge del CAP de Palamós, que confirma que la tempesta perfecta que preveien els experts al juny finalment ha esclatat aquest agost. “Visitem la gent que va venint, però funcionem a remolc de la demanda des de fa molt temps”, explica aquest metge, que assenyala que el problema principal és la falta de mans, perquè tot i que hi ha més personal als CAP no hi ha prou metges ni infermeres. “Cada cop som menys”, lamenta.
Denuncien que s’està “desmuntant” l’atenció primària
Ausió insisteix que el problema no es nota únicament a l’estiu, tot i que és un moment de molta càrrega de treball per les vacances dels sanitaris i la “falta de planificació”. “Enlloc de gestionar la demanda és al revés, anem a remolc”, denuncia. Els sanitaris tenen la sensació que poc a poc s’està “desmuntant” l’atenció primària, que ja no pot assumir el rol que li pertoca per la falta de personal. “Les sensacions no són gens bones, hi ha molt desencís”, reitera Ausió.
Comparteix aquest pensament la infermera de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) Cèlia Garcia. “No estem en una situació de col·lapse, però seguim amb moltíssima feina”, explica. Assenyala que no és una qüestió de la gestió de la Covid o les baixes que provoca perquè els contagis ja han baixat sinó que principalment a la falta de mans crònica s’hi sumen les vacances. “Amb menys mans hem de fer molta feina, perquè no ha baixat proporcionalment al personal que tenim fora”, resol.
Argimon ja va pronosticar un estiu amb el sistema “atapeït”
A principis de juny el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, va pronosticar un estiu amb un sistema sanitari “atapeït” per la setena onada, el que finalment s’ha complert. Per resoldre els problemes en el sistema sanitari Argimon va reivindicar des del Fòrum Tribuna “un gran acord de país” per fer canvis en el model sanitari. El conseller té per objectiu oferir una atenció més integrada, és a dir que el treball en xarxa entre l’hospitalària i la primària es reforci i es faci una atenció integrada social i sanitària. Aquest, va dir, és “el gran repte” de la legislatura.
També va admetre que s’haurà de fer front “de manera urgent” a la manca de professionals sanitaris que encara s’agreujarà més en els pròxims anys per les jubilacions massives que es produiran. En aquest marc el conseller ha defensat que cal un pla de xoc però també una mirada més àmplia i a llarg termini.
A principis de la legislatura es va aprovar el Pla de Govern que fixava el compromís d’incrementar el pressupost de Salut en 5.000 milions d’euros addicionals. El pla també preveu negociar i acordar el Pacte Nacional de Salut que inclogui partits, institucions sanitàries, administracions, organitzacions socials i professionals i societat civil amb majors necessitats.
“Negligència” de la conselleria d’Argimon
En el terreny polític, un dels grups que ha incidit de forma insistent en els problemes del sistema ha estat la CUP. La diputada cupaire Laia Estrada lamenta la situació “dantesca” que està vivint la sanitat catalana i culpa directament la conselleria liderada per Josep Maria Argimon. “El departament repeteix com un mantra que és culpa de Madrid per l’infrafinançament, però a Catalunya hi ha hagut negligència per part dels diferents governs que han passat per la Generalitat des de fa més d’una dècada”, assegura.
Els anticapitalistes divideixen en dos eixos els problemes i les possibles solucions per millorar el sistema sanitari català i salvar-lo del col·lapse. Per una banda, critiquen la manca de planificació per formar les plantilles. “Una part de responsabilitat la té l’Estat per la creació d’especialitats, però no s’ha fet tot el que es podria des de Catalunya per reclamar la creació de més professionals”, apunta Estrada, que considera que hi ha hagut una “negligència” alhora de “fiscalitzar” aquesta qüestió.
Les condicions laborals dels professionals són un altre dels problemes segons Estrada. “Depenen al 100% de la conselleria, i quan hem parlat amb el conseller li hem dit que si no pot crear de la nit al dia més professionals el que s’ha de fer és retenir el que hi ha amb una millora de les condicions”, explica la diputada, que assenyala que molts professionals marxen a l’estranger per tenir millors condicions de treball.
La demanda d’estabilitzar el personal
Estrada assegura que s’hauria de començar per estabilitzar el personal, perquè bona part de les plantilles són interines o temporals. També insisteix que s’ha d’equiparar les condicions del personal perquè segons per a qui treballin dins del sistema tenen unes condicions o altres. “Tots haurien d’estar contractats pel CatSalut perquè això homogeneïtzaria les condicions laborals”, resol la diputada. “Es repeteix que no hi ha diners, però les partides per a salut sempre són les més elevades. El problema és que gran part dels diners van als concerts, a entitats que no es fiscalitzen i que s’emporten marges de beneficis astronòmics”, denuncia.
Estrada creu que això és el que fa que faltin diners per millorar la qualitat assistencial i assenyala que és una qüestió de “voluntat política”. “Argimon sortirà airós perquè marxarà a fer carrera a les municipals, però la situació és gravíssima i dantesca”, conclou.
Les solucions que plantegen els sanitaris
Ausió assenyala que una única solució no serveix, sinó que cal fer múltiples accions. Per exemple, creu que caldria revisar la cartera de serveis que ofereix la seguretat social, perquè “algunes de les coses que es fan no està demostrat que siguin útils”. També considera que s’ha de detallar més què ha de fer l’atenció primària i què els hospitals per tal de repartir la feina. Per últim, assenyala la cultura de l’usuari com un altre problema del sistema sanitari, perquè en molts casos no es va al metge fins que la malaltia s’ha agreujat i llavors requereixen de més atenció.
3 
1 