El curs escolar acaba amb els docents insatisfets amb els diferents acords del Govern amb alguns sindicats i amb amenaces d’escalar el conflicte el setembre. Almenys un 40% del total de la plantilla estaria disposada a fer més dies de vaga, tenint en compte els mestres i professors que van participar de l’última consulta d’USTEC, CGT i Intersindical. I un bon grapat de claustres mantenen la seva negativa a fer sortides i colònies. Més de 1.300 centres han signat el manifest ‘Aturem les sortides educatives’, cosa que suposa poc més d’un terç dels claustres catalans (38%) de l’escola pública.
La situació genera neguit entre les principals entitats i empreses de lleure, que calculen una davallada de les activitats que pot arribar al 70%. No només està en joc les colònies de final de curs, paradigma de l’educació catalana, sinó també les sortides de només un dia. Aquestes últimes representen el gruix de l’activitat de les empreses de lleure fora de la temporada estival, cosa que preocupa especialment el sector del lleure educatiu. Els promotors del manifest assumeixen el valor educatiu de totes aquestes activitats, però insisteixen que no poden “continuar assumint responsabilitats extraordinàries sense condicions laborals dignes”. Així ho expressen en el manifest, que posa l’accent en la pèrdua del poder adquisitiu, la manca de personal i ràtios elevades.
Els 50 euros per nit que ofereix el Govern no han convençut
El boicot ja va generar l’efecte esperat l’any 2010, aleshores amb el Departament d’Educació dirigit per Ernest Maragall, frenant-ne parcialment els canvis del calendari que volia impulsar el conseller. La mesura ha tornat amb força ara i ha generat opinions oposades. L’associació Escola-Entorn –entitat que els impulsors del boicot vinculen a entitats i empreses del tercer sector– ha publicat un altre manifest en defensa del valor educatiu. Tal com recollia aquest dilluns l’ACN, els docents en vaga no critiquen el manifest ni neguen el valor d’aquestes activitats, però sí que carreguen contra qui vol capgirar el debat. El problema, insisteixen, no és si s’acaben o no les colònies sinó la manca de recursos crònica.
En aquest sentit, els sindicats han lamentat que, durant les negociacions, el Govern només hagi volgut incorporar un increment de 50 euros per nit als docents que van de colònies. Els docents qüestionen que són dels pocs funcionaris públics fent hores extra no retribuïdes. En un reportatge d’El Món, Clàudia Cebrián, docent i actiu de l’assemblea del Maresme, ho resumia així: “Sabem el sentit pedagògic de les colònies, però ha arribat un punt que ens sentim desbordats. Vam demanar als nostres directors compensar les hores de les colònies, però la normativa no ho permet. A partir d’aquí, vam començar el debat”.
El grup impulsor del veto ha demanat als claustres que revisin la Programació General Anual (PGA) perquè no es facin activitats complementàries, és a dir, sortides i colònies. L’objectiu és bloquejar el sector per guanyar força i forçar Educació a millorar les seves ofertes. En cas que hi hagi activitats, els promotors de la mesura aconsellen que les sortides no tinguin cap impacte econòmic –contractació de transport, serveis de monitoratge o entrades de teatre o museus– perquè la protesta sigui encara més efectiva.
