“No podem inventar-nos quins resultats haurien tret els alumnes exclosos per treure’n conclusions, però sí que podem eliminar una part proporcional i realista de la mostra del 2022”. Sota aquesta premissa, el doctor en matemàtiques i professor de la UOC Marc Guinjoan ha elaborat una estimació dels resultats catalans de les proves PISA 2025 per comparar-los amb els anteriors, els de 2022. La conclusió és clara: les dades disponibles no permeten dir que Catalunya hagi millorat. L’estimació “més realista”, apunta l’expert, és que el nivell ha baixat dràsticament en matemàtiques i comprensió lectora, mentre que en ciències s’ha mantingut estable o lleugerament a la baixa.
Els resultats oficials de PISA, que s’han publicat amb l’aclariment que la mostra final no és representativa, apunten a una millora lleugera de cinc punts en matemàtiques (de 469 a 474), un salt important d’onze punts en lectura (de 462 a 473) i un tercer d’exponencial en ciències (de 477 a 502). Resultats invalidats pels errors de la conselleria, que no va adonar-se que s’estava retirant de la prova un 23,2% dels alumnes quan el màxim que permet l’OCDE és del 5%. Així ho ha admès la mateixa consellera d’Educació, Esther Niubó, ara al centre de totes les crítiques per una gestió que ha deixat Catalunya fora del rànquing.
L’estimació posterior de Guinjoan permet fer una lectura aproximada dels resultats: retocant la mostra del 2022 per equiparar-la la del 2025, el nivell cau 25 punts en matemàtiques (de 499 a 475) i lectura (de 498 a 473). Per fer-se una idea, l’OCDE xifra en 20 punts un curs escolar d’aprenentatge, és a dir, que els últims anys, segons aquest càlcul, els alumnes han perdut el nivell equivalent a un curs acadèmic en aquestes dues competències. El cas de ciències no és tan preocupant, amb una caiguda aproximada de 7 punts, menor que la de la resta de l’Estat (-13).
Com s’ha fet l’estudi?
La pregunta bàsica de l’estudi és inversa a la que s’ha fet tothom: no busca saber com haurien estat els últims resultats amb una bona mostra –cosa que no podem saber– sinó veure què hauria passat tres anys enrere si la mostra d’alumnes hauria estat la mateixa que la del curs passat. En aquest sentit, l’estimació del matemàtic es basa en les notes en brut de cada alumne –que el ministeri publica sense revelar-ne l’autoria– però té en compte dues premisses bàsiques que criden a la prudència.
El Departament d’Educació no ha fet pública la dada d’exclosos del 2022. En aquest sentit, el càlcul estima que els estudiants que van quedar aleshores fora és del 5%, el màxim que permet l’OCDE. “És l’opció prudent, en tot cas, si aquell any [2022] se n’haguessin exclòs menys, la baixada estimada seria encara una mica més gran, d’uns 28 o 29 punts en matemàtiques o lectura”, comenta Guinjoan. Sigui com sigui, en totes les hipòtesis realistes la caiguda voreja o supera els 20 punts, el llindar aproximat que marca l’OCDE per saber si els alumnes han retrocedit un curs o més.
El segon aspecte a tenir en compte és que, per poder fer comparacions eficaces, s’han retirat del càlcul els alumnes que van quedar entre les notes més baixes l’any 2022. És la hipòtesi “més raonable”, remarca l’expert, perquè la gran majoria van ser exclosos per discapacitat o per desconeixement de la llengua. Segons ha detallat Educació, un total de 493 estudiants van ser retirats de les proves per alguna mena de discapacitat cognitiva, conductual o emocional, mentre que 92 van quedar-ne fora per desconeixement de la llengua. “Si tots ells no haurien estat a la cua, cosa que pot ser, la baixada real seria una mica menor”, matisa Guinjoan. Matisos, en tot cas, que no canvien significativament una caiguda de resultats que no admet discussió.
Problemes greus amb les matemàtiques
Segons l’estimació, Catalunya té el mateix problema que la resta de països del voltant amb la comprensió lectora i fa gran la ferida que tenia amb les matemàtiques. “Podem parlar de caiguda clara fins i tot tenint en compte el marge d’error”, confirma el docent. Canvia significativament el resultat de ciències, amb una diferència tan petita que no pot ser concloent. En aquest cas, i tenint en compte els angles morts de l’estudi, els resultats de l’estimació es poden interpretar tant com una lleugera baixada com una continuïtat respecte fa tres anys.
Els doctors en didàctica de les matemàtiques Lluís Albarracín i Raül Fernández vinculen aquest mal resultat en matemàtiques a l’escassetat d’hores a l’aula i a tot un seguit de canvis pedagògics que no basen el coneixement matemàtic en el raonament. En un reportatge d’El Món, tots dos apunten l’absència de docents especialistes en la matèria en les primeres etapes escolars; sobretot a primària, com un tercer element que pot explicar la caiguda. D’altra banda, la poca atracció pel món docent, castigat per la manca de recursos i la pèrdua de poder adquisitiu, tampoc anima els matemàtics a entrar-hi, més encara tenint ofertes econòmicament molt superiors a l’empresa privada.
El cas de la lectura és diferent i molt més transversal entre els països que participen de PISA. La consellera Niubó ha obert la porta a reintroduir les lectures obligatòries i també ha posat l’accent en l’ús de la intel·ligència artificial. Molts analistes han atribuït la mala comprensió lectora a l’auge d’aquesta eina, de les pantalles i també a l’abús de les xarxes socials. El consum ràpid de la majoria dels continguts i l’inici precoç de l’ús de mòbils, televisió i tauletes també podrien condicionar a la baixa els nivells de comprensió lectora.
