El baix nivell de matemàtiques detectat en la selectivitat d’aquest any, amb una mitjana que no arriba a l’aprovat, amaga tot un seguit de problemes estructurals que s’han enquistat al batxillerat. Les crítiques a l’examen, per a alguns massa llarg i amb enunciats poc comprensibles, s’han estès fins al punt que un miler de persones han signat una petició per repetir-lo. En tot cas, la majoria d’experts en la matèria no creuen que hi hagi prou fonament per impugnar-lo. Els correctors amb qui ha parlat El Món admeten el sentit d’algunes queixes, però avisen que el contingut formava part del currículum. La reducció d’hores lectives de matemàtiques –els últims anys n’han fet una menys a la setmana– i un model educatiu que elimina el raonament són aspectes força més rellevants, insisteixen.
“L’examen era potser massa llarg i algunes preguntes estaven mal redactades, però en línies generals era legal”, detalla en aquest sentit Raül Fernández, president de Federació d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques a Catalunya (FEEMCAT). Marc Guinjoan, doctor en didàctica matemàtica, n’ha corregit més d’un centenar aquest any i enraona sobre la mateixa idea: admet que la redacció d’alguna pregunta “era millorable”, però tampoc veu una base suficient per impugnar-lo. “Revisant les proves dels últims vint anys, el nivell és més o menys el mateix. El temari formava part de l’assignatura i no es pot impugnar”, remarca el matemàtic.
Tanmateix, casos com aquest posen de manifest la necessitat “d’introduir pilotatges”, conclou la catedràtica d’educació matemàtica Núria Planas, “a fi d’identificar aspectes del disseny inicial que no discriminen com caldria”. L’experta, que també dirigeix l’Agència d’Avaluació i Prospectiva de l’Educació –organisme creat per la Generalitat per impulsar una avaluació independent del sistema educatiu–, veu possible que en el disseny de la prova “no es tingués prou en compte que l’alumnat venia de tenir tres només hores setmanals de matemàtiques a primer curs de batxillerat”.
Aquesta és una de les claus principals del retrocés educatiu, esmenten tots tres experts. “És difícil arribar al mateix destí amb menys hores”, reflexiona Guinjoan, que veu insuficient tres hores setmanals malgrat que “en els darrers anys s’hagi simplificat el temari”. “La comparació amb altres comunitats és gran”, afegeix Fernández. “En altres llocs arriben a fer cinc hores, arriben més entrenats. I això també passa a Galícia o Euskadi, per tant, l’argument que aquí fem una assignatura més [llengua catalana i literatura] no pot ser una excusa”, incideix.
Els alumnes de batxillerat han perdut una hora de matemàtiques setmanals, han passat de quatre a tres els darrers anys. En tot cas, aquesta excepcionalitat s’acaba aquest any. “El fet que a partir del curs vinent hi hagi quatre hores tant a primer com a segon curs de batxillerat ajudarà l’alumnat a comprendre millor els conceptes del currículum i a practicar més activitats de modelització matemàtica i a fer-ho amb més significat”, apunta en aquesta línia Planas.
Un model basat en càlculs mecànics i no en el raonament
La reducció d’hores se suma a altres qüestions ben valorades per alguns sectors, però que els matemàtics veuen incoherents. “Calcular ho sap fer un ordinador, i millor que nosaltres [les persones]. Nosaltres som bons raonant”, reflexiona Fernández. “Una divisió o una matriu és una eina per resoldre un problema. Necessitem les eines, clarament, però de què serveix ensenyar a fer la inversió d’una matriu si els alumnes no n’entenen el significat o no saben quan aplicar-la correctament”, afegeix. “Sobren matrius i falten problemes”, conclou.
“La tendència dels últims anys és que els alumnes tenen dificultats a l’hora de sintetitzar la informació d’un enunciat”, remarca també Guinjoan, que corregeix exàmens de la selectivitat des de fa una dècada. “Un enunciat massa llarg ha passat a ser una barrera per fer bé l’exercici, encara que el problema sigui senzill”, avisa. En aquesta línia, apunta la importància de saber “entendre” què es demana –tenir una bona comprensió lectora– i saber “enraonar”. “No té sentit aprendre procediments de forma mecànica si després els estudiants s’atrapen davant d’un enunciat concret”, sentencia.
Núria Planas matisa aquestes reflexions, si bé el seu raonament s’emmarca més en la prova de la selectivitat que en el dia a dia a les aules. “Cal repensar què vol dir el treball competencial en matemàtiques i entendre que no requereix sempre l’ús d’uns certs contextos i enunciats”, apunta la catedràtica. “De vegades es pensa que una activitat matemàtica només és competencial si està contextualitzada en la vida real mitjançant un text complex”, opina Planas en favor d’una escriptura més senzilla a les proves.
Canvis en l’alumnat
Els experts afegeixen altres qüestions rellevants que expliquen el retrocés dels alumnes de batxillerat en matemàtiques, com ara un canvi en el perfil tant de l’alumnat com del professorat. Els matemàtics, amb facilitats per treballar a l’estranger o en projectes privats altament remunerats, no troben incentius per dedicar-se a la docència. Menys encara quan les costures del sistema salten pels aires amb nombroses vagues i una comunitat educativa que avisa de la manca estructural de recursos per fer bé la tasca docent.
D’altra banda, l’alumnat també ha mutat cap a un perfil de més complexitat. Els matemàtics que encara es dediquen a la docència veuen “un problema social amb la tolerància”, explica com a exemple Guinjoan, crític, també, amb la manera en què s’aborda la diversitat. Creu que l’atenció a tota aquesta complexitat s’ha de fer sense “afectar els ritmes del grup”. Fernández, que avala els arguments del company, també veu rellevant que un tribunal obligui ara a separar els alumnes de 4t d’ESO en funció de si fan matemàtiques científiques o aplicades a les ciències socials. Seran ells el que escullin quina de les dues modalitats volen fer, si bé és fàcil que l’alumnat percebi una simple separació de nivells. Sigui com sigui, tot un debat pedagògic que la comunitat científica demana fer amb l’anàlisi que arriba de les escoles i no sobre la base del resultat estadístic d’un examen.
