Felip Dorandeu fa de pagès a Eus, al Conflent, la Catalunya Nord. Professor de rugbi i activista catalanista, membre del Consell d’Administració de la Cooperativa de Prada i representant del consell comarcal en els organismes transfronterers, coneix bé el país. Viu les eleccions presidencials franceses –de les quals avui hi ha la segona volta entre l’actual president de la República, Emmanuel Macron, i la ultradretana Marine Le Pen– de manera aliena a la catalanitat. Anirà a votar aquest diumenge sense cap il·lusió, per evitar que l’extrema dreta arribi a l’Eliseu. Coneix bé les relacions econòmiques entre nord i sud. Ens rep amb vistes al Canigó. Llengua, país i realisme defineix la conversa de Dorandeu.
El catalanisme és absent totalment d’aquestes presidencials…
Totalment. Mira els resultats de la Catalunya Nord, en una part del territori voten per Jean Luc Melenchon, que si pogués ens mataria a tots. A l’altra part, Marine Le Pen, que també si pogués ens mataria a tots… Som els mateixos catalans del nord que van votar això. Aquesta és la consciència que hi ha i alhora que veuràs que votants de Reagrupament Nacional o de França Insubmisa enraonen català perfectament. Fins i tot, asseguren que no van contra els catalans… De fet, la mateixa Le Pen, bretona, afirma que ha d’abandonar la seva cultura per ser francesa. I això s’ha ben integrat, gràcies en gran part, per l’escola francesa.
I com està la catalanitat? Tenim exemples com l’escola Arrels o La Bressola…
Malauradament, la catalanitat aquí no passa forçosament per la llengua. Per exemple, el rugbi. Si a tu no t’interessa el rugbi mai podràs entendre la Catalunya Nord ni les relacions amb la gent. Són xarxes gairebé maçòniques! Vagis a l’estadi de l’USAP o dels Dracs tot són senyeres i estelades i canten l’Estaca. O per exemple, els castells. Tenim una colla castellera a Prada des de fa deu anys que cada cop hi ve més gent per recuperar una certa catalanitat. També hi ha gent que matricula els seus fills a la Bressola o a l’escola Arrels per apropar-se al territori, a més d’altres raons.
Encara rai, oi?
Mira, al 1987 es parlava d’obrir classes bilingües i tothom ho criticava, al 91 s’obre la Bressola, i al 94… s’obre una filera bilingüe -català i francès- a l’escola pública. Recordo que una regidora del partit de Melenchon a Prada em deia tota esverada que hi havia un 35% dels alumnes de Prada que estudiaven català i em deia fins on voleu arribar!. La meva resposta era clara, “no pateixis que no arribarem més enllà del 100%”. És una idea molt arrelada que parlar en català és considerat un atac al francès. Però, per exemple, quan l’alcalde de Perpinyà es va oposar a l’obertura d’un Liceu de la Bressola altres pobles van proposar locals.
Però en canvi, bé tothom a França us diu catalans, no?
Sí. Fins i tot la meva dona, que és gavatxa, em preguntava diumenge de Pasqua com es diuen els habitants del Pirineus Orientals i li dic que ens diem catalans. I em replicava dient que “ja hi som, tu i la teva bandera”. Però és evident, jo mai he vist ni escoltat ningú que ens digui “pirinencs orientals”. Fins i tot, l’alcalde de Perpinyà, Louis Aliot, de Reagrupament Nacional, i que no és sospitós de catalanisme, es diu català! Mai se’ns ha volgut canviar el nom, mai hem vist cap paper amb un altre nom. Ho veurem per exemple amb la promesa de la presidenta del consell departamental que ha proposat una consulta per canviar el nom de Pirineus Orientals i estic segur que sortirà un nom com Pays Catalan, és important com a símbol, però no tot serà català com imaginen al sud. És una altra cosa la catalanitat aquí.
Catalanitat com a marca?
Com a pagès fa anys que participo en reunions i trobades del món agrícola i una de les qüestions principals és defensar la “catalanitat” per “tenir una originalitat dins l’Estat francès” en el producte. Una marca diferencial i que ara per exemple, ens reconeixen al nord.
Diria que és una catalanitat folklòrica?
Sí, d’acord. Però, a poc a poc, la gent comença a entendre que una mica d’autonomia no va malament. En el món rural n’és l’exemple. Fa trenta anys el sud venia aquí a veure les varietats de préssec i ara som nosaltres els que anem al Sud. La gent s’adona que tenir una autonomia o govern local pot servir per respondre problemes locals. Al capdavall, per a un francès, què és el cultiu del préssec? Res. D’aquí que cada dia hi ha més gent que defensa més descentralització, però també diuen que tot s’ha de fer en francès!. Ara bé, també hi ha gent que es queixa que cada cop que parles en català aixeca els escuts pensant que ataques al francès. Som un país colonitzat i la mentalitat de colonitzat.
2 
1 