Felip Dorandeu fa de pagès a Eus, al Conflent, la Catalunya Nord. Professor de rugbi i activista catalanista, membre del Consell d’Administració de la Cooperativa de Prada i representant del consell comarcal en els organismes transfronterers, coneix bé el país. Viu les eleccions presidencials franceses –de les quals avui hi ha la segona volta entre l’actual president de la República, Emmanuel Macron, i la ultradretana Marine Le Pen– de manera aliena a la catalanitat. Anirà a votar aquest diumenge sense cap il·lusió, per evitar que l’extrema dreta arribi a l’Eliseu. Coneix bé les relacions econòmiques entre nord i sud. Ens rep amb vistes al Canigó. Llengua, país i realisme defineix la conversa de Dorandeu.

El catalanisme és absent totalment d’aquestes presidencials… 

Totalment. Mira els resultats de la Catalunya Nord, en una part del territori voten per Jean Luc Melenchon, que si pogués ens mataria a tots. A l’altra part, Marine Le Pen, que també si pogués ens mataria a tots… Som els mateixos catalans del nord que van votar això. Aquesta és la consciència que hi ha i alhora que veuràs que votants de Reagrupament Nacional o de França Insubmisa enraonen català perfectament. Fins i tot, asseguren que no van contra els catalans… De fet, la mateixa Le Pen, bretona, afirma que ha d’abandonar la seva cultura per ser francesa. I això s’ha ben integrat, gràcies en gran part, per l’escola francesa. 

I com està la catalanitat? Tenim exemples com l’escola Arrels o La Bressola…

Malauradament, la catalanitat aquí no passa forçosament per la llengua. Per exemple, el rugbi. Si a tu no t’interessa el rugbi mai podràs entendre la Catalunya Nord ni les relacions amb la gent. Són xarxes gairebé maçòniques! Vagis a l’estadi de l’USAP o dels Dracs tot són senyeres i estelades i canten l’Estaca. O per exemple, els castells. Tenim una colla castellera a Prada des de fa deu anys que cada cop hi ve més gent per recuperar una certa catalanitat. També hi ha gent que matricula els seus fills a la Bressola o a l’escola Arrels per apropar-se al territori, a més d’altres raons.

Encara rai, oi?

Mira, al 1987 es parlava d’obrir classes bilingües i tothom ho criticava, al 91 s’obre la Bressola, i al 94… s’obre una filera bilingüe -català i francès- a l’escola pública. Recordo que una regidora del partit de Melenchon a Prada em deia tota esverada que hi havia un 35% dels alumnes de Prada que estudiaven català i em deia fins on voleu arribar!. La meva resposta era clara, “no pateixis que no arribarem més enllà del 100%”.  És una idea molt arrelada que parlar en català és considerat un atac al francès. Però, per exemple, quan l’alcalde de Perpinyà es va oposar a l’obertura d’un Liceu de la Bressola altres pobles van proposar locals.

Però en canvi, bé tothom a França us diu catalans, no? 

Sí. Fins i tot la meva dona, que és gavatxa, em preguntava diumenge de Pasqua com es diuen els habitants del Pirineus Orientals i li dic que ens diem catalans. I em replicava dient que “ja hi som, tu i la teva bandera”. Però és evident, jo mai he vist ni escoltat ningú que ens digui “pirinencs orientals”. Fins i tot, l’alcalde de Perpinyà, Louis Aliot, de Reagrupament Nacional, i que no és sospitós de catalanisme, es diu català!  Mai se’ns ha volgut canviar el nom, mai hem vist cap paper amb un altre nom. Ho veurem per exemple amb la promesa de la presidenta del consell departamental que ha proposat una consulta per canviar el nom de Pirineus Orientals i estic segur que sortirà un nom com Pays Catalan, és important com a símbol, però no tot serà català com imaginen al sud. És una altra cosa la catalanitat aquí. 

Catalanitat com a marca? 

Com a pagès fa anys que participo en reunions i trobades del món agrícola i una de les qüestions principals és defensar la “catalanitat” per “tenir una originalitat dins l’Estat francès” en el producte. Una marca diferencial i que ara per exemple, ens reconeixen al nord. 

Diria que és una catalanitat folklòrica? 

Sí, d’acord. Però, a poc a poc, la gent comença a entendre que una mica d’autonomia no va malament. En el món rural n’és l’exemple. Fa trenta anys el sud venia aquí a veure les varietats de préssec i ara som nosaltres els que anem al Sud. La gent s’adona que tenir una autonomia o govern local pot servir per respondre problemes locals. Al capdavall, per a un francès, què és el cultiu del préssec? Res. D’aquí que cada dia hi ha més gent que defensa més descentralització, però també diuen que tot s’ha de fer en francès!. Ara bé, també hi ha gent que es queixa que cada cop que parles en català aixeca els escuts pensant que ataques al francès. Som un país colonitzat i la mentalitat de colonitzat. 

Més notícies
Ramon Gual, a la Universitat Catalana d'Estiu d'enguany on va rebre el reconeixement del rectorat/Josep Maria Montaner

Ramon Gual: “La sort de la Catalunya sud va ser que els franquistes eren tontíssims”

Notícia: Ramon Gual: “La sort de la Catalunya sud va ser que els franquistes eren tontíssims”
Comparteix
El dia de la segona volta de les presidencials entre Macron i Le Pen, un fill de l'exili i impulsor de l'UCE explica que l'escola francesa ha sigut la clau perquè els catalans del nord "pensin en hexàgon"
Notícia: Ramon Gual: “La sort de la Catalunya sud va ser que els franquistes eren tontíssims” - Mobile
Panell electoral de Macron (esguerrat) amb el de Le Pen a l'entrada de l'Ajuntament de Perpinyà/Quico Sallés

Catalunya Nord: Macron de convidat de pedra entre Le Pen i Mélenchon

Notícia: Catalunya Nord: Macron de convidat de pedra entre Le Pen i Mélenchon
Comparteix
La clau de la segona volta de les presidencials franceses en terres nord-catalanes són els votants de França Insubmisa en la primera ronda
Notícia: Catalunya Nord: Macron de convidat de pedra entre Le Pen i Mélenchon - Mobile
Marine Le Pen en el seu discurs al míting de Perpinyà/Quico Sallés

Catalunya Nord i… d’extrema dreta

Notícia: Catalunya Nord i… d’extrema dreta
Comparteix
Marine Le Pen obté el 33% dels vots al departament català en la primera volta de les presidencials franceses | Macron queda segon a 12 punts | Melenchon manté la força als pobles de muntanya i recupera vot jove
Notícia: Catalunya Nord i… d’extrema dreta - Mobile
Una imatge del debat a LCI entre Emmanuel Macron i Marine Le Pen

Macron i Le Pen debaten com serà la França de dretes 

Notícia: Macron i Le Pen debaten com serà la França de dretes 
Comparteix
Els dos candidats que han arribat a la segona volta de les eleccions presidencials franceses s'enfronten a quatre dies de la votació final
Notícia: Macron i Le Pen debaten com serà la França de dretes  - Mobile

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Tomppa a abril 24, 2022 | 12:11
    Tomppa abril 24, 2022 | 12:11
    Prou de ximpleries, una persona qui no pensa en català no es un català. Suposo que els d'ERC esteu treballant ja des del tesis que el català no es la llengua dels catalans.
  2. Icona del comentari de: El cit campejador a abril 24, 2022 | 14:19
    El cit campejador abril 24, 2022 | 14:19
    Tiene razón, en el sur de Francia, la catalanidad no pasa ni por la lengua ni por nada. Son franceses.
  3. Icona del comentari de: Pluri a abril 24, 2022 | 14:56
    Pluri abril 24, 2022 | 14:56
    I fins que no fem el mateix a la Catalunya sud no avançarem cap a la independencia. La llengua s'ha de defensar, pero hem de tenir clar que un castellanoparlant pot ser independentista i un catalanoparlant no, si ens posem molt radicals amb el tema llengua perderem molt suport. Per ser una republica amb 2 llengues oficials no passa res, els USA parlen angles preguntals si es senten anglesos o als Argentins si son espanyols per parlar els seu idioma, res a veure. Hem de saber distingir si volem avançar, encara que sigui una mica dur.
  4. Icona del comentari de: Pere Llimonera i Citronell a abril 25, 2022 | 12:08
    Pere Llimonera i Citronell abril 25, 2022 | 12:08
    Ni pasa por la lengua, ni por nada... No pasa... porque N0 existe Catalunya Nord; eso es Francia, Departamento de los Pirineos Orientales y fue conquistado a España por culpa de Traidores como Pau Claris y otros elementos de las Elites Extractoras de al época...

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa