L’abadia de Sant Miquel de Cuixà, a la Catalunya Nord, acaba de rebre les còpies digitals d’uns fragments arquitectònics del segle XII venuts als Estats Units i exposats al Met Cloister de Manhattan. Impreses en 3 dimensions, les maquetes serviran de model per a la restauració idèntica de la tribuna original de la nau central de l’església del Conflent, desapareguda el segle XVII.
Digitalitzats al Met Cloister de Nova York, els plànols van ser escanejats en alta definició per l’empresa marsellesa Mercurio Imaging, en 3 dimensions. Serviran de model per als pedraires i escultors que els reproduiran per fer-ne una còpia idèntica, amb la mateixa pedra emprada a l’edat mitjana, el marbre rosa. La comunitat religiosa i l’associació Cultural de Cuixà aposten per la tecnologia digital puntera per tal de resoldre el trencaclosques que planteja la recuperació dels seus fragments escampats.
Pedres venudes després de la nacionalització dels béns de l’Església
Fundada l’any 878, l’abadia neix i creix des de l’alta edat mitjana especialment sota el bisbat de l’abat Oliva. A finals del segle XVIII, però, Cuixà va formar part de la nacionalització dels béns de l’Església impulsada per la Revolució Francesa. L’Abadia del Conflent va passar després per les mans de nombrosos propietaris que se’n van apropiar l’ús i, sobretot, en van vendre moltes pedres.
El 1907, George Grey Bernard, artista i antiquari, fa l’adquisició de diferents fragments de la tribuna interior de la nau central que separa el cor dels monjos del públic. Les peces són enviades a Nova York i comprades el 1925 per l’empresari John Rockefeller Junior, que les incorpora al Cloister Museum de Manhattan, al costat d’altres elements comprats als claustres romànics catalans i occitans. Són les còpies digitals d’aquestes peces exposades a Nova York que l’abadia de Sant Miquel de Cuixà acaba de comprar per 6.000 dòlars.
La reconstrucció dels fragments a l’abadia s’emmarca en un llarg procés de restauració impulsat després de la Segona Guerra Mundial, quan l’Abadia de Cuixà estava gairebé abandonada. Les primeres etapes de fixació de les parets comencen veritablement el 1955, amb l’inici d’una política eficaç de manteniment i amb els primers concerts de Pau Casals a l’església reconstituïda el 1957.
Tal com destaca el president de l’Associació Cultural de Cuixà, Olivier Poisson, “la reconstitució de la tribuna representa una de les apostes principals, per la riquesa artística i arquitectural que condensa”.
Projecte Cuixà: suport estatal i impuls de la societat civil
El 2013, s’impulsa el Projecte Cuixà amb el suport de la Direcció Regional dels Afers Culturals de l’Estat i de la Regió i del departament del Pirineu Oriental. El projecte en curs consta de tres etapes successives amb un pressupost de 2,5 milions d’euros. La consolidació de les parets restants, el fet de tornar a aixecar les parts perdudes per l’abandó i, per fi, la creació d’un circuit de visita complet i adaptat a tots els públics.
L’Associació Cultural de Cuixà acompanya el procés de restauració de l’abadia amb el Projecte Cuixà d’ençà del 2013, amb l’organització de les diades Romàniques i amb la publicació dels Quaderns de Sant Miquel de Cuixà. La seua junta, formada per membres de la societat civil, actua per mobilitzar fons públics i privats per alimentar les obres.
