Els sindicats de docents i el Departament d’Educació no troben el desllorigador del conflicte que tensa el sistema escolar aquest tercer trimestre del curs. L’última discrepància, en el marc de la discussió salarial, ha allunyat unes postures que s’havien acostat mínimament amb el desplegament de nous recursos per a l’escola inclusiva. Els recursos són la clau, defensen molts docents, perquè el model actual funcioni. El 2017, la Generalitat va aprovar, amb el vistiplau d’una majoria sindical, un decret que impulsava –dit resumidament– una manera de fer en què la majoria d’alumnes amb necessitats especials participen de l’escola ordinària. Però la falta de recursos ha estancat l’arribada de bons resultats i divideix els sindicats.
Un informe de la Sindicatura de Greuges de Catalunya conclou que, els darrers anys, els alumnes no s’han reduït als centres d’educació especial. Dit d’una altra manera: gairebé nou de cada deu alumnes amb necessitats especials van a una escola ordinària. “En part, perquè Catalunya ha doblat el nombre d’alumnes amb aquestes necessitats”, explica a El Món l’adjunta a la síndica per als drets dels infants i adolescents, Aida Rodríguez. L’informe de la sindicatura confirma que, a mesura que els alumnes creixen, tendeixen a desaparèixer de l’escola ordinària. Aquest fet, recollit en l’informe, s’explica pel context d’escolarització de l’ESO; centres més grans i aules amb ràtios més elevades, amb professorat que canvia en cada assignatura, amb entorns d’aprenentatge més formals i “acadèmics”. La secundària, admet l’adjunta, “tendeix a ser menys inclusiva”.
Especialment crítics amb el decret són els referents de Professors de Secundària –amb representació només als instituts– que demanen directament revertir el decret d’inclusiva. La sindicatura admet que pot haver-hi diferències entre el dia a dia de primària i de secundària, però defensa que els canvis “necessiten temps i més recursos” i sobretot “canvis culturals entre els professionals”. “Cal donar més suport a la secundària, començant per la formació del professorat”, conclou Rodríguez.
En línies generals, i amb l’excepció del sindicat de secundària, les organitzacions veuen el decret com un seguit de bones intencions que ha aconseguit que els alumnes estiguin a l’escola ordinària, però la manca de recursos n’ha frenat el progrés d’una part. El canvi de model, defensen els partidaris, permet al conjunt de l’alumnat fer vida en societat i conviure amb el conjunt. I viceversa, facilita a l’alumnat de l’escola ordinària trobar-se tota mena de casos conductuals o socials. “No és que el model falli, és que no l’hem dotat de recursos perquè funcioni”, defensa per exemple el sindicat majoritari USTEC.
Professors de Secundària aposta per tornar enrere
“Si l’educació no és inclusiva, no és educació. En això estem tots d’acord, però cal veure si el model actual respon a les necessitats d’ara. Nosaltres defensem que s’ha d’estudiar cas per cas”, detalla a aquest diari el secretari general de Professors de Secundària, Ignasi Fernández. El sindicat creu que insistir en més recursos no servirà de res “sense repensar el model actual”. “Quants milers d’especialistes hem de tenir”, es pregunta Fernández, “per abordar totes les realitats que tenim”.
Alguns exemples que apareixen en el seu argumentari són els alumnes nouvinguts que no saben l’idioma, per als quals l’organització preferiria separar-los en una altra aula per “insistir” en la llengua; o alumnes amb un autisme molt desenvolupat, per als quals recomanen les escoles especialitzades. “Evidentment, un alumne que ha estat agredit a casa o amb una malaltia crònica ha d’estar en un centre ordinari”, detalla, en favor del mantra “cas per cas”. “El decret –conclou Fernández sobre el model– s’ha fet com qui vol construir un pont entre Barcelona i Mallorca sense calcular quantes tones de formigor es necessiten”.
Més recursos per impulsar el model
La visió del sindicat de secundària, que representa el 19% de tot el col·lectiu, contrasta amb les opinions expressades en altres organitzacions. La USTEC insisteix en el model, tot i admetre que la inclusiva “no s’està entomant bé” a la secundària. “A infantil i primària els currículums són més flexibles; als instituts, a la pressió de complir l’expedient se li suma que és l’etapa amb ràtios més altes”, detalla la coordinadora del grup d’inclusiva, Patrícia Morales. La CGT i la Intersindical també hi sumen veus a favor, però també veuen pocs recursos sobre la taula.
La sensació és que el model funcionarà quan la Generalitat destini un 6% del PIB a Educació, tal com marquen les bases de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC). I actualment, lamenten els sindicats, és només del 2%. Sense comptar la inversió en universitats. “La pregunta és si el Govern vol fixar o no aquest horitzó”, remarca Morales. Per ara, el que proposa l’executiu és un increment de 2.405 efectius, dels quals 1.165 (el 56%) seran figures especialistes en inclusiva; educadores socials, psicòlegs, tècniques d’audició i llenguatge o de suport intensiu per a alumnes amb necessitats especials, per exemple.
Aquest pacte del febrer passat, defensa alhora la UGT, farà que tots aquests efectius siguin estructurals. Fins ara, explica Lorena Martínez, molts d’ells formaven part de programes específics amb data de caducitat. “Els anàvem movent i això és el que provoca que molts docents sentin que treuen la figura dels seus centres”, comenta. El pacte també incorpora 200 noves places per a Centres d’Educació Especial. Martínez no ho veu com una esmena al model actual: “Canviar-ho tot de cop és difícil i s’ha d’entendre que la majoria d’aquests centres són privats i uns pocs municipals. S’hauran adonat que també s’ha de compensar l’oferta”.
La resta de sindicats que no formen part del pacte qüestionen aquestes dotacions. En el marc de les negociacions actuals, USTEC, CGT i Intersindical han demanat ampliar les dotacions per al model d’inclusiva fins als 6.500 efectius els pròxims dos anys. “Volem saber com es concreta tot això que hi ha al pacte de cara al setembre”, afirma Morales. La melodia actual sona bé. Si més no, sona millor que la partitura de la negociació salarial.
