La mobilització dels metges catalans per protestar per les condicions de treball no es limita al territori governat per la Generalitat, sinó que és a banda i banda dels Pirineus. Per primera vegada a la història, metges generalistes i especialistes privats –que fan serveis concertats per a la xarxa pública– han tancat la porta de la consulta a l’Estat francès. Un moviment de vaga seguit pel 70% d’una professió que denuncia greus problemes de funcionament i alerten sobre el perill del model sanitari actual. A la Catalunya del Nord, com a la resta de l’Estat francès, des del desembre els metges multipliquen els moviments de vaga. La nova llei de finançament de la Seguretat Social impulsada pel govern francès ha estat la gota que ha fet vessar el got. Ja el 2019, un estudi realitzat per l’Assistència Pública dels Hospitals de Marsella revelava que més de la meitat dels metges pateixen síndrome d’esgotament professional.
Per què fan vaga ?
L’1 de desembre passat, el col.lectiu Médecins pour Demain (Metges per a Demà) convocava la primera vaga de la professió amb el suport de diversos sindicats. Feia poques setmanes que havia entrat en vigor la nova llei de finançament de la Seguretat Social, que acumula un dèficit de 400 milions a l’Estat francès. Amb dues vagues al desembre i l’última el passat 9 de gener, els metges alerten sobre condicions laborals insostenibles que tenen un impacte sobre l’atractivitat de tota la professió, on la mitjana d’edat és de 51 anys.
El debat dels sous: com s’ha d’augmentar el que cobren
Gran part de les reivindicacions se centren sobre la remuneració dels metges, que explicaria el poc atractiu de l’ofici. Mentre que la mitjana europea situa la consulta a 45€, a l’Estat francès la quota sols és de 25€. A més de demanar un augment, els metges reclamen també que s’acabi el sistema de facturació amb una quota fixa i a l’acte. Actualment cobren 25 euros independentment del servei prestat i el col·lectiu Médecins pour Demain en reclama 50. Però altres sectors de la professió preferirien una jerarquització del preu de les consultes en funció de la complexitat de les cures o de les necessitats del pacient.
El doctor J.M. Majeau alerta sobre un possible un efecte “pervers” generat per l’augment del preu de la consulta: “Existeix el risc que els metges dediquin menys hores a fer consultes. Potser no necessitaran treballar tantes hores com abans, i llavors tindrem un altre problema; caldrà més metges per fer aquestes hores”, reflexiona. La revalorització de les consultes podria permetre als metges contractar professionals per donar-los suport administratiu, de secretariat o ajuda amb certs actes mèdics bàsics. “La prioritat és més aviat poder atendre tots els pacients abans de pensar en augmentar els preus; la salut no s’ha de convertir en un negoci qualsevol, afegeix el Doctor J.M Majeau.
Catalunya Nord pateix el fort desequilibri d’accés als serveis mèdics
A l’Estat francès els metges tenen la llibertat d’instal·lar-se on volen, cosa que ha acabat per generar un fort desequilibri en termes d’oferta i d’accés a la salut. Les zones més rurals es queden amb un nombre molt reduït de metges quan les ciutats atractives, com ho son Montpeller o Tolosa, concentren una forta densitat de professionals de salut. Aquesta lògica s’aplica també a Catalunya del Nord amb una repartició força heterogènia de doctors arreu del territori i amb una oferta limitada que no permet respondre a la demanda.
Malgrat el suport i la implicació de les col.lectivitats públiques, el Consell Departamental i els municipis concernits, algunes zones del territori s’han convertit en “desert mèdics”. És el cas de la comarca del Conflent. El doctor Jean-Marc Majeau il·lustra aquesta situació: “Al meu poble, Vinçà, quan era un nen hi havia 4 metges per a menys de 1.600 habitants. Avui ha augmentat la població i només queda un metge, que no viu al poble i no fa consultes cada dia”.
Vaga d’estudiants de medicina i hospitals col·lapsats
Davant aquest problema, arreu de l’Estat francès molts municipis proposen contractes que ofereixen bones condicions laborals i un salari atractiu. En els darrers 5 anys, per bé que s’hagin multiplicat per dos les creacions de Centres de Salut (Maison de la Santé), moltes encara no tenen metge. Davant aquesta realitat, el govern francès avança la possibilitat d’obligar els metges joves que comencen a instal·lar-se en aquests deserts mèdics durant el seu quart any d’estudis. Una proposta majoritàriament rebutjada tant pels professionals com pels mateixos estudiants de medicina, que van organitzar una vaga el passat 17 de novembre.
A la Catalunya del Nord, la manca de metges té un altre impacte, ja que molt sovint l’única alternativa és anar a Perpinyà, als serveis d’urgències de l’hospital o al servei de Metges de Guàrdia, tots dos ja col.lapsats. “Per problemes menors que es podrien arreglar en dos minuts amb un metge, la gent ha d’anar fins a l’hospital i esperar hores abans de ser atès. S’està inundant de persones les urgències amb problemes lleus, i això fa que hi hagi encara més espera, cosa que pot ser perillós per certs casos. És un cercle viciós. I les urgències de l’hospital de Perpinyà ja tenen prou feina!”, ens explica el doctor Majeau. Una situació que va empitjorar durant les festes de final d’any amb un increment del 25% de consultes a l’hospital.
3
