Com era previsible, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ja ha posat data al compte enrere per l’aplicació de la llei d’amnistia, serà el 16 de juliol. Una resolució que s’espera favorable als interessos dels beneficiaris de la llei si es té present l’informe de l’advocat general del TJUE, en aquest cas Daniel Spielmman, que tot i no ser vinculant, normalment els magistrats fan cas als seus dictamens, que apostava per la legalitat de la llei i totalment adaptada als postulats de la normativa europea.
D’aquesta manera, la sala gran del tribunal amb seu a Luxemburg ha de resoldre els dubtes del Tribunal de Comptes sobre l’aplicació de l’amnistia en la causa per les despeses vinculades a l’1-O i els de l’Audiència Nacional pel cas de l’’Operació Judes” contra els CDR. Paral·lelament, el Tribunal Constitucional ha difós que resoldrà els recursos d’empara interposats pels líders dels Procés condemnats o processats per malversació entre el setembre i l’octubre vinent.
De tota manera, el Tribunal Suprem podria resoldre els casos pendents sobre l’amnistia un cop el TJUE s’hagi pronunciat. En aquest sentit, Gonzalo Boye, l’advocat del president a l’exili, Carles Puigdemont, no confia en els magistrats espanyols actuïn amb celeritat i facin cas de la justícia europea. El calendari europeu i la filtració del TC coincideixen en un moment de màxima intensitat del setge al PSOE per part dels tribunals espanyols. Un fet que podria suposar buscar cert oxigen de Junts per part del PSOE o bé, que la justícia encara sigui més refractària a aplicar una llei que consideren fruit de les necessitats electorals de Pedro Sánchez.
Sprint final
El 16 de juliol, doncs, serà el tret a l’esprint final de l’aplicació d’una llei que es va aprovar fa dos anys. Els magistrats europeus han de resoldre qüestions prejudicials plantejades pel Tribunal de Comptes, l’Audiència Nacional -cas Judes- el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, sobre el cas de Josep Maria Jové, i una peculiar petició d’un jutjat de Vilanova i la Geltrú sobre un delicte electoral per haver participat en una mesa amb un llaç groc. Tot i que no són qüestions plantejades directament en el cas del judici del Procés, sí que el TJUE amb la seva resolució establirà les normes interpretatives amb què s’ha d’aplicar la llei respecte el dret de la Unió.
Per tant, la sentència serà una mena de manual d’instruccions pels recursos d’empara de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Toni Comín i Lluís Puig contra la decisió del Tribunal Suprem de no aplicar-los l’amnistia pel delicte de malversació. De fet, el Suprem podria esmenar la seva decisió però tot apunta que aguantarà fins que el TC resolgui. Cal dir, que l’últim plenari del Constitucional és el 20 de juliol, per tant, serà just que resolgui quatre dies després de la resolució del TJUE. Ara bé, el fet que les mesures limitatives de llibertat i d’exercici de drets polítics obligarien a la celeritat dels magistrats.
El camí al Constitucional pot ser més aviat feixuc malgrat la majoria progressista, a la vista de les ponències que han anat a parar en magistrats obertament antiamnistia com José Maria Macías, que va ser apartat de la decisió sobre la constitucionalitat de la llei, aprovada per Sant Joan de l’any passat. Si el TC estima els recursos i dona la raó als líders independentistes, anul·larà les resolucions del Suprem que impedien l’aplicació de l’amnistia i demanarà a aquest tribunal que dicti noves resolucions respectant els criteris establerts. Per tant, la decisió final quedarà en mans del magistrat instructor de la causa, Pablo Llarena, pel que fa als membres de l’exili; i per la resta, al tribunal sentenciador que presidia Manuel Marchena.
