Són temps d’incertesa a les carteres de referència del sistema sanitari. La vocació autonòmica de la ministra Mónica García, disposada a deixar el ministeri –encara que no ho farà a curt termini– per disputar-li la Comunitat de Madrid a Isabel Díaz Ayuso, i la baixa mèdica d’Olga Pané com a referent del Departament de Salut han reorientat la vaga de metges. Aquesta doble realitat ha redirigit les protestes als màxims exponents polítics, tant a Catalunya com a Madrid, en la desena protesta des de la tardor. “És l’hora dels presidents”, ha sintetitzat aquest matí el secretari general de Metges de Catalunya (MC), Xavier Lleonart.
El sindicat, que demana un conveni propi per als facultatius catalans, ha exigit al president Salvador Illa “que agafi el toro per les banyes”, entengui que té al seu davant “un problema de país” i que lideri les negociacions. “Tant de bo assumeixi aquesta realitat, això el convertiria en un polític de raça”, ha insistit Lleonart. A Madrid, el comitè de vaga ha fet el mateix amb Pedro Sánchez, demanant via carta que el líder socialista s’impliqui directament en la negociació.
Una doble operació tant optimista com complicada, mesos després de converses fallides amb els responsables polítics del sector. Metges de Catalunya va convocar la primera jornada de vaga el 3 d’octubre de 2025, i ha encadenat cinc ocasions més els darrers set mesos; la majoria amb jornades de vaga doble i aquest abril amb una aturada de només un dia. La vaga s’allarga i el compromís de mantenir-la viva es complica.
Salut ha xifrat en un 5,2% el seguiment de la vaga de facultatius, mentre que Metges de Catalunya l’ha elevat al 31%. “És normal que les dades comencin a disminuir, que als centres es comencin a fer relleus. Però els mínims de seguiment de la vaga són igualment alts”, ha remarcat Lleonart. Daniel Selva, secretari general de l’Associació MIR i metge de l’hospital Sant Pau, remarca a El Món que els serveis mínims “compliquen” la participació en la protesta i descriu alhora un “cansament” motivat per l’enrocament en les negociacions i la durada del conflicte.
“El que sorprèn és que, amb tantes jornades de vaga, Salut no hagi ni mogut fitxa”, remarca el metge, present aquest matí en l’enèsima concentració dels metges a Barcelona. Uns tres-cents facultatius han desfilat des de Sant Pau fins a la Sagrada Família amb proclames a favor de la sanitat pública o crits com ‘Metge cansat, pacient maltractat’.
La baixa de la consellera Pané ha marcat, en part, la desena protesta. “Tenint en compte que la consellera no ha fet res, que el departament estigui ara en mans de Dalmau és per a nosaltres una finestra d’oportunitat”, apunta el metge, preguntat per aquest canvi, que és provisional. Els docents no van acabar satisfets del seu pas per Educació, substituint també la consellera del ram per una baixa mèdica, però els metges defugen de cap paral·lelisme. “Serà difícil fer-hi menys, que la Pané; com a mínim, esperem que vulgui establir un diàleg”, respon Selva preguntat per aquesta coincidència.
L’últim manifest de Metges de Catalunya també s’expressa en aquest sentit: “Continua sense voler negociar. Continua atrinxerada en el silenci, en la inacció, en el menyspreu. No és un malentès. No és falta d’informació. És una decisió conscient. No ens volen reconèixer com a subjectes de negociació. Volen diluir-nos per tenir-nos callats i obedients”.
Situació límit als centres sanitaris
Metges de Catalunya insisteix que la Generalitat té competències de sobres per establir un conveni propi per als metges. Negociar millores laborals amb la resta de col·lectius sanitaris frena les seves aspiracions, argumenten, i demanen acordar pel seu compte una rebaixa de les guàrdies o més hores de formació. Als passadissos dels centres sanitaris, el conveni mèdic s’interpreta com una eina sindical per reduir les guàrdies, que ha crescut com el gran neguit del sector. “Són de 24 hores ininterrompudes”, recorda Selva. És a dir, sense dormir? “No sempre, però jo n’he fet algunes de molt complicades i que acabes no dormint, sí”, argumenta el metge en conversa amb El Món.
Les guàrdies, afegeix Selva, tampoc es cobren molt per sobre d’una jornada laboral habitual i no cotitzen per a la jubilació. Dues qüestions que indignen el sector, que també veu amb “preocupació” la “sobrecàrrega laboral” dels darrers anys. Situacions, en definitiva, “impossibles de suportar”, tal com ha descrit Jordi Aparicio, metge de família del Consorci Sanitari de Terrassa que ha atès l’ACN en el transcurs de la manifestació de Barcelona.
