El curs no ha començat amb normalitat, si més no, amb la normalitat que imaginava el Departament d’Educació quan, al maig, va signar un preacord amb quatre dels cinc sindicats de la mesa sectorial –CCOO i UGT, que ja havien firmat el primer acord al març, i també Professors de Secundària i la USTEC. El rebuig massiu dels docents en la consulta posterior va fer que la USTEC se’n desmarqués i ha propiciat la nova vaga, el primer dia de classe, que s’ha notat més a les carreteres que a les aules. Els sindicats xifren el seguiment en un 30%, que la conselleria rebaixa al 12,6%. Molt per sota, en tots dos casos, dels registres de les vagues del curs passat. Però el malestar dels docents que no han fet l’aturada s’ha manifestat a les mateixes escoles, on han acudit amb samarretes grogues i pancartes diverses. I a primera hora els vaguistes havien tallat una desena de carreteres. Els bons resultats de PISA, inflats després d’excloure gairebé una quarta part dels alumnes que hi havien de participar i, per tant, invalidats per l’OCDE, no maquillen un inici de curs anòmal i que anticipa un nou cicle de protestes.
A primera hora del matí, la consellera Esther Niubó afirmava que el departament no esperava una “incidència gaire alta” de la vaga, matisant alhora que “això no vol dir que hi hagi una satisfacció generalitzada”. “Ha estat un dia normal a les aules, però el malestar hi és igualment, hauria estat un error considerar que ha desaparegut”, confirma a El Món Jordi Satorra, president de l’associació de directors AXIA. La vaga el primer dia de curs, comenta, tenia un efecte “cridaner”, però també partia amb “molts hàndicaps”. “La docència és vocacional i el primer dia té un punt de romanticisme que fa que hi vulguis ser. A més, hi ha un cert esgotament del cicle anterior”, explica el director. Satorra creu que, durant el curs, el malestar pot expressar-se amb “diversitat d’accions”. “Al nostre centre, per exemple, en cap moment s’ha considerat que s’ha de replantejar el veto a les sortides i colònies”, remarca.
La vaga sí que s’ha notat a les carreteres. Els docents han desafiat el dret a la mobilitat –que a Catalunya reivindiquen a parts iguals el president Salvador Illa i els usuaris de Rodalies– amb una desena de talls. Els manifestants han bloquejat els accessos a les rondes de Barcelona i alguns trams de l’AP-7 per acabar confluint en diverses manifestacions per les principals ciutats del país. La jornada, liderada per l’Assemblea Educativa de Catalunya, ha acabat amb assemblees a moltes capitals de comarca; unes poques, les que sí que són productives, han avançat en un nou calendari de vagues que s’aterrarà en un document definitiu el 19 de setembre.
👮♂️ Els antiavalots també han fet acte de presència al tall de la C-58 a l’alçada de Sabadell en aquesta jornada reivindicativa del personal educatiu per una educació pública, de qualitat i en català.#8SVaga pic.twitter.com/NyLFH0M226
— Intersindical Educació (@InterEducacio) September 8, 2026
Niubó ignora PISA i demana un debat educatiu “ampli”
Mentrestant, Niubó demana obrir una nova etapa que sumi directors, famílies i entitats educatives a les converses que el departament ha tingut amb els sindicats fins ara. La consellera veu amortitzat el debat salarial i ha manifestat la seva voluntat de tractar la resta de temes amb tota la comunitat educativa; fer-ho implicaria, segons ha insinuat a RAC1, desconvocar futures vagues a l’espera de tenir el resultat d’aquest debat. Però els directors, citats constantment per Niubó, avisen que no els han cridat. “Vam presentar un llistat amb 40 reivindicacions l’abril passat i només ens n’han concedit una, molt menor –les mentories a directors novells–. Hem demanat la reunió, però no ens ha convocat”, lamenta Satorra. Niubó no ha aclarit quan ni com s’articularà aquest debat més ampli amb tota la comunitat educativa. “Els pròxims dies en tindrem més notícies”, ha comentat al respecte.
La consellera també ha assumit diferents preguntes sobre l’informe PISA, que constata una desfeta educativa en diferents països –entre ells Espanya– i també l’aparició d’uns resultats poc fiables per a Catalunya. Niubó ha descartat fer “política ficció”, preguntada per si Catalunya hauria sortit ben parada d’haver-se fet bé les proves, i ha descartat fer cap valoració respecte d’uns resultats que queden en paper mullat per l’error en la taxa d’exempció (van quedar exclosos un 23,2% dels alumnes seleccionats, quan l’OCDE accepta un màxim del 5%). Malgrat tot, els resultats en matemàtiques són només cinc punts millors que l’última edició, cosa que fa preveure un estancament en aquesta competència.
Sense capacitat per llegir amb exactitud els resultats catalans, les principals anàlisis alerten de la caiguda generalitzada al conjunt de països examinats. En aquest sentit, l’antiga Fundació Bofill, des de fa uns anys rebatejada com a Equitat.org, posa el focus en les males dades de comprensió lectora. El departament dirigit per Niubó vol fer-hi front repoblant les escoles de biblioteques –sobretot a l’educació primària– i ha avançat que podrien restablir-se les lectures obligatòries. Seria, de confirmar-se, un nou canvi de criteri pedagògic, un dels aspectes més criticats pels analistes educatius.
PISA posa Illa en el punt de mira
El fiasco de PISA també afecta Salvador Illa, que haurà de comparèixer davant del Parlament a petició de la majoria dels grups de l’oposició. Junts i CUP apostaven per fer-ho abans de vacances, però ERC i Comuns van endarrerir els tempos a l’espera de saber-se els resultats d’una investigació interna que haacabatt provocat l’obertura de tres expedients a excàrrecs del departament. Setmanes més tard, els republicans adverteixen ara que demanaran dimissions si Illa no els convenç amb les seves explicacions.
La pressió sobre l’executiu, a qui docents i oposició acusen de no haver actuat amb transparència, ha crescut els darrers mesos, sobretot després de saber-se que el Ministeri d’Educació va alertar fins a set vegades que hi havia errors. En tot cas, el Govern encara no ha confirmat quan compareixerà Illa al Parlament. “Hem de veure quin mecanisme i quin horitzó podem oferir. Recollirem totes les propostes que ens arribin i veurem la forma que agafa en els pròxims dies i setmanes”, s’ha limitat a dir la portaveu de l’executiu, Sílvia Paneque, mentre professors i analistes deien també la seva en un primer dia de curs anòmal.
