L’entitat barcelonina de referència en atenció a dones agredides sexualment, AADAS, agonitza per la falta de recursos a què segons l’organització l’ha condemnat el Govern. Així ho explica la coordinadora de l’entitat, que denuncia la precarització de la seva organització i de tot el tercer sector. El principal problema de l’entitat és la manca de liquiditat, que la condemna a demanar subvencions i entrar en la “roda de precarització”. La coordinadora, Maria Sellés, denuncia que una entitat que depèn exclusivament de les subvencions es troba que aquest any només hi ha una resolució per adjudicar ajuts de l’Ajuntament de Barcelona, publicada ara fa una setmana. Res més.
Segons assenyalen, ni el Departament d’Igualtat i Feminismes ni l’Institut de les Dones han convocat encara subvencions per a aquest any, el que deixa la seva entitat al límit. Aquesta situació ha empès l’entitat durant anys a avançar diners i sense saber amb quins fons comptaran finalment. Aquest any, però, ja saben que han perdut una de les subvencions més importants, la de l’IRPF, a causa d’un error tècnic. “Qualsevol problema extra, com ara la denegació d’una subvenció, un endarreriment o un error, fa que t’enfonsis”, denuncia la coordinadora, que lamenta que un servei tan important com el que ofereix AADAS depengui de l’acceptació de la sol·licitud d’una subvenció.
El departament reconeix que les subvencions no són la solució
El departament d’Igualtat assegura que està buscant “altres vies que ofereixin més estabilitat” per mantenir serveis específics perquè les subvencions no són una bona eina. “La nostra idea és que es puguin mantenir aquests serveis en el temps i sabem que les subvencions no són la solució perquè són inestables“, asseguren fonts de la conselleria a preguntes d’EL MÓN. A més, asseguren que presentaran les bases de les subvencions “aviat” i mentrestant treballen per “escurçar terminis” i buscar alternatives per aquestes entitats.
La versió de l’entitat, en canvi, és que “els és igual” que no puguin sobreviure sense les subvencions. Aquesta entitat que dona servei a dones que arriben derivades dels Mossos i dels hospitals públics, per la qual cosa han fet una crida a les institucions perquè donin suport a la seva feina, que en realitat és “responsabilitat de l’administració”. Sellés insisteix que un servei com aquest hauria d’estar garantit per l’administració i no per una entitat del tercer sector.
Llista d’espera: es manté el servei gràcies a les treballadores, des d’ara voluntàries
Aquesta manca de recursos ha provocat que des d’aquest dimecres l’entitat ja no estigui en actiu. Això vol dir que el servei es manté gràcies al compromís dels fins ara treballadors, que des d’avui són voluntaris. Fa dues setmanes, en vista que la situació no es podria mantenir, l’entitat va habilitar una llista d’espera per a les dones que necessitin atenció. A mesura que les dones que estaven utilitzant el servei fins ara vagin marxant es podrà anar atenent les noves peticions. Per ara, a la llista d’espera hi ha 9 dones. “Fem un esforç per mantenir el servei per a les víctimes que ja hi havia, però no podem acceptar nous casos”, lamenta la coordinadora de l’entitat.
La protecció jurídica que ofereix l’advocada de l’entitat sí que està garantida, ja que el seu finançament arriba per una altra banda. Tot i així ella mateixa assenyala que només un 10% dels casos d’agressió sexual acaben en denúncia, perquè les dones no confien en el sistema judicial. “No es veuen amb cor de denunciar”, assenyala.
