Aïllar una part de l’alumnat no millorarà els resultats. Aquesta idea simple, expressada, en aquest cas, per Linda Darling-Hammond, ha centrat la jornada inaugural de la sèrie Reivindiquem l’educació de la fundació Equitat.org. L’activista per la justícia educativa, exassessora de les administracions nord-americanes de Barack Obama i de Joe Biden remarca que “és fals que per tenir excel·lència el sistema hagi de ser menys equitatiu”. Així, l’activista aposta per enfortir aquelles inversions polítiques que personalitzen i individualitzin els aprenentatges en un moment en què el debat sobre l’escola inclusiva torna a ser sobre la taula.
L’alumnat ha de poder aprendre “de manera més flexible”, afegeix Darling-Hammond, i això implica invertir “més recursos allà on hi ha més necessitats”. El debat s’ha reobert. Catalunya afronta una etapa de crisi educativa marcada per “l’impacte de les desigualtats socioeconòmiques creixents en l’alumnat”, tal com ha remarcat el catedràtic Francesc Padró, autor també de l’anuari d’Equitat.org, i sindicats com ara Professors de Secundària veuen una finestra d’oportunitat per revertir el model d’inclusiva, impulsat amb un decret l’any 2017. La consellera Esther Niubó també ha obert la porta a revisar el model d’acollida amb un debat ampli sobre “l’escola inclusiva, la formació dels docents, l’ús de tecnologia a les aules o l’autoritat docent”.
L’activista nord-americana pren PISA d’exemple. “Quan mires els resultats, no només ha de mirar on estan els rànquings, si no quina és la distribució equitativa de puntuacions si vols utilitzar això com una mètrica. Hi ha moltes societats que tenen un model equitatiu que són molt excel·lents”, remarca. “Els que tenen aquestes puntuacions tan altes són els que estan demostrant que per aconseguir l’excel·lència també cal prestar atenció a l’equitat”, afirma Darling-Hammond.
“Per aconseguir l’excel·lència”, continua, “cal centrar-se en un nombre reduït d’estudiants i assegurar-se que estan rebent una gran quantitat d’avantatges”. En aquest sentit, Darling-Hammond insisteix que invertir d’una manera “intel·ligent, reflexiva i adequadament personalitzada” també pot afavorir el desenvolupament acadèmic de la canalla amb més necessitats.
També hi ha models equitatius de baixa qualitat
Ara bé, l’experta educativa també avisa que pot haver-hi models equitatius de baixa qualitat si els diners “no s’inverteixen de forma adequada”. “Sovint tenim la suposició que tothom aprendrà al mateix ritme i de la mateixa manera, però ara tenim molta recerca en neurociències que demostra que cada cervell és diferent. Els estudiants no aprenen de les mateixes maneres al mateix ritme que has de fer”, apuntava.
Estònia, per exemple, que ha assolit una puntuació excel·lent a PISA, cedeix autonomia als centres i parteix d’un sistema en què els docents tenen llibertat per ensenyar amb més d’un model educatiu diferent una mateixa assignatura, segons les característiques dels alumnes. Un model d’èxit que els experts tampoc demanen replicar, sinó simplement tenir-ho d’exemple i traslladar allò que més interessi en funció de la realitat social i econòmica de Catalunya.
El model d’escola inclusiva, que busca integrar el màxim nombre d’alumnes amb necessitats especials en el funcionament ordinari de les escoles, va impulsar-se l’any 2017 amb un decret que la majoria dels sindicats aproven, si bé reiteren que falten recursos per impulsar-lo en condicions. Pràcticament totes les organitzacions van basar l’última negociació amb Educació en l’increment d’especialistes a les aules –més enllà de la pujada salarial acordada–, forçant l’administració a afegir unes 6.000 dotacions al sistema públic. El sindicat de secundària, segon amb més representació, hi està en contra i aposta per un model inclusiu que es basi en l’aïllament d’alumnes en aules d’acollida, sobretot en les fases inicials del seu aprenentatge.
