“Quan jo estudiava, hi havia poques places i només uns pocs friquis volíem fer Matemàtiques, hi entrava tothom”. Raül Fernández, president de la Federació d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (FEMCAT), és dels pocs matemàtics que encara aposten per la docència per davant de l’empresa privada. “Les matemàtiques s’han posat de moda”, reconeix en conversa amb El Món, “però la majoria d’estudiants veuen pocs incentius per ser professors en un institut”. Aquest fenomen s’explica perquè el sector privat és econòmicament més llaminer i els alumnes que arriben a la universitat, amb notes de tall altes, estan encara més preparats per fer el salt a l’estranger.
Els experts fixen el primer punt d’inflexió l’any 2010, amb el canvi de puntuació de la selectivitat –sobre 14 punts, en comptes de 10– i l’aparició de múltiples graus. A la carrera de Matemàtiques, cursada en tres centres públics de Catalunya (UB, UAB i UPC), s’hi sumen el doble grau en Física i Matemàtiques (UB i UAB) i el d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques (UB). Les places ofertes són similars a altres anys, però cada cop més repartides.
“L’any que es va dividir les places entre Matemàtiques i el doble grau en Matemàtiques i Física, la nota de tall va pujar molt. És un model en què es guanyen moltes petites carreres, però amb notes de tall altres”, apunta Fernández. “I una nota de tall alta té un poder atractiu molt fort, als alumnes els atrauen les carreres amb notes altes”, sentencia el professor. En total, les universitats catalanes ofereixen unes 260 places de matemàtiques, de les quals una cinquantena són de doble grau.
La nota de tall a Matemàtiques s’ha duplicat en alguns casos. El grau que ofereix la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha passat d’un escàs 5 l’any 2010 a un 11,6 en la primera assignació del 2026. La resta noten canvis igualment notables: la Universitat de Barcelona incrementa cinc punts la nota, d’un 6,9 a un 11,9; i el tall a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) creix del 9,8 al 12,6. Els dobles graus, instaurats tots entre el 2010 i el 2015, van néixer amb notes de tall superiors a l’11,5 i ja se situen en gairebé un 13 sobre 14. Són gairebé les carreres amb notes d’entrada més altes, només superades pel doble grau en Dret i Relacions Internacionals de la UAB, que només ofereix 40 places i ha tancat el tall en un 12,97.
El contrast amb els instituts
Per a Fernández, aquest canvi de paradigma ha buidat les aules de batxillerat de docents titulats en Matemàtiques. Segons el seu relat, els estudiants que arriben a la universitat són els més preparats i surten amb intenció de fer carrera a l’empresa privada. Sense matemàtics als instituts, altres docents titulats en física o altres disciplines científiques han assumit el rol del professor de matemàtiques. “Tenen el nivell, però van fer la carrera fa molts anys i no sabem com s’expliquen ara les matemàtiques”, conclou Fernández.
Altres experts consultats per El Món són menys dràstics. Marc Guinjoan, doctor en didàctica matemàtica i corrector de les PAU des de fa una dècada, també explicava dies enrere a aquest diari –després dels mals resultats de matemàtiques a les PAU i les proves PISA– que els estudiants més preparats “tenen moltes opcions laborals” perquè “no hi ha problemes de feina, i els ofereixen salaris molt superiors als d’un docent”.
Ara bé, els problemes amb les matemàtiques al batxillerat tampoc s’entenen sense la reducció d’hores lectives dels últims anys. Els docents continuen estant preparats, remarquen els experts, però cal dotar-los d’eines pedagògiques i de més hores lectives per impartir l’assignatura amb garanties. Altres causes que expliquen els mals resultats tenen a veure amb el model d’ensenyament, que no es basa actualment en el raonament de problemes matemàtics. I no serveix de res saber dividir si no saps quan cal dividir.
