Queden quatre dies per la segona ronda de les eleccions presidencials franceses. Un tram final que s’ha animat amb un debat entre els dos candidats que van sobreviure a la primera volta: Emmanuel Macron i Marine Le Pen. Dues maneres de veure França des de la mateixa òptica. La dreta. L’actual inquilí de l’Elisi, que lidera la formació electoral En Marche, va defensar el seu balanç al capdavant de la República en els darrers cinc anys i Le Pen va aprofitar l’ocasió per mostrar les seves falles i vendre el seu programa. La guerra a Ucraïna, el preu de l’energia, el futur de la Unió Europea, la laicitat i, sobretot, la seguretat. Ironia, mala llet, tensió i trucs de dialèctica van acabar d’arrodonir un debat que hauria de servir per centrar els indecisos sobre quina mena de dreta volen que governi França.
A la Catalunya nord, el debat s’ha viscut més des del punt de mitjans perquè es respira la sensació que les cartes ja estan marcades. Amb els resultats de la primera volta, on l’extrema dreta va regnar, l’única elucubració és que passarà amb els vots que va rebre Jean Luc Melenchon, als pobles més de l’interior i que fan els republicans o els ecologistes. Hi ha qui calcula que un de cada quatre vots que va recollir el candidat de França Insubmissa podrien anar perfectament al sac de Le Pen. La consulta interna de la formació d’esquerres tampoc deixa clara la situació, perquè no ha mostrat el seu suport explícit a Macron. Així mateix, el vots de les eleccions departamentals o municipals tampoc tenen res a veure amb els votants amb les presidencials. Com exemple, Elna, amb un alcalde comunista que a la primera volta Le Pen va fer l’agost.
Segona part del debat de fa cinc anys
El debat tenia una altre punt d’interès i és que a la segona volta de fa cinc anys, Le Pen va perdre tota esperança. Tot i que aquest dimecres Le Pen no va poder saltar els murs d’un Macron ensinistrat en el domini escènic i el marqueting, tampoc va resultar el desastre de fa cinc anys. De fet, tots dos van mirar de no prendre mal i les expressions verbals i facials van servir per fer unes riallades a la xarxa. Com exemple, va triomfar un tuit on un es comparava la cara de Macron parant l’orella a Le Pen, amb cara de desagradable sorpresa i decepció, amb la que fan els ciutadans que entren al bar amb la il·lusió d’unes patates fregides i el cambrer diu que no n’hi ha. Els periodistes Léa Salamé i Gilles Boulleau van marcar el ritme amb estil, amb una moderació professional sense floritures.
Rússia va ser un dels punts calents del debat. Fins i tot, va ser una de les poques vegades que va treure el nas el joc brut. Un element indispensable per fer interessant un debat. Macron va acusar Le Pen de finançar la campanya de fa cinc anys a través d’un banc rus. Le Pen va replicar amb desimboltura tot recordant-li que l’any 2015 Macron era ministre d’Economia i va vetar-li l’accés als bancs francesos. Tot i això, Le Pen li va reconèixer a Macron els esforços diplomàtics per evitar la guerra. Una curiositat és que tots dos s’anaven clavant punyals de seda, en el sentit, que tot sovint s’anaven donant la raó un a l’altre. Una forma hàbil de rebaixar argumentari i descol·locar l’adversari. Tot molt francès.
Mascaretes i vels
En el debat de la seguretat, el canvi climàtic, la immigració o la laïcitat es va animar més la dialèctica. Acusacions d’euroescepticisme de Macron a Le Pen i la rèplica que Reagrupament Nacional volia una “França Global” van ser dels moments estelars. Amb la immigració Le Pen va fer de les seves amb traça i amb galons de veterana. Macron li va etzibar si posaria més policies per vigilar la gent que portava vel islàmic. Le Pen li va contestar que “si fa o no fa, els mateixos que havia posat Macron per vigilar que la gent portés la mascareta”. El tancament de 570 mesquites radicals o un referèndum sobre la immigració van aparèixer al debat, amb una Le Pen que tenia la lliçó apresa i amb consciència del públic al que es dirigia. Els punts de l’ordre del dia més calents del debat queden allunyats de la Catalunya Nord on no es constata un problema d’inseguretat, o un gran problema migratori atesos els percentatges de població. Però sí el preu del rebut de la llum o el canvi climàtic que afecta una economia agrícola i turística important. Queden quatre dies per aclarir com serà la dreta que governarà França els propers cinc anys.
