“Com no han de ser uns resultats millors si només s’han examinat els alumnes més bons!”, bramava un destacat referent sindical dimarts passat, poc abans de començar la manifestació de docents de Barcelona i havent conegut l’informe PISA. Són resultats que no es poden comparar amb els anteriors perquè les proves han exclòs per error un 23,2% dels alumnes que les havien de fer, molt per sobre del llindar màxim del 5% que marca l’Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic (OCDE).
Amb una mostra dopada per a les proves, Catalunya creix i se situa per sobre de la mitjana espanyola i de l’OCDE. Ara bé, ni així destaca –com ja era habitual– en matemàtiques; tot i tenir un resultat inflat, els alumnes catalans sumen 469 punts en aquesta competència, només cinc punts per sobre de l’últim registre, que va provocar destitucions dins del Departament d’Educació. Els resultats queden molt per sota Madrid –que ocupa, sense una mostra esbiaixada, el primer lloc del rànquing estatal– i lluny dels 552 punts del Japó. Els errors en la mostra fa difícil extreure’ns conclusions ni fer comparatives, però sí que confirmen les matemàtiques com la pitjor de les tres competències que analitza PISA (per sota de comprensió lectora -473 punts- i ciències -502-).
“És una errada greu i el fet de tenir una mostra esbiaixada, que no és representativa, fa difícil treure conclusions d’aquest resultat. En tot cas, no em sorprèn que matemàtiques no sigui la competència en què més brillem”, apunta Lluís Albarracín, doctor en didàctica de les matemàtiques de la UAB, en conversa amb El Món. L’expert, que al seu currículum destaca la coordinació del màster per accedir a la docència, resumeix diversos anys de decadència en una idea: “Els alumnes que els interessa les matemàtiques se’n van a altres graus, en part, per la pressió social del seu entorn. Només aquells molt vocacionals volen dedicar-se a la docència. Per tant, tenim docents que no senten motivació per les matemàtiques”.
El doctor en matemàtiques veu diferències entre els mestres de primària i els professors de secundària. En etapes més inicials no hi ha experts dedicant-se a matemàtiques, com sí que passa en disciplines com la música o l’anglès. “Potser seria el moment d’implantar un especialista a cicle mitjà i superior”, comenta Albarracín. A secundària, l’anàlisi és diferent. Tot comença amb la formació prèvia a la docència, perquè matemàtics i els físics només representen un 20% dels professionals que fan el màster per poder treballar als instituts. “Si t’has cansat de la teva feina, et treus el títol i, com falten docents de matemàtiques, l’endemà tens classes. Però les persones que es formen per ser-ho tenen les matemàtiques molt lluny”, conclou.
Caiguda constant dels resultats
Els resultats en l’edició de PISA 2022 ja van apuntar l’inici d’una decadència que s’ha confirmat en la selectivitat d’aquest any La mitjana de matemàtiques a les PAU va caure a 4,18 el junt passat, la pitjor dada de l’última dècada. Un resultat que els experts vinculen a un format d’examen llarg, però també a la reducció d’hores lectives de matemàtiques –els últims anys n’han fet una menys a la setmana– i a un model educatiu que elimina el raonament són aspectes força més rellevants.
“Ens estem comparant amb ciutats i països que fan més hores de matemàtiques que nosaltres. El departament hauria de començar pel més simple, que és incrementar-ne les hores”, reflexiona Raül Fernández, professor d’institut i president de Federació d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (FEEMCAT). “Els aprenentatges competencials requereixen temps, i això vol dir hores”, remata.
Els docents experts en matemàtiques remarquen que aquest increment d’hores no és un impossible tenint en compte que, en etapes anteriors, el sistema educatiu català ja n’havia tingut més. Un canvi legal el 2015 va introduir l’aprenentatge per projectes a les escoles, incrementant-ne les hores de treball autònom. Segons els analistes, aquest fet ha obligat a retallar hores d’algunes assignatures. “Especialment de matemàtiques”, incideix Fernández.
L’any 2024, després dels mals resultats de PISA, el departament va demanar als centres que fessin ús de les hores de gestió autònoma que permeten els nous currículums per incrementar les matemàtiques entre 1 i 4 hores a la setmana. Malgrat les últimes retallades, el currículum continua sent el mateix, cosa que també ha fet que molts professionals adoptin un mètode més mecànic que els permeti ensenyar tot allò que surt al llibre de text abans de final de curs. En definitiva, un peix que es mossega la cua.
