Eren dos quarts de quatre de la tarda, a la seu del Departament d’Educació, i la mesa sectorial no es reiniciava. No arrencaria fins gairebé dues hores més tard, ja entrades les set, i amb un acord encarrilat. Un recés de quatre hores farcit de converses paral·leles amb tots els sindicats ho va desencallar tot, després d’una última jornada –la de dijous– en què les organitzacions van decidir tancar-se tota la nit a la conselleria.
En aquella llarga pausa, el departament va reunir-se amb els sindicats crítics amb l’acord del març, entre ells la USTEC i Professors de Secundària, que van acabar firmant-ne l’annex. Però també, després, amb CCOO i UGT. Havien patit les crítiques del col·lectiu docent durant les manifestacions i defensaven –defensen, més ben dit– que les millores en escola inclusiva –unes 6.500 dotacions més en quatre anys– eren fruit d’una altra mesa que s’ha reunit d’ençà del primer pacte, sempre sense els crítics, per millorar el desplegament del seu pacte.
A tres hores del preacord, dos relats pendents encara de trobar-se. “El principal entrebanc ha estat en el redactat”, admetia després la portaveu de la USTEC, Iolanda Segura. “S’ha d’agrair la generositat de totes les organitzacions”, afegia el secretari de Millora Educativa, Ignasi Giménez, interlocutor principal del departament durant les negociacions. L’acord, ara sí, suma el 80% de les organitzacions sindicals. “Ha estat lent”, reconeixia als periodistes. “Lent i que ha costat”. Més tard, el departament va confirmar que el Govern haurà d’invertir 726 milions més del que tenia previst el conseller Albert Dalmau en l’acord del març.
El pacte del palauet
En aquesta última jornada, de més de dotze hores, l’executiu va apostar per un canvi que ni periodistes ni sindicats saben encara si respon a una qüestió organitzava o tàctica. Els sindicats, que amenaçaven de continuar tancats al departament si no hi havia acord, saltaven de la sala de plens del departament –a l’edifici senyorial de la Via Augusta– al palauet annex.
Tornava la negociació, però tots arreplegats en una sala petita, sense taules i gairebé sense espai per escriure. La imatge, més propera a la d’una acadèmia privada amb sobreoferta que a la d’una negociació amb la Generalitat, sorprenia gairebé més que la paciència estoica amb què els periodistes televisius aguanten, a l’exterior del palauet, la solana dels directes.
La mesa es reprèn després d’una pausa de cinc hores. Primer baixen la USTEC i Professors de Secundària. Després, la CGT i la Intersindical. I, abans de veure rostres de CCOO i UGT, s’anticipa Ignasi Giménez. És el pilot del procés, un altre home assossegat que passeja per la Generalitat; modera les negociacions quan no hi ha la consellera i fa de missatger quan hi és. Les converses són disteses, a la porta del palauet, però es palpa certa tensió perquè “tot penja d’un fil”, diuen des de Govern.
Finalment, entren tots els sindicats i apareix la consellera Esther Niubó i la seva carpeta, que incorpora una nova oferta –que sabríem després– amb més salari. Només 50 euros mensuals més, això sí, que l’oferta “definitiva” del dia anterior. En línies generals, la nova negociació ha permès sumar 170 euros mensuals als increments pactats en altres negociacions. Entre totes les pujades acordades a Catalunya i a Madrid, els docents cobraran en quatre anys 600 euros mensuals més.
La CGT marxa i aplaudiments a la sala
Per sorpresa, la CGT marxa abans d’hora. És el quart sindicat amb més representació a l’escola pública i plantejava una clàusula de revisió salarial com un dels seus “mínims” per arribar a un acord. Estaven disposats a cedir, comenten, però no tant perquè la clàusula no existís en cap de les múltiples formes que estaven disposats a acceptar. La Intersindical, que participava de la negociació convocada per la USTEC, també marxa per la “manca de compromís” del Govern en la immersió lingüística del català.
Ja negra nit, amb alguns simpatitzants de CGT i Intersindical tallant la Via Augusta, les persianes del palauet cauen i de dins surten crits i aplaudiment. L’acord és un fet. “Ja no podran dir que la USTEC no pacta mai res”, fa broma amb els periodistes un d’ells, l’únic que és a fora. “Que no és veritat”, puntualitza després. L’endemà d’aquells aplaudiments, el president Salvador Illa, que mesos enrere descrivia com a “acord històric” el pacte amb CCOO i UGT, ha celebrat el “preacord històric” d’aquest divendres. En una guerra de relats, cada paraula és important.
